Resultats de la cerca
Es mostren 2173 resultats
noümen
Filosofia
En la filosofia de Kant, per oposició al fenomen, l’objecte de l’enteniment, pensat per aquest com a real i àdhuc com a condició de possibilitat del coneixement fenomènic, però que resta fora de tota experiència sensible possible.
Bé que sovint hom identifica noümen i “cosa en si”, Kant mateix distingí sempre entre l’un i l’altra
no-res
Filosofia
Concepte límit amb què hom significa la negació absoluta, l’absència de l’ésser, la no-existència o la destrucció de tot ésser.
El problema del no-res ha estat plantejat àdhuc en una filosofia com la grega, que pot ésser definida com la filosofia el punt de partida de la qual és l’ésser mateix qüestions com la del sentit de la negació, la del buit o la de la matèria com a principi de pura indeterminació impliquen la pregunta pel no-res, bé que aquest, com a tal, no sigui pròpiament cognoscible només l’ésser és, i és cognoscible del no-res no surt res ni hom pugui parlar pròpiament d’ell hom parla del no-res amb referència només a l’ésser El…
noosfera
Filosofia
En alguns sistemes filosòfics, generalment de caràcter cosmològic, àmbit de l’enteniment, entès com a unitat suprapersonal i imaginat sovint com a entitat real i viva.
noologia
Filosofia
Terme emprat per alguns pensadors, a partir del s. XVII, que significa tant ‘‘ciència dels (primers) principis’’ —equivalent i alhora prèvia a la metafísica— com en general ‘‘ciència de l’esperit’’ —entès com a enteniment (subjecte cognoscent)— i que equival a la psicologia i la gnoseologia.
nominalisme
Filosofia
Doctrina filosòfica defensada primerament per Roscelin i Abelard, enfront del realista Guillem de Champeaux (s. XIII), i després per Guillem d’Occam, enfront, sobretot, del formalisme de J.Duns Escot (s. XIV).
Comporta una decidida oposició a reconèixer a les essències tota mena d’existència real diferenciada en el si dels individus, i, per tant, als conceptes universals els anomenats universals espècies i gèneres tota mena de valor representatiu Els universals són només paraules Roscelin o bé signes naturals mentals Occam que designen d’una manera “indistinta i confusa” una pluralitat d’éssers concrets, amb evident utilitat tant per a la vida ordinària com per al coneixement científic La garantia última, però, de la veritat radica en la sensibilitat Per això ha estat propugnat d’una manera o…
no-jo
Filosofia
En l’idealisme, sobretot en el de Fichte, l’objecte, o món, com a contraposat al subjecte, o jo transcendental, i posat per ell.
nihilisme
Filosofia
Doctrina que nega radicalment la possibilitat del coneixement.
El corrent nihilista, dogmatització de l’escepticisme i vinculat sovint amb el pessimisme, es caracteritza per una actitud negativa i anihiladora respecte a tot En la seva dimensió pràctica suposa una desvaloració dels valors superiors Segons Nietzsche el nihilisme és la conseqüència de la interpretació de l’existència donada per l’Europa cristiana i moderna Destacats representants del nihilisme rus són Bakunin, segons el qual només la destrucció és creadora, i DIPisarev 1840-68
neotomisme
Filosofia
Corrent filosòfic, el més vigorós dintre la neoescolàstica, tant des de l’inici, amb Sanseverino, Liberatore, Kleutgen, Zigliara, etc, com posteriorment, amb Mercier, Cathrein, Garrigou-Lagrange, Rousselot, Ramírez, Sertillanges, Geiger, Stein, Chenu, Lotz, Bocheński, Pieper i, sobretot, J.Maritain i Gilson.