Resultats de la cerca

Consagrat exclusivament a l’activitat literària i obert a tot l’àmbit de la cultura política i economia, ciències i arts, religió i filosofia, destacà com a filòsof de la història Assolí la celebritat amb la seva primera obra sobre la decadència d’Occident Der Untergang des Abendlandes , 2 volums, 1916-20 posteriorment propugnà una “filosofia alemanya” i anuncià àdhuc un futur politicocultural regit pels alemanys Neubau des Deutschen Reiches ‘Reconstrucció de l’imperi alemany’, 1924, Der Staat ‘L’estat’, 1933 A Jahre der Entscheidung ‘Anys de decisió’, 1933 cercà, tanmateix, de distanciar-se…

Creador del positivisme evolucionista, influí molt en la segona meitat del s XIX Autodidacte en molts camps, exercí un periodisme progressista que el féu amic de THuxley i de JStuart Mill Cap al 1860 The First Principles daten del 1862 després publicà ininterrompudament obres sobre psicologia, sociologia, ètica, política, pedagogia i religió, entre els quals The Study of Sociology , 1873 i From Freedom to Bondage , 1891 concebé la idea central del seu sistema és cert que només els fenòmens —objecte de les ciències positives— són cognoscibles, però la filosofia els veu com la manifestació…

Portat pel nacionalisme del moment, procurà d’elevar el nivell de la filosofia del seu país i actualitzar-la, cosa que per a ell significava l’assimilació del pensament de Hegel Poc original, és un fet que d’ell i d’Augusto Vera —ambdós professors a la Universitat de Nàpols— arrenca la important tradició hegeliana de la Itàlia del s XX Gentile, Croce

Professor a Viena 1919-38, s’hi féu famós per la seva “teoria universalista” de l’economia política, rèplica tant a Ricardo com al marxisme, en la mesura que no considera encertat de deslligar l’economia dels fins espirituals, religiosos, polítics i socials Filosòficament restà afí a Whitehead, i a NHartmann pel que fa a la doctrina de les categories

Estudià a l’École Polytechnique de París i fou enginyer de camins L’any 1892 abandonà la seva professió per dedicar-se a l’estudi i a la difusió de les seves idees en llibres i publicacions periòdiques Rebé la influència de Nietzsche, Marx, Proudhon i Bergson Atacà el parlamentarisme dels polítics socialistes i esdevingué el teòric principal del sindicalisme revolucionari Formulà la teoria del “mite històric”, o idea que dóna a les masses la voluntat d’actuar, i l’aplicà a la vaga general, que havia de dur el proletariat a la conquesta del poder, i cap a la qual havia d’anar orientada tota l’…

Professor de filosofia a Moscou 1875, entrà en el ministeri de l’educació de Peterburg 1877-81 Íntim amic de F Dostojevskij, influí considerablement en les seves idees — segons alguns, li inspirà la figura d’Alexis Karamàzov — Partidari de l’ eslavofilisme i crític del racionalisme occidental, concebé un ecumenisme en el qual Rússia feia de pont d’unió entre Orient i Occident El 1889, amb la publicació de La Russie et l’Église universelle , proclamà el seu ideal catòlic, que li valgué la censura del Sant Sínode Filosòficament influït per l’ idealisme alemany , sobretot per Hegel, J Böhme i…

Fill del polític catalanista Leonci Soler i March , fou un home polifacètic, autor d’algunes obres remarcables d’investigació històrica Igualada i les batalles del Bruc 1930 i, sobretot, la biografia del famós bandoler Perot Roca Guinarda 1909, obra que segueix la línia interpretativa romàntica del bandolerisme català ja exposada per Víctor Balaguer Segons Soler, els bandolers eren uns patriotes defensors de les llibertats de Catalunya que lluitaven contra el poder central de la monarquia espanyola Tanmateix, la seva obra, construïda a partir d’una àmplia recerca documental en arxius…

Fill d’un escultor, Sofròniscos, i d’una llevadora, Fenàrete, la seva figura, difícil de precisar amb objectivitat històrica, és coneguda per pocs testimonis, sovint contraposats el més antic 423 aC és Els núvols d’Aristòfanes, sàtira burlesca després de mort, prolifera la literatura dels diàlegs socràtics , entre els quals cal destacar els Diàlegs de Plató, on és evident la idealització del mestre, les Dites memorables , l' Apologia i el Simposi de Xenofont , on apareix un Sòcrates adotzenat incompatible amb la seva immediata fecunditat, amb la proliferació d’escoles socràtiques, i alguns…

Professor a Khàrkov, criticà la religió oficial sense arribar a l’ateisme Reuní la major part dels seus poemes a Sad božestvennykh p'esn'ej ‘Jardí de cants divins’ És autor també de Basni khar'kovskie ‘Faules de Khàrkov’

Deixeble de Plutarc, a qui succeí 431-432 en la direcció de l’escola d’Atenes, tingué Procle per deixeble Féu un comentari crític a quatre llibres de la Metafísica d’Aristòtil, i deixà un comentari sobre Hermògenes