Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
herniària
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia ajaguda, de la família de les cariofil·làcies, de fulles el·líptiques i de flors menudes i verdoses, reunides en glomèruls.
Es fa en sòls arenosos, a tot Europa Té propietats diürètiques i litrotríptiques
ginseng
Ginseng
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les araliàcies, de fulles palmaticompostes i de flors pentàmeres verdoses reunides en umbel·les terminals.
És natural de la Xina, Manxúria i Corea, on la seva arrel té un ampli ús oficinal
ipecacuana
Botànica
Farmàcia
Arbust de la família de les rubiàcies, de fulles oposades ovals i de flors pentàmeres reunides en glomèruls esfèrics, propi de l’Amèrica tropical.
El seu rizoma, que conté cefalina i emetina, és emprat, en forma de pólvores o com a tintura, per les seves propietats diaforètiques, emètiques i expectorants
marduix
marduix
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia de la família de les labiades, de 20 a 60 cm d’alt, aromàtica, de fulles ovals oposades i de flors blanques o rosades, reunides en glomèruls.
Procedeix del Pròxim Orient, i és conreada com a planta decorativa i medicinal Gaudeix de propietats estomacals, carminatives, tòniques, sedants, antiespasmòdiques, sudorífiques i antireumàtiques
vidalba
Botànica
Farmàcia
Liana de la família de les ranunculàcies, de fins a 25 m de llargària, de fulles oposades, pinnades i caduques, de flors blanques, reunides en panícules, i de fruits en poliaqueni.
Es fa en boscs humits i en bardisses, a l’Europa central i meridional Als Països Catalans és pròpia de la meitat nord-oriental de Catalunya i de les muntanyes tarragonines i valencianes És fortament vesicant La vidalba, recollida tradicionalment al rasos de Peguera, és l’herba verda que cobreix el cos dels plens i els protegeix del foc durant els salts de La Patum
poliol
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 10 a 50 cm d’alçària, molt aromàtica, de fulles ovals i de flors rosades o liles, reunides en verticil·lastres densos.
Creix en vores de torrents i en paratges humits, a una gran part d’Europa Té nombroses virtuts remeieres és tònica estomacal, digestiva, carminativa, emmenagoga, antiinflamatòria, antihelmíntica i repellent de puces
menta
menta piperita
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les labiades, rizomatoses i molt aromàtiques, de fulles ovalades oposades i de flors violades, rosades o blanques, reunides en verticil·lastres o en inflorescències espiciformes terminals.
Moltes espècies són remeieres, amb virtuts tòniques, estimulants, estomacals, carminatives i calmants també són la base dels licors de menta , i proporcionen essències, d’ús en farmàcia i en perfumeria Les mentes més importants són la menta d’aigua M aquatica , que creix en indrets aiguosos la menta borda o de bou o mendastre o mentastre M rotundifolia , pubescent, d’olor desagradable, amb les flors blanques o rosades, agrupades en espigues agudes, que es fa en herbassars, regalls i llocs humits la menta boscana M longifolia , pròpia de jonqueres de muntanya, i la menta piperita o pebrera…
boldo
Botànica
Farmàcia
Arbre de la família de les monimiàcies, que ateny fins a 8 m d’alçària, de fulles persistents, oposades, ovades i piloses, molt i agradablement aromàtiques, com ho són també l’escorça i les flors, que són dioiques i reunides en cimes terminals.
Viu als boscs esclerofilles de Xile, on els naturals n'empren les fulles com a condiment i per a preparar infusions digestives Riques en essència i en boldina, són emprades per a combatre les afeccions hepàtiques, i com a tònic, estimulant i digestiu enèrgic
regalèssia
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, de 50 a 100 cm d’alçària, de soca llenyosa, rizomatosa i dolcenca, de fulles imparipinnades, amb folíols el·líptics enters, de flors blaves o violades, reunides en raïms cilíndrics, i de fruits en llegum comprimit.
Creix en sòls argilosos i humits de terra baixa, a l’Europa meridional i oriental També és conreada L’arrel, que és masticatòria, conté un glucòsid enteroide edulcorant àcid glicirrízic de tipus saponínic L’extret i el glicirizinat amònic són emprats com a additius edulcorants en bromatologia i en farmàcia L’extret sec, anomenat pega dolça , és presentat en barretes o pastilles El seu consum excessiu pot ésser perjudicial en persones afectades de trastorns cardiovasculars
serverola
Flor de serverola
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, de 30 a 100 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes, amb folíols grans, ovals i serrats, i amb folíols petits intercalats, d’estípules amplexicaules, de flors grogues, reunides en raïms llargs, i de fruits aqueniformes, turbinats i coronats per un anell de cerres.
Es fa en llocs herbosos i humits, a quasi tot Europa És oficinal, amb virtuts astringents i vulneràries