Resultats de la cerca

La seva obra poètica, marinista, és de tipus amorós, dins un to moralitzant Epigrammata 1653, Poesie meliche 1659-70, etc

Després d’una brillant carrera eclesiàstica a la cort de Climent VII, començà, vers el 1540, de freqüentar el cercle reformador de Juan de Valdés a Nàpols i acceptà la doctrina luterana de la justificació per la fe però repudià el cisma Exiliat a París, aprofità la tolerància de Pius IV per a tornar a Roma 1559 Perseguit per la inquisició el 1566, fou traït per Cosme I a Florència, empresonat i decapitat a Roma

Protegit pels papes Lleó X i Climent VII, fou bisbe d’Alba i participà en el concili de Trento La seva obra llatina palesa el desig de conciliació entre la cultura humanística i la religió De la seva vasta producció cal recordar els poemes mítics didascàlics Sacchia ludus i De bombyce sobre els cucs de seda, poesies líriques, un tractat d’art poètica i Poeticorum libri tres 1527, a més d’una vida de Jesús, en estil virgilià

Fill de Giovanni Antonio Battista Visconti Vernazza, Ligúria 1722 — Roma 1784, l’amic i successor de Winckelmann en la prefectura de les antiguitats de Roma i el fundador del Museo Pio-Clementino al Vaticà, aviat adquirí una fama molt notable, i pel seu consell fou l’amic d’estudiosos i literats, entre d’altres Vincenzo Monti , que reclamà el seu ajut per a la seva versió de la Ilíada Custodi de la Biblioteca Vaticana i bibliotecari del príncep Chigi, collaborà amb el seu pare en l’obra d’illustrar el Museo Pio-Clementino i portà a terme el seu acompliment total set volums, 1783-98 Cònsol de…

Estudià l’aristotelisme, dret civil i grec a Ferrara i a Roma Nomenat secretari per Lleó X 1513-27, bisbe de Carpentràs 1517 i cardenal 1536, exercí diverses funcions polítiques i eclesiàstiques, sobretot de conciliació amb els protestants Defensà la reforma a Trento Escriví poemes llatins elegants, sobretot De Laocoontis statua , 1506, bé que la fama li vingué del seu ciceronianisme, obres de filosofia, de pedagogia i de teologia El seu comentari In Pauli epistolam ad Romanos fou condemnat

Ordenat de sacerdot el 1807, fou diputat al parlament del Piemont 1848 i president honorari 1859 de la facultat filosoficoliterària de Parma El seu pensament filosòfic presenta tres etapes una de sensista, representada sobretot per Della filosofia dell’affetto 1829-34, una altra, en la qual tendeix a l’escepticisme i al subjectivisme Filosofia della mente 1836 i Il nuovo saggio sull’origine delle idee dell’abate Rosmini esaminato 1837, i una última fase, clarament kantiana, bé que sempre amb tendència a destacar-ne els elements objectivistes i realistes Della critica della Ragion pura di Kant…

Lluità a la guerra dels Set Anys a favor d’Àustria Partidari de la Revolució Francesa, s’establí a París 1792 Escriví Il vero despotismo 1770, Ricerche sulla scienza dei governi 1790 i Lettres aux souverains sur la Révolution française 1793

Senyor de Florència Lorenzo I 1469-92 Fill de Piero I de Mèdici, senyor de Florència, i de Lucrècia Tornabuoni, fou, de jove, encaminat cap a l’exercici de la política i cap a les belles lletres A vint anys contragué matrimoni, amb Clarice Orsini Mort el pare 1469, es féu càrrec del govern de la ciutat i de l’estat, juntament amb el seu germà GiulianoI, fins a la mort d’aquest 1478 Aleshores passà a ésser únic regidor de la república, però actuà com un senyor absolut Membre vitalici del potenciat Consell dels Cent, sotmeté la ciutat de Volterra 1472, però, a partir d’aquest moviment, s’…

Catedràtic de botànica de la facultat de medicina de Bolonya 1560 i fundador i primer director d’un jardí botànic d’aquesta ciutat 1568, escriví nombroses obres d’història natural extraordinàriament ben illustrades, entre les quals destaquen Ornithologiae 1599-1603, De animalibus insectis 1602, De reliquis animalibus exsanguinibus 1606 La seva farmacopea Antidotarii Bononiensis epitome esdevingué molt famosa i fou el patró d’altres obres semblants

Defensà el protestantisme Es refugià a Suïssa, després a Estrasburg i finalment Anglaterra, on fou protegit per la reina Elisabet Precursor de Descartes, propugnà la necessitat de l’estudi del mètode De methodo , 1558 Era partidari de la pau religiosa i de la superació de les diferències dogmàtiques Stratagematae Satanae , 1565