Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
antipalúdic
Farmàcia
Medicament o agent que combat el paludisme.
El tractament complet de la malària inclou dos grups de fàrmacs els esquizonticides sanguinis , que actuen sobre el paràsit a l’interior dels eritròcits, i els esquizontizides hístics , que destrueixen el paràsit a l’interior dels teixits
arrenal
Farmàcia
Química
Sòlid cristal·lí, higroscòpic, que es fon a 355°C, soluble en aigua i metanol.
Es presenta, a vegades, en la forma d’un hexahidrat que es fon a 132-139°C És obtingut fent reaccionar el clorur de metil amb arsenat sòdic És emprat en el tractament del paludisme, l’astènia i estats de desnutrició
hidroxicloroquina
Farmàcia
Fàrmac antipalúdic i antireumàtic, emprat tradicionalment en el tractament i la prevenció de la malària, i en el tractament de l’artritis reumatoide i del lupus eritematós.
Pertany al grup de les 4-aminoquinolines que presenta un grup hidroxil a l’extrem de la cadena lateral Deriva de la cloroquina , descoberta el 1934, i en la forma de fosfat de cloroquina s’emprà per a contrarestar la progressiva pèrdua d’eficàcia de la quinina en el paludisme Tanmateix, l’elevada toxicitat de la cloroquina en dificultà l’aplicació Com a alternativa menys tòxica, es desenvolupà la hidroxicloroquina A banda de la malària i altres infeccions, la hidroxicloroquina ha estat proposada com a tractament per a la COVID-19 , sense resultats concloents El novembre del 2020…
amodiaquina
Farmàcia
Medicament sintètic a base de quinina, utilitzat en el tractament del paludisme des de la Segona Guerra Mundial.
Com la major part dels antipalúdics, només fa desaparèixer les crisis periòdiques de febre, però no guareix totalment la malaltia
quinina
©
Farmàcia
Química
Alcaloide present a la quina
.
Històricament, la quinina fou emprada a l’Amèrica del Sud per al tractament del paludisme Fou introduïda a Europa pels castellans al s XVII i des d’aleshores hom intentà l’aclimatació de l’arbust del qual hom l’obté Aquesta aclimatació no fou aconseguida al continent europeu, però sí a l’illa de Java, a la fi del s XIX, i així aquest territori es convertí en el principal productor de l’alcaloide La quinina fou aïllada en estat pur per Pelletier i Caventou l’any 1820, la seva estructura fou elucidada per Rabe el 1931 i la seva síntesi total fou feta per RBWoodward i WEvon Doering…