Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
nandrolona
Farmàcia
Esteroide anabòlic d’estructura semblant a la de la testosterona.
Se subministra en els casos en què hom vol incrementar el pes i el desenvolupament
naltrexona
Farmàcia
Química
Compost semisintètic congènere de la naloxona, emprat en forma de clorhidrat.
Actua com a competidor de la morfina i anàlegs, amb una acció antagonista en tots els receptors opioides mu, kappa, delta i sigma, fonamentalment, de manera que bloca l’acció d’agonistes sobre aquests receptors, però no té capacitat per a activar-los Hom l’utilitza en el procés de deshabituació dels heroïnòmans, ja que sota l’acció d’aquest fàrmac els receptors opioides no responen ni als opioides endògens encefalines, endorfines i dinorfines ni als administrats exògenament com l’heroïna A les dosis utilitzades terapèuticament, la naltrexona redueix notablement la capacitat de resposta dels…
aminofenazona
Farmàcia
Química
Compost orgànic de fórmula:
Pólvores cristallines, amargues, solubles en aigua calenta i en dissolvents orgànics Té caràcter de base feble i es fon a 107-109°C És preparada a partir de l’antipirina per nitrosació, reducció del grup nitroso a amina i metilació És molt emprada com a antipirètic, antireumàtic i analgèsic bé que tenyeix l’orina d’un color vermellós, és ben tolerada per l’organisme humà És coneguda també per amidopirina o pel nom comercial i registrat de Piramidon
naloxona
Farmàcia
Química
Compost semisintètic derivat de l’oximorfoma; es presenta en forma de cristalls que es fonen a 184°C.
Actua com a competidor de la morfina i anàlegs pels receptors encefalínics Antagonitza la depressió respiratòria induïda pels narcòtics tant naturals com sintètics, per la pentazocina i pel propoxifè Hom l’administra repetidament ja que la durada de la seva acció és breu És emprada sobretot en el tractament de la sobredosificació per derivats opiacis
citarabina
Farmàcia
Química
Nucleòsid sintètic on el radical glucídic és una arabinosa (isòmer de la ribosa).
En l’organisme es transforma en un fals nucleòtid No és activa per via oral Actua en la síntesi de l’ADN en la fase S del cicle de la cèllula, inhibint l’enzim ADN polimerasa La seva administració per via intravenosa se sol fer en perfusió En medicina és emprada com a antineoplàstic i antivíric, sobretot en el cas de l’herpes generalitzat
tonofosfan
Farmàcia
Substància en forma de pólvores blanques, cristal·lines, solubles en l’aigua; conté un 11% de fòsfor.
El tonofosfan és emprat com a estimulant de l’hematopoesi i neoformació òssia
aciclovir
Farmàcia
Fàrmac antivíric.
Es tracta del primer quimioteràpic antivíric desenvolupat 1977 En inhibir la polimerasa de l’ADN impossibilita la síntesi d’àcids nucleics vírics i evita selectivament la replicació del virus Actiu contra els virus del gènere Herpes com els VHS, VVZ, el de l’encefalitis herpètica, l’herpes neonatal i l’herpes mucocutani La resistència vírica al fàrmac va creixent lligada a mutacions en els gens dels virus i adquireix importància en pacients immunodeprimits sida, pacients sotmesos a trasplantaments o a quimioteràpia, nens amb agammaglobulinèmia, etc
nitrazepam
Farmàcia
Química
Substància que es fon a 225°C.
Pertany a la família de les benzodiazepines i com a tal és indicat el seu ús en l’ansietat i l’insomni La seva dosi eficaç és baixa en comparació amb altres de la mateixa família Hom l’empra en el tractament de l’insomni És contraindicat en la miastènia
clonazepam
Farmàcia
Química
Derivat clorat del nitrazepam, es presenta en forma de cristalls gairebé blancs que es fonen a 237°C.
Administrat per via oral és absorbit d’un 80 a un 100% i aconsegueix el màxim de concentració plasmàtica entre una i dues hores És emprat en medicina com a anticonvulsiu en el tractament de l’epilèpsia
vardenafil
Farmàcia
Química
Fàrmac emprat per a la disfunció erèctil per la seva capacitat de potenciar l’acció vasodilatadora de l’òxid nítric.
És un potent inhibidor selectiu de l’enzim fosfodiesterasa tipus 5 PDE5 La inhibició de la PDE5 evita la degradació del GMP cíclic en el teixit del penis L’erecció del penis és una conseqüència del desig sexual que es transmet principalment mitjançant l’òxid nítric NO, l’oxitocina i la dopamina L’NO, que té una vida molt curta, activa la guanilat-ciclasa, que és l’enzim que forma el GMP cíclic Quan s’incrementa la concentració de GMP cíclic es dispara la cascada bioquímica que culmina amb la vasodilatació del penis Quan la PDE5 és inhibida, es relaxa el múscul en el cos cavernós i s’omple de…