Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
oli de ricí
Farmàcia
Química
Oleïcultura
Oli obtingut per espremuda, en fred, de la llavor del ricí, i per l’escalfament posterior amb vapor d’aigua, a 100°C, a fi de destruir la ricinina, que és una toxoalbúmina molt potent.
És un líquid espès, gairebé incolor, soluble en l’alcohol, compost per glicèrids dels àcids ricinoleic i isoricinoleic Té un sabor desagradable És molt emprat com a purgant, sol o bé aromatitzat
podofil·lí
Farmàcia
Resina del podofil, extreta de l’arrel i el rizoma.
Constitueix el seu principi actiu És constituït per unes pólvores irritants, de color groc, una olor dèbil i un sabor acre i amarg és laxant i colagog a petites dosis , però dràstic i emmenagog a dosis superiors
picrotoxina
Farmàcia
Principi que hom obté dels fruits de la croca de llevant (Anamirta cocculus).
És una substància blanca, de sabor amarg, poc soluble en l’aigua freda i més soluble en l’alcohol i el cloroform Forma sals amb les bases És un tòxic d’acció semblant a la de l’estricnina És poc emprat com a parasiticida
oli d’ametlles
Farmàcia
Oleïcultura
Oli obtingut per espremuda de les ametlles dolces.
És molt fluid, amb poc sabor i olor, i d’un color groc clar És insoluble en l’aigua i poc en l’alcohol És emprat en emulsió, com a laxant suau Té aplicació per a cremes i pomades És un dels components del colcrem
oli de ginebró
Farmàcia
Química
Oleïcultura
Líquid que hom obté destil·lant en corrent de vapor d’aigua els fruits —baies— del ginebró.
És incolor, amb una forta olor i un sabor balsàmic i ardent És soluble en l’alcohol, èter i cloroform Conegut també com a essència de ginebró , és emprat, en farmàcia, com a revulsiu, en friccions Hom l’utilitza també per aromatitzar algunes begudes, com la ginebra
oli de palma
Farmàcia
Oleïcultura
Oli que hom obté per espremuda del fruit de la palma africana (Elaeis guineensis) o de l’americana (E.melanococa).
Conté un 35-40% d’àcid palmític i aproximadament un 43% d’àcid oleic Té un color groc fosc i una olor i un sabor característics És emprat per a la preparació de cremes i ungüents, també per a fer sabó i per a fregir aliments
protargol
Farmàcia
Química
Substància formada per una mescla de peptonat i albuminat argèntics.
Forma unes pólvores fines, de color groc i d’un sabor metàllic, fàcilment solubles en l’aigua Conté un 8% d’argent, aproximadament És un antisèptic emprat en solucions al 0,25-1% per a rentatges uretrals i vesicals Ha estat molt emprat com a preventiu contra malalties venèries
cacodilat
Farmàcia
Química
Sal de l’àcid cacodílic.
Els cacodilats més emprats en farmàcia són el sòdic, el càlcic i el magnèsic Són unes pólvores blanques, amorfes o cristallines, de sabor desagradable i molt solubles en aigua Per llur poca toxicitat foren molt aplicats en les afeccions que requerien un tractament a base d’arsènic anèmia, neurastènia, malalties de la pell, etc
mesc
Farmàcia
Perfumeria
Secreció olorosa de sabor amargant, produïda pels fol·licles prepucials del mesquer.
És constituït per substàncies odoríferes, muscona, colesterol, greixos, ceres i albúmines És emprat en medicina com a antiespasmòdic i també en perfumeria
opi
Farmàcia
Exsudat, dessecat a l’aire, obtingut fent incisions transversals en les càpsules verdes del cascall (Papaver somniferum).
Conté no menys d’un 9,5% de morfina Les seves propietats analgèsiques i hipnòtiques són conegudes des de fa molts segles Dioscòrides en parlà al s II, Paracels l’emprà al s XV i Van Helmonth al s XVII Sydenham, a la fi del mateix segle, l’emprà en la preparació de l’extret anomenat làudanum L’opi es presenta en pans ovals, aplanats, d’uns 8-15 cm de diàmetre i de 300 a 500 g de pes però n'hi ha fins de 2 kg, de color bru clar que s’enfosqueix amb el temps, tous, coberts amb fulles de cascall i fruits de rumex Té una olor característica i un sabor amargant Els alcaloides es…