Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
espècie
Farmàcia
Grup de drogues que tenen propietats semblants.
El nom és aplicat també a un grup d’individus vegetals, animals i àdhuc químics que tenen unes certes propietats comunes
ustilag
Micologia
Farmàcia
Fong paràsit de les flors, les fulles i les tiges del blat de moro (Zea mays).
Forma unes masses de color fosc, que contenen un alcaloide, la ustilagina Té propietats semblants a les del sègol banyut
simpaticomimètic
Farmàcia
Medicina
Dit de les substàncies l’acció farmacològica de les quals provoca efectes semblants als de l’excitació del simpàtic.
psilocibina
Farmàcia
Alcaloide indòlic, que forma uns cristalls blancs i ha estat emprat en psiquiatria amb uns efectes semblants als de la lisergida.
succedani
Farmàcia
Dit de qualsevol producte que pot substituir-ne un altre amb efectes semblants i gairebé iguals per a una determinada aplicació.
Així, hom diu que la sacarina és un succedani del sucre com a edulcorant, però no com a aliment
neomicina
Farmàcia
Antibiòtic del grup dels oligoaminoholòsids.
Fou aïllat el 1949 per SAWaksman i HALechevalier del brou de cultiu d’un actinomicet del sòl Streptomyces fradiae La neomicina és una mescla de dos isòmers òptics de 23 carbonis les neomicines B i C i d’una molècula més petita de 12 carbonis, anomenada neomicina A o neamina , composta de neosamina C i desoxistreptamina Hom admet que aquestes molècules presenten l’encadenament per enllaços glicosídics Així, la neomicina B és formada per l’encadenament neamina - neobiosamina B és a dir neosamina C - desoxistreptamina - D-ribosa-neosamina B i la neomicina C és formada per un encadenament…
blocador | blocadora
Farmàcia
Dit del medicament o la substància que impedeix l’emissió o l’arribada d’estímuls, la secreció d’hormones, l’acció d’aquestes o la d’altres òrgans, i produeix, a vegades, efectes semblants a l’extirpació.
vitamina
Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…