Resultats de la cerca

Bastida per Constantí, fou destruïda per un incendi, arran d’una revolta suscitada per l’exili de Joan Crisòstom Reconstruïda per Teodosi II 415 i novament devastada per un incendi 532, hom n’ha retrobat vestigis Pocs dies després, Justinià emprengué la construcció d’un nou temple que, inaugurat el 537, és, pràcticament hom hi afegí contraforts a l’exterior, l’edifici actual Sota la guia dels arquitectes Antemi de Tralles i Isidor de Milet, hi treballaren uns 10000 obrers i hom anà a cercar materials a totes les terres de l’imperi, presos sovint a antics temples pagans La cúpula hagué d’ésser…

És un dels cementiris prehistòrics més importants de l’illa, amb més d’un centenar de tombes, en bona part monumentals circulars, rectangulars, micronavetes, d’inhumació i d’altres, d’una etapa posterior, més senzilles, d’incineració Hom pot datar-la entre els segles VII-VI i III-II aC Fou excavada 1957-69 per un equip dirigit per Miquel Tarradell, subvencionat per la Fundació Bryant Els materials són al Museu d’Alcúdia

Presenta, clarament diferenciades, una primera fase pròpiament indígena talaiòtica que finalitzà al darrer terç del s VI aC, seguida d’un període colonial durant el qual tingué contactes comercials amb Eivissa s IV i III aC i, finalment, la fase romanitzada s II aC-IV dC Les excavacions, a càrrec de P Gasull, V Lull i E Sanahuja, foren iniciades el 1975 i, fins ara, han estat localitzats dos talaiots de planta circular amb columna central polilítica, deu habitacions, quatre llars, una cisterna i la muralla que encercla el poblat

És un edifici rectangular, de 24 per 10 m, de nau única, amb absis rectangular, gairebé quadrat Conserva restes del paviment de mosaic i de l’altar Té també baptisteri i algunes dependències complementàries poc definides Correspon al tipus de basílica oriental africà, com les altres de les Balears, i ha estat datada als s V-VI

Afirmava la necessitat de la monarquia i de l’Església com a vehicles pels quals l’home arriba al contingut d’una revelació divina primitiva constituïda per les veritats teòriques i pràctiques vitalment fonamentals El seu menyspreu de la raó incapaç per ella mateix d’assolir qualsevol certesa, juntament amb l’enaltiment de l’autoritat fideisme, foren censurats pel concicili I del Vaticà Els seus representants més destacats foren Lde Bonald, Jde Maistre, FRLamennais i LBautain, i a la península Ibèrica, Juan Donoso Cortés

Bé que en psicologia és un terme considerat sovint com a antiquat i resta desplaçat per altres, com és ara el de motivació o el d' instint , en filosofia sol ésser entès i valorat com més va més positivament com a expressió de l’estructura dinàmica de la realitat, sobretot per part d’aquelles concepcions del món caracteritzables com a obertes al sentit teleològic o a un fi utòpic de la història i del món Les funcions bàsiques de la tendència són la d’estructurar el comportament o el procés vers una fita determinada i la de portar-los a llur acompliment d’una manera com més econòmica millor

Fou traslladat a l’Índia 1879 i es constituí com a entitat social a Madràs 1905 Tingué una gran activitat social i política sota l’impuls d’Annie Besant, successora de Blavatskij, la qual en féu un dels centres de defensa dels indis a l’Índia colonial i un focus de llur independència nacional Aplegà nombrosos adeptes arreu del món, sobretot als països anglosaxons i germànics atenyé el punt àlgid després de la Primera Guerra Mundial Segons la teosofia, totes les religions conserven residus parcials d’una única veritat coneguda només per uns pocs iniciats, els quals en divulgaren uns quants…

Hom pot destacar, com a tret bàsic i comú a les diverses formulacions, la remissió a la crítica política i social de Marx Aquests teòrics pretenen d’oposar-se radicalment al que anomenen “teoria tradicional”, que impregna el pensament modern occidental tant en el seu vessant empíric i científic com en l’idealista Per contrast amb aquests dos models, caracteritzats pel fet de procedir linealment a partir d’unes premisses postulades arbitràriament o fruit de l’observació, la teoria crítica parteix de la consideració del condicionament social de qualsevol pensament o acció humans Per aquest…