Resultats de la cerca
Es mostren 2173 resultats
Juliana Morell
Filosofia
Humanista.
Filla única de l’acabalat banquer barceloní Joan Antoni Morell S'educà a Barcelona, i a dotze anys dominava el llatí, el grec i l’hebreu Un revés de fortuna obligà la família a expatriar-se, a Lió, on completà els estudis de física, de metafísica i de dret civil i canònic El 1608 mantingué una palestra pública sobre dialèctica i ètica El mateix any, a Avinyó, dissertà davant el vicelegat del papa Pau V i altres doctors i se li concedí el títol de doctor en ciències i lletres Allí mateix ingressà al convent dominicà de Santa Pràxedes, on prengué l’hàbit el 1609 i féu els vots el…
Joan Morell
Filosofia
Humanista.
Presentà, amb uns versos llatins, l’edició del 1502 de les obres teatrals Galathea et Zaphira de Florus Fou amic de Joan Boscà i mantingué correspondència literària amb Marineo Sículo, el qual l’inclogué en el seu panegíric dels literats hispànics Corregí en part l’edició del diccionari de Nebrija avalada per Martí Ivarra 1522
Thomas More
Filosofia
Història
Política
Humanista i polític.
Educat a la Saint Anthony School amb Nicolau Holt, fou patge del cardenal-arquebisbe de Canterbury, John Morton 1489-92 passà, després, successivament, al Canterbury College d’Oxford 1492-94 i, per estudiar lleis, al Lincoln's Inn 1496 i a Londres Influït per John Colet , s’estigué quatre anys a la cartoixa de Londres 1500-04 en sortí i es casà amb Jane Colet, de la qual tingué quatre fills morta ella 1511, es casà amb Alice Middleton la reunió de fills, filles, gendres i nores donà lloc a l’anomenada escola de More 1511-34 En la seva carrera pública fou undersheriff de Londres 1510, membre…
Antoni Morat i Rufet
Filosofia
Cristianisme
Religiós augustinià i filòsof.
El 1784 residia a Barcelona fou prior del monestir d’Isona Publicà Eclectica philosophia viro catholico ac religioso digna quam in templi 1784, obra influïda per Descartes contradictor d’Aristòtil, negava l’existència de tot principi vital en les plantes i en els animals Era també partidari de la física de Newton i de Gassendi El 1789 publicà una biografia sobre la religiosa dominicana Maria Isabel Francesc i Escorpí
George Edward Moore
Filosofia
Filòsof anglès.
Professor a Cambridge 1911-39 i director de la revista Mind en 1921-47, s’alineà amb el corrent dels crítics de l’idealisme, entre els quals Bertrand Russell i LWittgenstein, amb els quals posà els fonaments de la filosofia analítica, posició reflectida en els articles com The Nature of Judgement 1899 i The Refutation of Idealism 1903, que posteriorment recollí en els Philosophical Studies 1922 Tractà àmpliament de problemes ètics, que abordà des de la perspectiva de l’anàlisi lingüística, i arribà a la conclusió que el terme ‘bo’ i els seus derivats i sinònims que fonamenten els sistemes…
Cebrià Montserrat
Filosofia
Cristianisme
Eclesiàstic i humanista.
Canonge de la seu de Barcelona i professor de teologia moral al seminari barceloní des del 1915, fou traductor de la Fundació Bíblica Catalana i de la Fundació Bernat Metge Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou durament perseguit Després de la guerra publicà, només en castellà, versions bíbliques, un missal romà i diversos manuals d’ensenyament del dogma i de la moral cristiana
Michel de Montaigne
Filosofia
Nom amb què és conegut Michel Eyquem, senyor de Montaigne, moralista francès.
Fill del gentilhome Pierre Eyquem, estudià al collegi de Guiena, on perfeccionà l’aprenentatge rebut en llatí amb la lectura dels poetes llatins i grecs A partir del 1549 estudià dret a la Universitat de Tolosa, al Llenguadoc Conseller al tribunal de Perigús 1554, passà al parlament de Bordeus Hi trobà Étienne de la Boétie, el gran amic de la seva vida, que li revelà el preu de l’amistat i el valor de l’autodomini A poc a poc, però, abandonà les seves funcions parlamentàries i començà a freqüentar la vida de la cort El seu casament amb Françoise de la Chassaigne 1565 i la mort del seu pare —…
Richard Montague
Filosofia
Filòsof nord-americà.
Es distingí pels seus estudis sobre lògica i semiòtica, en els quals coincideix parcialment amb NChomsky en considerar que és possible de formular una teoria dels llenguatges naturals Elaborà també una semàntica d’algunes expressions de la lògica formal, com ara les que fan referència al concepte de necessitat Entre els seus estudis destaquen Contributions to the Axiomatic Foundations of Set Theory 1957, Logical Necessity, Physical Necessity, Ethics and Quantifiers 1960, Pragmatics 1968, i les recopilacions pòstumes dels seus articles en els volums Formal Philosophy 1974 i Montague Grammar…
William Pepperell Montagne
Filosofia
Filòsof nord-americà.
Professor del Bernard College de Nova York, estudià la relació de la consciència amb el cos i, en general, del psíquic amb el físic Oposat a la interpretació behaviorista de la consciència i al realisme físic, adoptà una forma de neorealisme capaç d’oferir-li un mètode, mitjançant el qual elaborà una metafísica que qualificà de materialisme animista, caracteritzada pel fet d’ésser un espiritualisme expressable en categories físiques És autor de Time and the Fourth Dimension 1925, The Ways of Knowing or the Methods of Philosophy 1944 i Great Vision of Philosophy 1950
Miquel de Monserrate
Filosofia
Literatura
Judaisme
Cristianisme
Escriptor i filòsof eclèctic judeoprotestant.
Fugí a Amsterdam per tal de poder practicar lliurement el judaisme Però, mal rebut pels seus correligionaris, es passà al protestantisme, religió sobre la qual escriví diverses obres, especialment la Christiana confesión de la fe Leiden, 1692, In Coena Domini la Haia, 1692 i Aviso sobre los abusos de la Iglesia romana la Haia, 1633, obres particularment dures contra la inquisició castellana El 1645 tornà parcialment al judaisme, i feu imprimir secretament a la Haia Misericordia David fidelis , on procurà compaginar judaisme i cristianisme Fou impugnat pel protestant italià Marginetti