Resultats de la cerca
Es mostren 2173 resultats
Šem Ṭob ben Yosef ibn Falaquera
Filosofia
Literatura
Filòsof i escriptor jueu.
Sembla que residí a la corona catalanoaragonesa En les seves obres filosòfiques, entre les quals es destaquen un comentari exhaustiu de la Guia dels perplexos de Maimònides i una recensió de la Font de la vida d’Avicebró, intentà de conciliar l’aristotelisme, corrent filosòfic al qual pertanyia, amb l’ortodòxia del judaisme És autor, entre d’altres, d’una epístola moral, Iggèret ha-musar ‘Carta de l’admonició’ i del Séfer ha-Měbaqqéš ‘Llibre de l’investigador’ a imitació de les maqāmat d’al-Ḥarirī
Joan Seguí
Filosofia
Història
Cristianisme
Teòleg lul·lista.
Canonge penitencier de la catedral de Mallorca El 1586 era procurador del regne a la cúria romana per la causa de Ramon Llull Escriví, per encàrrec del rei, una Vida y hechos del admirable doctor y mártir Ramon Llull , en la qual, després de seguir detalladament la vida —segurament segons la Vida coetània — del mateix Llull, féu una defensa de l’ortodòxia lulliana, citava la sentència definitiva de la causa, els privilegis favorables i els acords del concili de Trento Fou publicada el 1606, conjuntament amb la versió castellana del Desconhort feta per Nicolau de Pacs És autor també d’un…
Arnau de Segarra
Filosofia
Cristianisme
Frare dominicà, filòsof i inquisidor.
Professà al convent de Santa Caterina de Barcelona 1230 i estudià a Colònia amb Albert Magne, el qual seguí en la seva visió filosòfica Fou regent del convent de Barcelona i provincial d’Espanya fins el 1256 D’acord amb les vindicacions de Ramon de Penyafort, fundà escoles per a preparar els missioners per a polemitzar amb els àrabs i els jueus i impulsà les missions del nord d’Àfrica Després del 1256 fou prior del convent de Girona, que ell havia fundat el 1243, i substituí Miquel de Fabra en la direcció espiritual del rei Jaume I Acompanyà el rei en la…
Antoni Sedasser
Educació
Filosofia
Mestre de l’Escola Lul·liana de Barcelona.
Clergue, fou rector a Solsona El 1431 intervingué en la transformació de l’escola lulliana palatina, creada per Joan I, en una institució autònoma dotada amb patrimoni i rendes pròpies, dita Escola Lulliana de Barcelona, de la qual fou el primer lector Ho féu possible el testament de la noble dama Joana Margarida Safont, pel qual deixava a l’escola els seus béns, entre els quals la seva casa, un hort i la seva biblioteca de manuscrits lullians
Thomas Sebillet
Filosofia
Literatura francesa
Humanista francès.
Advocat del Parlament de París i deixeble de Marot, escriví un Art poétique français 1548 que GDu Bellay atacà violentament en la seva Défense et Illustration de la langue française , bé que ambdós autors es reconciliaren després de publicar Sebillet la seva traducció de la Ifigènia d’Eurípides
Michele Federico Sciacca
Filosofia
Filòsof italià.
Professor en diverses universitats italianes i estrangeres, evolucionà des de l’idealisme de Gentile fins a un espiritualisme cristià, inspirat en Agustí, Pascal i Rosmini, pensadors als quals dedicà importants monografies Fundà 1946 el Giornale di metafisica , i la seva obra, traduïda quasi íntegrament al castellà, influí tot l’àmbit de parla castellana A més de diversos estudis sobre Plató, la història de la filosofia en general i la filosofia italiana i actual en particular, publicà, entre altres obres, L’interiorità oggetiva 1951, Atto ed essere 1956 i Dall’attualismo allo spiritualismo…
Arthur Schopenhauer
Arthur Schopenhauer
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof alemany.
Pretenia d’ésser l’autèntic intèrpret de Kant, enfront dels idealistes, i sobretot de Hegel de l’èxit públic del qual restà sempre gelós Schopenhauer reprèn el concepte kantià de noümen , la situació del qual més enllà de la sensibilitat i l’enteniment no en demostra ni la inexistència ni l’accessibilitat per una altra via Per a Schopenhauer, aquest camí és el jo que, com a autopercepció i autorepresentació, és “voluntat de viure” i, tot i utilitzar les dues facultats esmentades, no hi és reductible Aquest principi és extensiu a tota la realitat que és, en ella mateixa, una espontània, cega i…
Heinrich Scholz
Lògica
Filosofia
Filòsof i lògic alemany.
Estudiós de la lògica matemàtica i professor a Breslau 1917-19, a Kiel i, des del 1928, a Münster, hi fundà el que ha esdevingut un dels principals centres d’investigació lògica Oposat al vitalisme i a l’irracionalisme, proposà una metafísica fonamentada en la lògica per tal com aquesta té en compte les qüestions d’ordre ontològic i és l’única capaç de desenvolupar una metafísica científica mathesis universalis que investigui els mons possibles La seva obra ha estat reunida a Mathesis Universalis 1961
Moritz Schlick
Filosofia
Filòsof alemany.
Rebé una excellent formació en ciències físiques de MPlank i la influència també de l’epistemòleg físic EMach Figura destacada del neopositivisme , des del 1922 ensenyà filosofia de les ciències inductives a Viena, on aplegà filòsofs, matemàtics i d’altres científics i impulsà definitivament l’anomenat cercle de Viena Defensà la verificabilitat com a únic criteri de la significació de les proposicions científiques Radicalment crític, consegüentment, envers la metafísica, no refusà, però, l’ètica, pel fet que la utilitat vital és verificable Obres Raum und Zeit in der gegenwärtigen Physik ‘…
Ferdinand Canning Scott Schiller
Filosofia
Filòsof anglès d’origen alemany, principal representant del pragmatisme a Anglaterra, que ell anomenà humanisme, per tal de recalcar la dimensió de satisfacció de necessitats o utilitats humanes que caracteritza i dóna valor a tota manifestació cultural, per abstracta que sembli.
Corregí el relativisme del criteri pragmatista de veritat mitjançant el principi selectiu de l’eficàcia social Obres Studies in Humanism 1907, Logic for Use An Introduction to the Voluntarist Theory of Knowledge 1929