Resultats de la cerca

Els més coneguts són la dietilamida de l’àcid D-lisèrgic LSD, la peiotlina i la mescalina Molts fongs tòxics dels gèneres Inocybe, Clitocybe i Amanita contenen substàncies d’aquest tipus

El seu principi actiu és un grup d’alcaloides tòxics el més important dels quals és l' aconitina És la preparació galènica de l’acònit que ha estat més emprada en farmàcia

És anomenat també antidiarreic o anexosmòtic Pot actuar sobre el sistema nerviós vegetatiu belladona, sobre la musculatura intestinal opi, per coagulació de proteïnes taní, per absorció de tòxics carbó o per destrucció de la flora patògena intestinal sulfamides, neomicina

Els composts que actuen principalment contra els bacteris antibiòtic són els agents antiinfecciosos més utilitzats, però cal determinar amb cura llur dosi, la via d’administració i les característiques d’absorció i d’eliminació per tal d’evitar efectes tòxics

Hom anomena dosi tòxica la que produeix símptomes de disfunció fisiològica en l’animal La dosi letal DL és la dosi mínima mortal per a la totalitat dels animals tractats quan la mortalitat és de la meitat hom empra la notació DL 5 0 Rep el nom de dosi mínima efectiva la menor quantitat de substància capaç de produir un efecte La dosi màxima és la quantitat màxima de substància que pot tolerar l’animal sense que es produeixin símptomes tòxics La dosi terapèutica és la quantitat de substància que produeix un efecte medicamentós sense provocar símptomes tòxics, i és…

Alguns abortius, com la policarpina, la quinina o l’ergotamina, provoquen el despreniment de l’embrió o del fetus per contracció intensa de la matriu d’altres, com els extrets vegetals que contenen principis molt actius, el provoquen causant contraccions abdominals violentes o diarrees fortes Els abortius solen tenir secundàriament efectes tòxics, la qual cosa els fa desconsellables i perillosos

Actua mitjançant un mecanisme inhibidor de la síntesi de prostaglandines Eficaç en les formes inflamatòries i degeneratives de les malalties reumàtiques, en les crisis de gota i en general en dolors i inflamacions d’etiologia a l’aparell locomotor Està contraindicat en cas d’allèrgia als AINE o als inhibidors de la síntesi de prostaglandines i en la malaltia ulcerosa En tractaments llargs pot tenir efectes tòxics per a la funció renal i hepàtica

Hom també el pot obtenir per via sintètica mitjançant la reducció de la tropinona És un sòlid cristallí incolor, òpticament actiu, higroscòpic, soluble en aigua i els solvents orgànics comuns, que es fon a 64°C Tant la tropina com el seu epímer en C-3, anomenat ψ-tropina, són altament tòxics actuen sobre el sistema nerviós, i, mentre que els èsters de la ψ-tropina presenten activitat anestèsica local, els de la tropina són midriàtics atropina

Té una acció preponderant sobre l’aparell circulatori perifèric, que fa augmentar immediatament el volum de sang circulant i que millora, així, l’oxigencació dels teixits i dels òrgans principals Foren molt usats com a analèptics la càmfora, la cafeïna, l’estricnina, etc avui, hom empra una colla de productes sintètics derivats tetrazòlics pentilentetrazole, de l’efedrina, de l’àcid nicotínic niquetamida, etc Són utilitzats com a tònics cardíacs i estimulants en casos de xoc, collapse, intoxicació, asfíxia, postoperatoris, etc, normalment a dosis petites, puix que alguns són molt tòxics…

L’acció dels antídots pot ésser física, química o fisiològica Tenen una acció purament física els greixos i mucílags, que formen una pellícula a l’entorn de certes substàncies metzinoses i així retarden llur absorció, o també el carbó actiu, eficaç en virtut del seu poder absorbent En el cas dels antídots químics hi ha reacció entre l’antídot i la metzina, bé neutralització àcids i àlcalis, bé precipitació sulfats i sals de bari, clara d’ou i sals de metalls pesants, bé complexació àcid etilendiaminatetraacètic i sals metàlliques, bé transformació en un compost no tòxic acció de l’aigua…