Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
Herbert Marcuse
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof alemany, naturalitzat nord-americà.
Pertanyent a l’anomenada escola de Frankfurt, collaborà amb MHorkheimer, i es distingí per la seva adaptació de la filosofia heideggeriana a problemes politicorevolucionaris Amb l’arribada del nazisme 1933 emigrà a Ginebra i a Nova York 1934 Professor a les universitats de Colúmbia 1952, Harvard 1953 i Brandeis 1954 i, des del 1965, a la de Califòrnia La seva filosofia es caracteritzà, fins a la seva mort, per l’anàlisi de la darrera societat capitalista i per la recerca, mitjançant l’aportació freudiana, de la superació d’aquesta societat La seva oposició a l’ordre establert en féu, a la…
Thomas More
Filosofia
Història
Política
Humanista i polític.
Educat a la Saint Anthony School amb Nicolau Holt, fou patge del cardenal-arquebisbe de Canterbury, John Morton 1489-92 passà, després, successivament, al Canterbury College d’Oxford 1492-94 i, per estudiar lleis, al Lincoln's Inn 1496 i a Londres Influït per John Colet , s’estigué quatre anys a la cartoixa de Londres 1500-04 en sortí i es casà amb Jane Colet, de la qual tingué quatre fills morta ella 1511, es casà amb Alice Middleton la reunió de fills, filles, gendres i nores donà lloc a l’anomenada escola de More 1511-34 En la seva carrera pública fou undersheriff de Londres 1510, membre…
Nicola Abbagnano
Filosofia
Filòsof italià.
Llicenciat el 1922, fou professor d’història de la filosofia a la Universitat de Torí de 1936 a 1976 Fou cofundador de la revista Quaderni di Sociologia 1950 i codirector, amb Norberto Bobbio, de Rivista di Filosofia des del 1952 Als anys cinquanta fou el principal impulsor del corrent filosofic anomenat neoilluminismo , en el qual convergiren l’existencialisme europeu de postguerra, el pragmatisme de John Dewey i la filosofia analítica S'interessà també per la sociologia i collaborà a la premsa diària a La Stampa' des del 1964 i al Giornale' des del 1972 D’entre les seves obres hom pot…
Karl Raimund Popper
Filosofia
Filòsof austríac.
Professor a Nova Zelanda i, des del 1945, a Londres, s’oposà tant al psicologisme i a l’historicisme com a l’inductivisme baconià Amb una actitud molt propera a la del cercle de Viena, Popper féu una important aportació a l’epistemologia en substituir el criteri empirista de verificació per un criteri de demarcació entre ciència i metafísica ideat per ell, la falsabilitat , mitjançant el qual suggereix que cal plantejar tota nova teoria com a virtualment refutable Exposà per primer cop aquestes idees en Logik der Forschung ‘Lògica de la investigació’, 1934, i la posterior traducció i edició d…
Poliziano
Filosofia
Nom amb què és conegut Agnolo Ambrogini, humanista i poeta italià.
A Florència fou protegit per Llorenç el Magnífic, que li confià l’educació del seu fill Caigut en desgràcia 1479, passà un quant temps a Màntua, sota el patrocini del cardenal Gonzaga, on escriví la Favola di Orfeo 1480 Reconciliat amb els Mèdici, obtingué la càtedra d’eloqüència llatina i grega al Studio de Florència Gran poeta en llengua clàssica i italiana, és conegut sobretot, ultra per l’obra ja esmentada, per les Stanze per la giostra di Giuliano de'Medici , poema inacabat en octaves, escrit entre el 1475 i el 1478 Fruit dels seus estudis de filologia clàssica són les Miscellaneorum…
Joseph-Arthur Gobineau
Filosofia
Pensador i escriptor francès.
Diplomàtic de professió, recorregué diversos països Estudiós de les llengües i civilitzacions orientals, publicà treballs d’erudició i narracions de caire stendhalià també la novella Les Pléiades , 1874, però l’obra que el féu famós és l' Éssai sur l’inégalité des races humaines 1853-55, on basteix una interpretació de la història humana fonamentada en el concepte de raça, la qual determina, segons ell, una forma més o menys elevada de civilització A partir d’aquesta idea postulà una pretesa superioritat de la raça blanca o ‘ària’, com ell l’anomenà Tot i el seu caràcter pseudocientífic,…
Hans Freyer
Filosofia
Sociologia
Filòsof i sociòleg alemany.
Fou professor a Kiel 1922, a Leipzig 1925 i, des del 1955, a Münster Deixeble de Dilthey, orientà el seu pensament cap a una filosofia de la vida Der Staat L’estat’, 1925, Soziologie als Wirklichkeitswissenschaft ‘La sociologia com a ciència de la realitat’, 1930 i Theorie des gegenwärtigen Zeitalters ‘Teoria de l’època actual’, 1955
Immanuel Hermann von Fichte
Filosofia
Filòsof alemany.
Fill de Johann Gottlieb Fichte, fou professor a Bonn 1840 i a Tübingen 1842 Defensà el teisme, d’antuvi especulatiu i, més tard, ètic Escriví, entre altres obres, Beiträge zur Characteristik der neueren Philosophie ‘Contribucions a les característiques de la filosofia moderna’, 1829, Grundzüge zum System der Philosophie ‘Trets fonamentals per al sistema de la filosofia’, 1833-46 i System der Ethik 1850-53
Ernst Bloch
Filosofia
Filòsof alemany.
Fou director de la Deutsche Zeitschrift für Philosophie i professor a Berlín, Heidelberg i Grünwald En temps del nazisme s’exilià a Suïssa 1933 i posteriorment als EUA 1938-49 Després de la guerra s’installà a la RDA i fou professor a Leipzig Criticat pels marxistes oficials, el 1961 passà finalment a Tübingen RFA, on fou professor de la universitat Féu una reconsideració del marxisme a partir del concepte d’utopia, que ell pretenia de fonamentar en el principi de l’esperança En la seva obra principal, Das Prinzip Hoffnung ‘El principi de l’esperança’, 1954-59, descriví en una anàlisi…
Walter Benjamin
© Fototeca.cat
Filosofia
Assagista i filòsof alemany, de família jueva.
L’amistat amb el filòsof jueu Gershom Scholem determinà el seu apropament al sionisme, combinat amb tendències progressistes, influïdes pel marxisme Escriví Der Begriff der Kunstkritik in der deutschen Romantik ‘El concepte de la crítica d’art dins el Romanticisme alemany’, 1920, on desenvolupà el concepte de crítica, que considerà com a immanent a tota veritable obra d’art Del 1923 al 1925 preparà la tesi doctoral, que li fou refusada per la Universitat de Frankfurt Ursprung des deutschen Trauerspiels ‘Origen de la tragèdia alemanya’, 1928 El 1933 es veié obligat a escriure amb pseudònim, i…