Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
jaborandi
Botànica
Farmàcia
Gènere d’arbusts, de la família de les rutàcies, propis de l’Amèrica tropical de fulles alternes pinnaticompostes amb folíols el·líptics i de flors pentàmeres arranjades en raïms.
Les fulles, oficinals, contenen pilocarpina i tenen virtuts sudorífiques i febrífugues
lletimó
Lletimó
Jrg Hempel (cc-by-sa-2.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les rutàcies, de 40 a 80 cm d’alçada, de fulles imparipinnades, de flors blanques o rosades, arraïmades, i de fruits capsulars.
Es troba en matolls o boscs clars, a la Garrotxa, la Selva, les muntanyes de Prades, etc, bé que escassament Té propietats emmenagogues i abortives, i també antiespasmòdiques i tòniques estomacals
gitam
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les rutàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles compostes imparipinnades, de flors blanques o rosades, agrupades en raïms terminals, i de fruits quinquefol·liculars.
Creix en boscs d’alzina i de pi blanc, en garrigues i en matolls, a la terra baixa Té propietats emmenagogues, abortives, estomacals i hipotensores
ruda
Llavors de ruda
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les rutàcies, subllenyoses, d’olor forta i característica, amb fulles alternes, dues o tres vegades pinnatisectes, freqüentment glauques, amb inflorescències cimoses corimbiformes, amb flors de quatre pètals grocs i generalment fimbriats, i amb fruits en càpsula lobulada apicalment.
Tenen propietats emmenagogues i abortives, entre altres Llur essència és emprada en homeopatia i en la preparació de certs medicaments La ruda de bosc o de muntanya Rmontana , de fulles amb folíols linears i de flors amb pètals, enters o denticulats, es fa en matolls i rosts secs, a la regió mediterrània occidental Ruda Ruta angustifolia © Fototecacat