Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
rementerola
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 30 a 80 cm d’alt, aromàtica, vellosa, de fulles ovals crenulades, de flors purpúries, aplegades en ramells axil·lars, i de fruits formats per quatre núcules.
Creix en boscs i en paratges humits Té virtuts tòniques i estomacals
milfulles
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les compostes, de 20 a 70 cm d’alçada, de fulles molt dividides i de capítols blancs aplegats en inflorescències corimboses.
Creix en pastures i altres hàbitats oberts Oficinal, té propietats vulneràries, hemostàtiques, tòniques, etc
hidrastis
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia, de la família de les berberidàcies, de fulles alternes palmatilobulades, de flors solitàries trímeres i de fruits apocàrpics bacciformes, pròpia de l’Amèrica del Nord.
El seu rizoma té propietats tòniques, hemostàtiques, antiinflamatòries i anticatarrals, i era molt emprat pels indis aborígens i pels primers colonitzadors
marduix
marduix
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia de la família de les labiades, de 20 a 60 cm d’alt, aromàtica, de fulles ovals oposades i de flors blanques o rosades, reunides en glomèruls.
Procedeix del Pròxim Orient, i és conreada com a planta decorativa i medicinal Gaudeix de propietats estomacals, carminatives, tòniques, sedants, antiespasmòdiques, sudorífiques i antireumàtiques
lletimó
Lletimó
Jrg Hempel (cc-by-sa-2.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les rutàcies, de 40 a 80 cm d’alçada, de fulles imparipinnades, de flors blanques o rosades, arraïmades, i de fruits capsulars.
Es troba en matolls o boscs clars, a la Garrotxa, la Selva, les muntanyes de Prades, etc, bé que escassament Té propietats emmenagogues i abortives, i també antiespasmòdiques i tòniques estomacals
ruibarbre
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies robustes, de la família de les poligonàcies, de rizomes grossos, de fulles simples, amples, enteres o lobulades i proveïdes d’òcrea, de flors verdoses, blanquinoses o vermelloses, amb sis divisions periantals, arranjades en inflorescències tirsoides, i de fruits en núcula valvada.
Els rizomes de moltes espècies, i de manera especial el del ruibarbre de la Xina Rofficinale , són oficinals, amb propietats tòniques i laxants Algunes espècies tenen penques comestibles i altres són conreades en jardins
orenga
Orenga florida
lisebattrup (CC BY-NC)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, aromàtica, de 30 a 90 cm d’alt, de fulles ovades oposades i de flors d’un violaci rosat agrupades en ramells.
Creix en vorades de bosc, matolls humits, etc Té qualitats tòniques i digestives Les fulles i les summitats florides són emprades com a condiment L’essència és de color groc i conté polifenols i terpenoids
farigola
Farigola
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les labiades, de 10 a 30 cm d’alçària, molt aromàtica, de fulles linears petites i de flors de blanquinoses a purpúries, en inflorescències capituliformes.
Creix en llocs àrids i pedregosos de la regió mediterrània occidental És una planta remeiera per excellència, amb propietats antisèptiques, antiespasmòdiques, tòniques, etc, i forneix una essència rica en timol També és molt emprada en molts plats de la cuina mediterrània
xicoira
Botànica
Farmàcia
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 40 a 150 cm d’alçada, d’arrel gruixuda, de fulles basals runcinades o sinuades i de fulles caulinars lanceolades o bracteïformes, de capítols liguliflors blaus, terminals o axil·lars, i de fruits en aqueni, amb un vil·là d’esquames.
Creix en vores de camins, terrenys incultes, etc, en una gran part d’Europa, però també és conreada Amb virtuts tòniques, aperitives i estomacals, les arrels, trossejades, torrades, moltes i tamisades, són emprades com a succedani del cafè són riques en inulina, els productes de descomposició de la qual produeixen l’aroma Les fulles són emprades en amanides
menta
menta piperita
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les labiades, rizomatoses i molt aromàtiques, de fulles ovalades oposades i de flors violades, rosades o blanques, reunides en verticil·lastres o en inflorescències espiciformes terminals.
Moltes espècies són remeieres, amb virtuts tòniques, estimulants, estomacals, carminatives i calmants també són la base dels licors de menta , i proporcionen essències, d’ús en farmàcia i en perfumeria Les mentes més importants són la menta d’aigua M aquatica , que creix en indrets aiguosos la menta borda o de bou o mendastre o mentastre M rotundifolia , pubescent, d’olor desagradable, amb les flors blanques o rosades, agrupades en espigues agudes, que es fa en herbassars, regalls i llocs humits la menta boscana M longifolia , pròpia de jonqueres de muntanya, i la menta…