Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
revulsiu
Farmàcia
Dit de l’agent que hom aplica sobre la pell i produeix una hiperèmia, que es manifesta amb enrogiment i sensació de calor local.
Són revulsius, entre altres, la mostassa, l’aiguarràs i l’alcohol en fricció Els rubefaents i els vesicatoris són també revulsius de diferent grau d’activitat
sinapisme
Farmàcia
Cataplasma de mostassa preparat amb farina de mostassa i aigua tèbia a parts iguals.
És un revulsiu que era emprat antigament com a excitant del centre respiratori i del cor
manxiula
Farmàcia
Emplastre revulsiu preparat, generalment, amb cantàrides, ara en desús.
tàpsia
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 30 a 220 cm d’alt, amb fulles dues o tres vegades pinnatisectes, de contorn triangular, amb flors grogues, disposades en umbel·les compostes, i amb fruits en diaqueni, amb dues ales laterals.
Creix en matollars i llocs incultes, a la regió mediterrània L’arrel és oficinal en infusió és emprada com a emètic i catàrtic, i la seva resina és aplicada externament com a revulsiu
oli de cròton
Farmàcia
Oleïcultura
Oli extret de les llavors del cròton.
És semiassecant, de color groc fosc i d’una olor característica És un fort purgant dràstic que hom administra mesclat amb oli d’olives, en càpsules de gelatina És emprat també com a revulsiu
cròton
Cròton (Codiaeum variegatum)
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Arbust o petit arbre, de la família de les euforbiàcies, de fulles lanceolades, flors petites, agrupades en raïms solitaris, i fruits capsulars dehiscents.
Nadiu de l’arxipèlag malai, d’Austràlia i d’altres illes de l’Oceania, hi és conreat per a l’obtenció de l' oli de cròton , àmpliament emprat antany com a revulsiu, vesicant i purgant dràstic
oli de ginebró
Farmàcia
Química
Oleïcultura
Líquid que hom obté destil·lant en corrent de vapor d’aigua els fruits —baies— del ginebró.
És incolor, amb una forta olor i un sabor balsàmic i ardent És soluble en l’alcohol, èter i cloroform Conegut també com a essència de ginebró , és emprat, en farmàcia, com a revulsiu, en friccions Hom l’utilitza també per aromatitzar algunes begudes, com la ginebra
càmfora
Càmfora
©
Farmàcia
Química
Cetona terpènica existent en les seves dues formes òpticament actives i com a racèmic.
És obtinguda per destillació amb arrossegament de vapor de la fusta del camforer hom assoleix, així, la forma dextrogira Té el punt de fusió a 179,75ºC i el d’ebullició a 204ºC Les zones productores de càmfora més importants són el Japó, Taiwan i algunes comarques de la Xina central La forma sintètica racèmica és obtinguda a partir del pinè Els seus cristalls fan una olor penetrant característica És soluble en els dissolvents orgànics i en els àcids minerals És emprada com a plastificant de la cellulosa hom n'usa els èters i èsters en la fabricació de plàstics, sobretot celluloide, laques i…
pegat
Farmàcia
Emplastre adhesiu estès generalment sobre una tela de cotó, de forma determinada segons la part del cos on hom l’ha d’aplicar, i que deixa tot al voltant un espai d’1 o 2 cm sense cobrir. Els emplastres més emprats per a la preparació de pegats són els revulsius —cantàrides, euforbi—, constituïts per una mescla de resines i greixos als quals hom afegeix el revulsiu. Són preparats per fusió i aplicats sobre la pell en calent. El pegat adhesiu simple, en forma de tires, és l’esparadrap..