Resultats de la cerca

Estudià l’aristotelisme, dret civil i grec a Ferrara i a Roma Nomenat secretari per Lleó X 1513-27, bisbe de Carpentràs 1517 i cardenal 1536, exercí diverses funcions polítiques i eclesiàstiques, sobretot de conciliació amb els protestants Defensà la reforma a Trento Escriví poemes llatins elegants, sobretot De Laocoontis statua , 1506, bé que la fama li vingué del seu ciceronianisme, obres de filosofia, de pedagogia i de teologia El seu comentari In Pauli epistolam ad Romanos fou condemnat

Estudià dret i filosofia a Barcelona i lògica a Münster 1954-56 De nou a Barcelona, fou professor des del 1956 de lògica, història de la filosofia, filosofia de la ciència i metodologia a les facultats de filosofia i econòmiques La seva activitat política el portà a la direcció del PSUC clandestí i tingué un paper destacat en el moviment universitari català Les seves idees marxistes li valgueren discriminacions, fins que el 1965 fou expulsat de la Universitat de Barcelona El 1966 participà en la constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de Barcelona i en la concepció i redacció del…

Dominicà 1870, exercí diversos càrrecs dins l’orde, entre d’altres el de superior de la nova fundació del convent de Barcelona L’any 1896 fou elegit provincial, càrrec que exercí dues vegades més A ell es deu en gran part la restauració de les províncies dominicanes d’Aragó i de la Bètica, així com la fundació de la revista La Ciencia Tomista És autor de diversos tractats pietosos i teològics, com una Teologia Moral 1906

Professor des del 1945 a Oxford i pertanyent a l’escola d’anàlisi del llenguatge de l’anomenat grup d’Oxford, del 1947 al 1971 dirigí la revista Mind Seguidor de Wittgenstein, la seva anàlisi del llenguatge no és logicoformal ni sociològica, ans conceptual, orientada a l’elaboració d’una mena de cartografia dels conceptes Entre les seves obres cal esmentar Philosophical Arguments 1945, The Concept of Mind 1949, Dilemmas 1954, A Rational Animal 1962, Plato's Progress 1966 i Collected Papers 1971

Home liberal, parlamentari i membre de l’Acadèmia Sueca 1878 En poesia, destaca Dikter ‘Poemes’, 1882, i en narrativa, Singoalla 1865, Bibelns lära om Kristus ‘Doctrina de la Bíblia sobre Crist’, 1876, Den siste Atenaren ‘L’últim atenès’, 1895 i la traducció del Faust I 1876

Membre de l’esquerra hegeliana l’òrgan de la qual, el Hallesches Jahrbuch —després Deutsches Jahrbuch —, fundà el 1838, a París conegué H Heine i K Marx, amb el qual publicà el primer i únic número del Deutsch-Französisches Jahrbuch 1844 i a Londres collaborà, el 1849, amb A A Ledru-Rollin, en la formació del Comitè Democràtic Europeu des del 1866 seguí Bismarck Antiidealista, criticà l’especulació romàntica i metafísica i publicà, entre altres obres, Die Platonische Ästhetik 1832, Neue Vorschule der Ästhetik ‘Nova escola preparatòria de l’estètica’, 1837 i Geschichte unserer Zeit ‘Història…

Anà a Magúncia a estudiar lullisme amb Guido Salzinger A Mallorca tingué diversos càrrecs dintre l’orde És autor de tres obres filosòfiques i d’algunes de polèmiques, entre elles una refutació a les crítiques contra Llull del dominicà Sebastià Rubí

Estudià filosofia a Vic i Madrid, on es doctorà i s’establí Com a historiador de la filosofia estudià el franciscà català Guillem Rubió, el pensament del qual confrontà amb el de Duns Escot D’altra banda esbossà un corrent personal de pensament, en la línia d’una fenomenologia de la vida, oberta per força de les seves mateixes exigències metòdiques al problema del sentit i, per això mateix, als temes de l’absolut i de la supervivència Entre altres obres seves cal esmentar El conocimiento de Dios en la filosofía de Guillermo Rubió 1936, La filosofía del siglo XIV a través de Guillermo Rubió…

Escriptor aforístic, poeta en prosa, filòsof de caire vitalista, és considerat com a simbolista Publicà en el diari Novoje vremja ‘Temps nou’ Escriptor original, crític del cristianisme, però no de la religió, pensà en una religió natural, en la qual el sexe —font de l’amor, de la família i de l’activitat vital— era el centre Escriví, entre altres, Tjomnyj lik ‘El rostre fosc’, 1911 i Opavšije list'ja ‘Les fulles caigudes’, 1913-1915 És conegut sobretot per l’assaig criticofilosòfic Legenda o velikom inkvizitore F M Dostojevskogo ‘La llegenda del gran inquisidor de F M Dostojevskij’, 1894

Membre de la Comuna, se n'allunyà després i acabà entre els moderats i reialistes Professor a la Sorbona 1811-14, fou restaurador de la filosofia espiritualista després de la caiguda del règim napoleònic Formulador del doctrinarisme, s’oposà a la ideologia de la Illustració —sobretot del sensualisme de Condillac— i elaborà un sistema eclèctic amb elements de l’espiritualisme francès clàssic i de l’escola escocesa del sentit comú A Catalunya influí sobre RMartí i d’Eixalà i XLlorens i Barba