Resultats de la cerca
Es mostren 2174 resultats
facultat
Filosofia
En la filosofia escolàstica, poder d’obrar (habilitas ad agendum); es contraposa a propietat (habilitas ad patiendum).
facticitat
Filosofia
Caràcter fonamental del real, objecte de l’experiència empírica, en tant que contingent, és a dir, en tant que es dóna (i de la manera que es dóna) però podria no donar-se (o donar-se altrament).
En l’existencialisme, la facticitat de consciència es refereix tant a la seva existència com al seu engatjament en una situació concreta
idea factícia
Filosofia
Segons Descartes, idea formada o inventada pel subjecte, en oposició a la idea innata i a l’adventícia.
extensió
Filosofia
Propietat dels cossos d’ésser situats en l’espai i ocupar-ne una porció determinada.
experiència
Filosofia
Conjunt de coneixements, de vivències, etc, que el subjecte assoleix sobre la realitat externa o sobre ell mateix.
En el primer cas hom parla d' experiència sensible o externa , el valor de la qual és gairebé negat per l’idealisme, i d' experiència interna o psicològica em el segon cas, la qual comporta alhora una intuïció de la pròpia subjectivitat i una certa elaboració intellectual Mentre l’empririsme fonamenta tot coneixement en l’experiència sensible, el racionalisme li reconeix només una importància relativa, com a condició prèvia i ajut per al pensament pròpiament dit
existencial
Filosofia
En l’existencialisme (Heidegger), dit del constitutiu òntic (existenziell) i ontològic (existenzial) de l’existència.
evidència
Filosofia
Estat d’esperit d’aquell que dóna l’assentiment a un judici de tal manera que, sense necessitat de provar-lo, no en pot posar en dubte la veracitat.
ètica de situació
Filosofia
Ètica segons la qual la decisió moral depèn de cadascuna de les situacions concretes en què hom es troba, sense possibilitat de remetre’s a una norma objectiva prefixada.
Tot i algunes temptatives anteriors, l’ètica de situació sorgí amb l’existencialisme i la seva accentuació de la historicitat de l’home, que fa impossible tota generalització essencial Suposà, doncs, una reacció contra l’ètica essencialista tradicional —ajustada a unes normes concretes com, per exemple, els deu manaments o a les exigències d’unes determinades virtuts— i contra la mateixa casuística en la mesura que dóna valor universal a diferents situacions i, malgrat la seva intenció, torna a caure en el moralisme que vol defugir En considerar cada situació concreta com a irrepetible i…
etern retorn
Filosofia
Doctrina filosòfica que explica la història del món i el desenvolupament personal com un procés cíclic que es repeteix.
La doctrina de l’etern retorn té un precedent en el pensament hindú, i fou adoptada posteriorment pels grecs especialment per Heràclit i els pitagòrics Posteriorment fou formulada de manera explícita per Friedrich Nietzsche Procura elaborar una explicació sintètica del problema clàssic de l’ésser i l’esdevenir Amb el propòsit de pensar el problema de l’esdevenir des de l’esdevenir mateix, es postula un model mitjançant el qual s’explica el desenvolupament del món, l’ésser del qual esdevé, com un retornar A més d’ésser una doctrina fisicocosmològica, posseeix un correlat en l’àmbit de l’ètica…