Resultats de la cerca
Es mostren 2174 resultats
Muḥammad Rašid Riḍà
Filosofia
Pensador musulmà, creador del moviment de la Salafīyya.
Deixeble de Muḥammad 'Abdūh , defensà l’antiga tradició islàmica i l’harmonia existent entre l’Alcorà i la ciència Panislamista, al Caire fundà 1898 i dirigí fins a la seva mort la revista Al-Manār
Frank Plumpton Ramsey
Filosofia
Filòsof anglès.
La majoria dels seus treballs són recollits en el volum pòstum The Foundations of Mathematics and Other Logical Essays 1931 Seguidor en part de Wittgenstein, proposà algunes modificacions als Principia Mathematica de Russell i Whitehead, especialment pel que fa a les funcions i a la teoria dels tipus Formulà també una teoria sobre les proposicions causals i mostrà la dificultat de fonamentar tota la matemàtica en la lògica, així com de verificar les proposicions generals
Samuel Ramos
Filosofia
Filòsof mexicà.
Desenvolupà una antropologia filosòfica adreçada a proporcionar les bases per a l’afirmació de la llibertat, la personalitat i la vida espiritual de l’home enfront dels resultats de la civilització Escriví El perfil del hombre y la cultura en México 1934, Hacia un nuevo humanismo 1942 i Estudio de estética publicada el 1963
Miquel Ramis i Alonso
Filosofia
Cristianisme
Eclesiàstic i filòsof.
Publicà El llibre d’apunts en la formació intellectual 1932, Al margen de El Criterio de Balmes 1934, En torno al pensamiento de José Ortega y Gasset 1948 i Don Miguel de Unamuno 1953, entre altres
Pierre de la Ramée
Filosofia
Matemàtiques
Filòsof i matemàtic francès, conegut pel nom llatinitzat de Petrus Ramus.
Com a professor del Collège Royal de París atacà durament els aristotèlics de la Sorbona tant per llurs mètodes dialèctics, buits i retòrics, com per llurs doctrines, contràries a la fe En les Dialecticae institutiones i les Animadversiones in dialecticam Aristotelis ambdues del 1543 propugnà un nou “art de discutir”, més pròxim a la forma natural de raonar i d’expressar-se, que aixecà una forta i llarga polèmica Féu estudis de matemàtiques, òptica i geometria Edità els Elements d’Euclides Morí assassinat
Francesc Ferrer i Guàrdia
Francesc Ferrer i Guàrdia
© Fototeca.cat
Educació
Filosofia
Pedagog i pensador.
Empleat ferroviari, republicà i afiliat a la francmaçoneria des del 1883, s’exilià a París el 1885, i hi feia classes particulars de castellà hi romangué fins al 1901, i establí contacte amb els progressistes de Ruiz Zorrilla i amb la francmaçoneria francesa dins la qual aconseguí el grau 31 Acabat tumultuosament el seu primer matrimoni amb Teresa Sanmartí, catòlica, el 1899 s’uní amb una professora racionalista francesa, Léopoldine Bonnard De nou a Barcelona, influït sobretot per les teories educatives de Paul Robin, el 1901 creà l’ Escola Moderna gràcies a l’herència rebuda de Jeanne…
Ignasi Maria de Ferran
Filosofia
Sociologia
Història del dret
Jurisconsult, sociòleg i filòsof.
Fou deixeble de Xavier Llorens i Barba Catedràtic a Oviedo d’economia política i estadística, i de dret polític i administratiu a Oviedo i a Barcelona secretari del Foment de la Producció Nacional i de l’Institut del Foment El 1877 presidí l’Ateneu Barcelonès Defensà les idees proteccionistes dels fabricants catalans prop de Madrid Collaborà a “La Defensa de la Sociedad”, “Eco de la Producción” i “Revista Agrícola” Edità diverses obres i uns quants opuscles, entre els quals es destaquen els publicats sota el títol de Cartas de un arrepentido de la Internacional El comunismo El…
Martín Fernández de Navarrete
Filosofia
Historiografia
Literatura
Escriptor i historiador il·lustrat castellà.
Ingressà a la marina i lluità a Gibraltrar 1782 Carles IV li encomanà la recopilació de notícies i documents de la marina per al museu marítim de Cadis El 1792 ingressà a la Real Academia de la Lengua, i poc després, a la de Bellas Artes de San Fernando El 1800 fou membre de l’Academia de la Historia, que presidí el 1824 Lluità contra els francesos 1793-95 i s’oposà a Josep Bonaparte Publicà una Colección de documentos inéditos
Macedonio Fernández
Filosofia
Literatura
Escriptor i filòsof argentí.
Descobert pel grup ultraista, dirigit per Borges, els anys vint, més tard fou el patriarca del moviment invencionista, al començament dels anys cinquanta La seva obra anticipà moltes troballes de la narrativa actual la fi de l’omnipotència del narrador, el concepte d’"obra oberta”, la prioritat de la metafísica sobre la psicologia, etc Fou amic de pensadors anarquistes de final de segle Lugones, Ingenieros, Molina y Vedia, amb els quals intentà la creació d’una colònia socialista a l’alt Paranà Publicà No toda es vigilia la de los ojos abiertos 1928, Papeles de Recienvenido 1929…
Adam Ferguson
Economia
Filosofia
Filòsof i economista escocès.
Féu estudis eclesiàstics, i ocupà les càtedres de filosofia natural i de moral de la Universitat d’Edimburg Molt relacionat amb intellectuals, com Hume, A Smith i W Robertson, és difícil de determinar les seves aportacions originals Influït per Montesquieu, escriví Essay on the History of Civil Society 1767, on desenvolupà la idea de divisió del treball, recollida després per A Smith i K Marx