Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
maçanella
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 10 a 50 cm d’alçada, blanquinosa, tomentosa i olorosa, de fulles linears, enrotllades al marge, i de capítols grocs.
Creix preferentment en terrenys pedregosos secs i en arenys marítims Té virtuts pectorals i febrífugues
anestesina
Anestesina
©
Farmàcia
Química
Èster etílic de l’àcid p
-aminobenzoic.
Pólvores blanques, insípides, insolubles en aigua i solubles en dissolvents orgànics, que es fonen a 88-90°C És un anestèsic local poc tòxic, d’ús preferentment extern
xampú
Farmàcia
Cosmètica
Preparat capil·lar, cosmètic o medicinal, destinat a desgreixar i rentar els cabells.
Els antics xampús eren una solució aquoalcohòlica de sabó aromatitzada adequadament, però actualment hom empra preferentment els tensioactius semisintètics, detergents aniònics en forma de sals sòdiques dissolts en aigua i alcohol, amb un pH Y 5, aproximadament
lincomicina
Farmàcia
Fàrmac antibacterià constituït per dues porcions enllaçades per un pont amídic.
La lincomicina, és aïllada de soques de Streptomyces lincolnensis És un antibiòtic d’espectre reduït, i la seva acció és predominantment bactericida És actiu contra bacteroides A causa de la bona penetració en l’os és preferentment indicada en l’osteomielitis estafilocòccica
terbutalina
Farmàcia
Química
C1 2H1 3NO3] Substància cristal·lina que es fon a 119-122°C.
També es presenta en forma de sulfat, que es fon a 246-248°C Actua com a estimulant dels receptors adrenèrgics B 2 , provocant la dilatació de l’arbre bronquial Hom l’administra preferentment per via inhalatòria i és emprat en medicina com a broncodilatador en el tractament de l’asma
metzina
Farmàcia
Substància que, en ésser introduïda en l’organisme animal, pot produir un efecte morbós o causar la mort.
Entre les metzines metàlliques més conegudes hi ha diversos metalls, com el mercuri, que a temperatura ordinària emet vapors que produeixen lesions nervioses i digestives el crom i, més encara, els dicromats alcalins, que provoquen ulceracions cutànies i nasals i, per ingestió, nefritis greus el manganès, que produeix un parkinsonisme professional, i el berilli, que causa pneumopaties agudes Ultra els metalls, cal destacar els composts de sofre l’anhídrid sulfurós SO 2 és un irritant respiratori, que sovint contamina l’atmosfera, i el sulfur d’hidrogen H 2 S és un tòxic cellular…
prostaglandina
Biologia
Farmàcia
Química
Cadascun dels membres d’una família d’àcids grassos quirals, òpticament actius, no saturats, de vint àtoms de carboni, que contenen com a esquelet comú l’àcid prostano.
Aquest àcid és constituït per un anell de cinc membres al qual es troben enllaçades, en àtoms veïns, dues cadenes de set i vuit àtoms de carboni, i el grup carboxílic és en el carboni terminal de la primera La diferent funcionalització de l’esquelet bàsic condueix a les diverses sèries de prostaglandines conegudes, cadascuna de les quals és designada per una lletra que indica la sèrie i un subíndex numèric que denota el nombre d’insaturacions contingudes a les cadenes laterals Les prostaglandines foren descobertes per USvon Euler el 1934 i llur estructura fou determinada per Bergstrom i els…