Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
golf de Veneçuela
Golf marí
Ampli entrant de la mar Carib, en territori veneçolà.
Pertany, en la seva major part, a aquest país, excepte un sector del NW, que correspon a Colòmbia És emmarcat per les penínsules de Guajira, a l’W, i Paraguaná, a l’E Al S comunica, per un canal natural, amb el llac de Maracaibo No sobrepassa els 50 m de profunditat
monisme
Filosofia
En oposició a dualisme, doctrina que només admet una espècie de substàncies.
En aquest sentit ampli, són monistes tant els materialistes com els espiritualistes
dogmatisme
Filosofia
Posició epistemològica que pressuposa, amb una il·limitada confiança en la raó, l’absoluta coincidència entre subjectivitat i objectivitat en l’acte de coneixement.
Segons Kant, el dogmatisme fou conreat per tota la metafísica anterior a ell, i en aquest sentit hom contraposa dogmatisme a criticisme En un sentit més ampli, hom parla de impròpiament del dogmatisme en oposició a l’escepticisme
golf de Tailàndia
Golf marí
Golf del SE d’Àsia, a la mar de la Xina meridional.
Hi desemboca el riu Mekong en un ampli delta que avança a costa de les aigües del golf Les seves costes, baixes i regulars, es reparteixen entre Cambodja i el Vietnam a l’E, Tailàndia al N i W i la península de Malaca al S
filosofia de l’acció
Filosofia
En sentit ampli, la filosofia que sosté el primat de l’acció sobre el coneixement, com el pragmatisme o l’instrumentalisme.
En sentit estricte, la filosofia de Maurice Blondel
golf de Guinea
Golf marí
Ampli entrant de l’oceà Atlàntic a la costa occidental africana que s’estén des del cap Palmas fins al cap López.
Hermann Keyserling

El comte Keyserling amb Carles Soldevila
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof alemany; comte de Keyserling.
Fundador de la Schule der Weisheit, centrà el seu pensament en la recerca del sentit de la realitat, que hom pot descobrir en les diverses cultures de la humanitat, i que havia de dur l’home d’un “coneixement creador” a l’autorealització Entre les seves obres hi ha Das Gefüge der Welt ‘L’articulació del món’, 1906, Schöpferische Erkentniss ‘Coneixement creador’, 1922 i Kritik des Denkens ‘Crítica del pensament’, 1948 Les seves conferències al Conferentia Club de Barcelona tingueren un ampli ressò en el món cultural català
evolucionisme
Biologia
Filosofia
Doctrina que, en un sentit ampli, concep l’Univers com un sistema en evolució, i en un sentit més restringit, la vida com un procés evolutiu.
Actualment totes les teories científiques sobre la formació de l’Univers i dels éssers vius admeten, en un grau més gran o més petit, fenòmens evolutius Hom hi pot considerar tres nivells l' evolució fisicoquímica , que correspon, d’una banda, a l’evolució dels àtoms i molècules, i, de l’altra, a la de les nebuloses i els astres, l' evolució biològica , segons la qual l’origen de tots els éssers vivents s’hauria iniciat pel trànsit de sistemes moleculars complexos, encara al nivell fisicoquímic, a sistemes biològics simples, formats per la integració de diversos tipus de molècules complexes,…
teoria crítica
Filosofia
Conjunt de doctrines desenvolupades pels integrants de l’Escola de Frankfurt, de la qual constitueix el principal cos teòric.
Hom pot destacar, com a tret bàsic i comú a les diverses formulacions, la remissió a la crítica política i social de Marx Aquests teòrics pretenen d’oposar-se radicalment al que anomenen “teoria tradicional”, que impregna el pensament modern occidental tant en el seu vessant empíric i científic com en l’idealista Per contrast amb aquests dos models, caracteritzats pel fet de procedir linealment a partir d’unes premisses postulades arbitràriament o fruit de l’observació, la teoria crítica parteix de la consideració del condicionament social de qualsevol pensament o acció humans Per aquest…
Giordano Bruno
Filosofia
Literatura italiana
Cristianisme
Nom de religió amb què és conegut el filòsof i escriptor italià Filippo Bruno.
Fou autor de poemes liricoheroics, d’obres filosòfiques De la causa, principio ed uno , 1584 De l’infinito, universo e mondi , 1584 Degli eroici furori , 1585 i de comèdies renaixentistes Il Candelaio , 1582, aspectes difícilment distingibles de la seva obra i de la seva personalitat, puix que per a ell totes les arts, expressió de la saviesa divina, es confonen Esperit inquiet, abandonà l’orde dels predicadors, al qual pertanyia, i, en disputa amb catòlics i protestants, errà per gairebé tot Europa Assidu lector i expositor de les obres de Ramon Llull, en les quals trobà poderosos estímuls…