Resultats de la cerca
Es mostren 2174 resultats
ocasió remota
Filosofia
Ocasió que no indueix pràcticament d’una manera inevitable a fer o motivar un acte, per la qual cosa l’obligació d’evitar-la, si aquest acte no és moral, deixa d’ésser greu.
ocasió pròxima
Filosofia
Ocasió en què hom és induït pràcticament d’una manera inevitable a fer o motivar un acte, motiu pel qual ha d’ésser sempre evitada si aquest acte no és moral.
observació
Filosofia
Mètode científic que es diferencia de l’experimentació en el fet que no hi ha intervenció del subjecte cognoscent per a modificar les condicions del fenomen.
Els primers a sistematitzar els mètodes d’observació foren Francis Bacon i John Stuart Mill
premi
Filosofia
Cristianisme
Contraposat a càstig, recompensa eterna consecutiva al comportament virtuós, que hom troba en totes les concepcions eticoreligioses que proposen una solució escatològica als problemes de la vida i reclamen un judici final.
El desenvolupament de la consciència moral comporta una crítica d’aquesta concepció i de les conseqüències en el camp de la pedagogia
preexistència de l’ànima
Filosofia
Religió
En certes religions antigues i en diverses doctrines filosòfiques (pitagorisme, platonisme, origenisme, priscil·lianisme, etc), existència de l’ànima abans de la seva unió actual amb el cos.
La preexistència de les ànimes pot ésser entesa com a ordenada des d’un principi a una futura encarnació o com a existència originàriament espiritual pura degradada després, per una culpa, en una existència incorporada En aquest darrer sentit, de caire dualista i àdhuc pessimista, la doctrina de la preexistència de l’ànima —coneguda també com a preexistencialisme — va sovint unida a la de la transmigració o reencarnació de les ànimes
predeterminar
Filosofia
Cristianisme
Determinar Déu per endavant en l’acte de predeterminació.
predeterminació
Filosofia
Cristianisme
Presciència i decisió prèvia, per part de Déu, de concórrer en la realització dels fets que integren el procés del món i de la història i, més particularment, dels actes lliures de l’home mitjançant els quals aquest decideix la seva salvació o condemnació.
Diversament interpretada, en l’escolàstica, tant a partir d’una presciència o d’una ciència mitjana presciència, com a partir d’una premoció física o d’un concurs simultani premoció, la predeterminació és un postulat especulatiu conseqüent amb la concepció cristiana de Déu com a senyor absolut i de la gràcia com a do gratuït i transcendent la salvació no és obra de l’home tanmateix, alhora que defuig l’extrem pelagianista, mai no deixa del tot resolts els greus problemes de la llibertat de l’home i de la darrera responsabilitat d’aquest en la decisió del seu propi destí predestinació