Resultats de la cerca
Es mostren 2174 resultats
idealisme
Filosofia
Doctrina segons la qual l’home ha d’obrar per un ideal i no per una utilitat, que afirma la llibertat, contra la necessitat moral, i que comporta l’acceptació d’uns principis morals, segons una escala de valors en què l’universal es destaca sobre el particular.
S'oposa al pragmatisme i, més popularment, a l’oportunisme
idealisme
Filosofia
Tendència segons la qual el fi de l’art és de reflectir les essències o perfeccions arquetípiques, no pas la forma sensible de la realitat.
Això equival a dir que l’art ha de crear un món ideal, no pas repetir la realitat contingent En conseqüència, l’idealisme subratlla, contra el sentiment abstracte i la intuïció primària, el valor cognoscitiu de l’experiència artística S'oposa a la tendència de la imitació
idealisme platònic
Filosofia
Doctrina de Plató que atribueix a les idees, que representen l’ésser absolut —jerarquitzat sota la idea suprema del Bé—, una existència en si.
El món sensible no és sinó una mera còpia de les idees, que en són l’arquetipus
idealisme alemany
Filosofia
Nom amb què és conegut el conjunt de filòsofs el precedent dels quals és Kant i entre els quals es destaquen, com a màxims exponents, Fichte, Schelling i Hegel.
idea
Filosofia
Terme lògic, interpretat també sovint com a realitat ontològica, corresponent a la idea com a concepte.
Entre les diverses interpretacions filosòfiques, es destaquen la de Plató caracteritzada en el famós mite de la caverna, pel qual la idea és un arquetipus universal, jerarquitzat i etern, dels objectes sensibles, i la de Hegel, que entén el terme com a unitat absoluta del concepte peculiarment comprès també en sentit hegelià i l’existència, és a dir, de tot el real El platonisme —que té una derivació directa en la teoria augustiniana— és, en certa manera, present en la doctrina fenomenològica de les idees fenomenologia, d’altra banda no exempta d’ambigüitat
humanisme
Filosofia
Història
Literatura
Corrent de pensament que col·loca l’home com a centre del seu interès.
En aquest sentit, invoca, com a antecedent més llunyà, la figura del sofista grec Protàgores i pot ésser, històricament, que prescindeix de la idea de divinitat d’un Déu o de diversos, adés negant la seva existència ateisme, adés qüestionant la possibilitat del seu coneixement, que és el que feia Protàgores agnosticisme Hi ha, però, diversos pensadors, antics i moderns, que, recolzant en el contingut humà de certs mites, rituals, doctrines o fets religiosos, han fonamentat un humanisme, de llarga tradició a la cultura occidental, que no exclou l’existència de la divinitat ni de…
hipòstasi
Filosofia
En Plotí, cadascun dels tres graus suprems de l’ésser o substàncies intel·ligibles del real: l’U, el Noûs i l’Ànima del Món.
heteronomia
Filosofia
Segons Kant, estat de la voluntat que rep passivament la seva llei d’una autoritat exterior o d’un impuls estrany a la raó.
escola hegeliana
Filosofia
Conjunt dels seguidors de Hegel.
Com a escola es divideix pròpiament en dues branques la dreta hegeliana , teista, i l' esquerra hegeliana , atea, integrada pels anomenats joves hegelians hegelianisme