Resultats de la cerca

Germà de Cheng Hao Visqué i ensenyà a Luoyang La seva actitud crítica l’enfrontà amb el grup de Sichuan, dirigit per Su Chi El 1097 foren prohibits els seus ensenyaments i fou bandejat En contrast amb el seu germà, inaugurà una tendència racionalista dins el neoconfucianisme, la qual havia de culminar amb Chu Hsi

Exercí diversos càrrecs públics, però fou degradat el 1071 Amb el seu germà Cheng Yi establí la direcció del neoconfucianisme sobre el concepte de li ‘principi’, present en totes les coses i que hom pot considerar com un tipus de llei organitzadora de la natura d’altra banda, allunyà el neoconfucianisme de l’especulació cosmològica i el centrà en els problemes del principi i de la natura humana Cheng Hao inaugurà la tendència idealista neoconfucianista

Procedent d’una família pagesa, participà en l’Expedició al Nord 1926-27 contra els senyors de la guerra Estudià després a Moscou i ensenyà a la Universitat de Pequín S’incorporà a la base comunista de Yan’an, on esdevingué secretari polític de Mao Zedong Membre del buró polític del partit comunista xinès, escriví diverses obres polítiques que marcaren la línia ideològica del partit, com Deu anys de guerra civil 1944, Les quatre grans famílies de Xina 1946 i Un enemic del poble Chiang Kai-shek 1954 El 1949 fou nomenat vicepresident de l’Associació de Treballadors…

Fou professor de grec a Cambridge Adherit a la reforma protestant, en defensà la causa amb escrits i traduccions Les seves normes fonètiques sobre el grec foren acceptades el 1542 El mateix any fou nomenat preceptor del futur Eduard VI, que l’elevà a conseller privat 1550 Secretari d’estat de Jane Grey, a la mort d’Eduard la reina Maria el féu empresonar 1553 i el desterrà, però més tard aconseguí de fer-lo tornar i que abjurés les seves conviccions religioses 1556

Deixeble de G Bachelard i A Kojève, el 1945 ingressà al CNRS amb la tesi La naissance de l’historie la formation de la pensée historique en Grèce Fou membre fundador del departament de filosofia de la Universitat de Vincennes 1925, on ensenyà fins el 1982 El seu pensament és una interpretació de l’evolució de les ideologies polítiques i de la filosofia des d’una òptica marxista Ultra la tesi ja esmentada, les seves obres inclouen Platon 1964, Histoire des idéologies 1978, Histoire des idées politiques 1982

Advocat i, després, sacerdot Fou amic i admirador de Montaigne La seva doctrina presenta una certa evolució, que va des de l’obra apologètica contra el calvinisme Trois vérités 1593 fins a l’obra filosòfica principal De la Sagesse 1601, on preconitza l’oposició a tot dogmatisme i a tot fanatisme Considera que la veritable saviesa, capaç de proporcionar la pau de l’esperit, es basa en l’escepticisme

Escriví Prasannapada cèlebre comentari al Mulamadhyamakakāritā de Nāgarjuna, un assaig sobre Catuhshataka i una gramàtica sànscrita

En acabar els estudis s’establí a Viena, on començà un estudi sobre Richard Wagner, el qual conegué personalment es casà amb una filla del compositor La seva obra principal, Die Grundlagen des neunzehten Jahrhunderts ‘Els fonaments del segle XIX’, 1899, que acusa la influència del pensador francès JA Gobineau, és una interpretació de la història basada en la idea de la superioritat de la raça ària

Professor de matèria mèdica i director del jardí botànic de Pisa 1555 i, des del 1592, metge de Climent VIII Descriví acuradament la morfologia de les flors i dels fruits en la seva obra De plantis libri XVI 1583, on introdueix una classificació basada en aquests caràcters Són notables els seus estudis sobre la circulació de la sang

Era senyor de Melons Fou quatre vegades paer en cap Dotà l’hospital de Santa Maria de Lleida amb 600 ducats de renda Cooperà amb el bisbe Antoni Agustí en el redreç de la universitat Es destacà en la lluita contra el bandolerisme, contribuí a la fundació de la Taula de Canvi de la Paeria i emprengué nombroses obres d’urbanització Hom degué a les seves gestions la installació a Lleida de la Companyia de Jesús, amb el seu collegi de gramàtica i d’humanitats Encara es conserva a la façana de la seva casa una làpida romana collocada per ell