Resultats de la cerca
Es mostren 2174 resultats
animisme
Etnologia
Filosofia
Religió
Creença segons la qual tot objecte o fenomen de la natura és posseït per un esperit independent de la mateixa materialitat del fenomen; són, per tant, esperits no sotmesos a les lleis de la natura i amb una actitud intencionada.
Aquesta creença, molt antiga, és encara especialment corrent entre els pobles primitius també pot ésser trobada en alguns malalts mentals En general, tots els pobles primitius, sense documents escrits, cregueren en l’existència d’éssers immaterials i pensaren que era a la presència d’aquests éssers que la natura deu la seva vitalitat Els primitius, tanmateix, atribuïren la mort a l’abandó que l’ànima fa dels cossos on habita La independència que mantenen els esperits respecte als cossos determina que siguin incorporis i que es puguin manifestar fora d’aquests Aquesta és una de les raons a…
ànima
Filosofia
Religió
L’ànima considerada com a entitat separada del cos després de la mort.
anestèsia moral
Filosofia
Religió
Pèrdua de tot ressò afectiu per a les nocions del bé i del mal consciència moral
).
analogia
Analogies de Delambre i Gauss: sin 1/2 (A-B) sin 1/2 c = sin 1/2 cos 1/2 C; cos 1/2 (A-B) sin 1/2 c = sin 1/2 (a+b) sin 1/2 C; sin 1/2 (A+B) sin c = cos 1/2 (a-b) cos 1/2 C; cos 1/2 (A+B) sin c = cos 1/2 (a+b) sin 1/2 C (A, B i C, angles; a, b i c, costats del triangle esfèric ABC)
© fototeca.cat
Filosofia
En sentit estricte, correlació entre cada un dels termes de dos o més ordres.
L’analogia per excellència és la proporció matemàtica —analogia de proporció— que fou definida pels matemàtics grecs Aristòtil aplicà l’analogia a l’anàlisi de l’ésser per explicar les diferents accepcions d’aquest terme, tesi que fou desenrotllada per l’escolàstica analogia de l’ens La concepció ontològica de l’analogia fonamentà la utilització a la lògica escolàstica dels termes anàlegs diferents dels termes equívocs i unívocs que possibiliten l’atribució d’un predicat amb sentits diferents, però relacionats entre ells des d’algun punt de vista determinat Els termes anàlegs poden tenir,…
judicis analítics
Filosofia
Judicis en els quals, segons Kant (Crítica de la raó pura), el predicat és contingut en el concepte-subjecte, així: «A és B» és analític solament si B és contingut en el concepte d’A; els judicis analítics, doncs, no augmenten el coneixement; són solament aclaridors.
Avui és admès generalment que una proposició és analítica si enuncia una tautologia
amoralisme
Filosofia
Doctrina segons la qual no hi ha cap moral amb fonament objectiu i universal.
alexandrisme
Filosofia
Corrent filosòfic italià dins l’aristotelisme, centrat a Bolonya als s. XV i XVI, inspirat en Alexandre d’Afrodísia.
Es caracteritzà per la interpretació naturalista del pensament d’Aristòtil i per la negació de la immortalitat de l’ànima Els seus máxims representants foren Pomponazzi, Contarini, Zabarella i Cremonini
agnosticisme
Filosofia
Actitud intel·lectual de qui no pretén saber més enllà del que la ciència permet en cada moment, no accepta més veritat que aquella que ha estat substanciada pel mètode científic i, per tant, rebutja la noció d’absolut i qualsevol metafísica, creença o dogma bastit sobre aquesta noció.
El terme fou emprat per primera vegada, al s XIX, per ThHuxley
agatodicea
Filosofia
Disciplina que justifica el bé, estudia com és possible i quines formes pot adoptar.