Resultats de la cerca

En la seva concepció materialista, l’ànima és el resultat de l’harmoniosa organització del cos, tal com la política ho és de la síntesi harmònica de democràcia, aristocràcia i monarquia Són obres seves Βίοέ ‘Ε ‘Vida de Grècia’, Γhέ περίοδοέ ‘Itineraris’ i Π ολιτεία Σπαρτιάτϖν ‘Constitució dels espartans’

Auditor de la Rota 1765, fou bisbe de Mallorca 1772-77 i de Sigüenza 1777-1800 A Mallorca creà la biblioteca episcopal amb llibres procedents, en part, dels convents extingits dels jesuïtes, i encomanà als dominicans el seminari conciliar, al qual agregà el Collegi de la Sapiència El 1773 inicià la publicació de la Summa Theologica de Tomàs d’Aquino, de la qual només sortiren els primers vuit volums 1773-76 El seu antilullisme el portà a suprimir la Causa Pia Lulliana i qualsevol culte litúrgic popular a Ramon Llull Prohibí, a més, d’acord amb les disposicions borbòniques, la predicació en…

Fill d’un catedràtic de medicina de la Universitat de Cervera, restà orfe de pare al cap de pocs mesos i fou protegit per Ramon Llàtzer de Dou, del qual més tard publicà una biografia 1885 Estudià gramàtica llatina i retòrica a Igualada i, a partir del 1822, filosofia i dret a Cervera, on obtingué el títol de batxiller en lleis 1829 i de doctor en cànons 1832, i on fou professor del 1832 al 1835 Visqué a Itàlia, com a institutor de dos nebots de Dou, del 1835 al 1839 Més endavant fou catedràtic de retòrica al seminari de Vic El 1847 ocupà la càtedra de literatura llatina de la Universitat de…

Fou professor a les universitats de Minnesota, Michigan i Chicago La seva filosofia segueix la línia pragmàtica de William James, i el seu mètode instrumentalisme lògic i teoria de la recerca és una aplicació de la metodologia científica al camp filosòfic La convicció que l’experiència condiciona qualsevol pensament és present en les seves aportacions sobre lògica Studies in Logical Theory , 1903 Logic The Theory of Inquiry , 1938 i en els seus tractats sobre moral i psicologia social Ethics , 1908, obra escrita en collaboració amb HTufts Human Nature and Conduct , 1922 i Problems of Men ,…

Deixeble de Schopenhauer, fou professor a les universitats de Berlín i Kiel Estudiós dels fonaments filosòfics de la religió, arribà al convenciment de la identitat de totes les religions instituïdes Entre les seves nombroses obres cal destacar Allgemeine Geschichte der Philosophie, mit besonderer Berücksichtigung der Religionen ‘Història general de la filosofia, amb especial consideració de les religions’, 6 volums, 1894-1917

Diputat de la noblesa als Estats Generals 1789, fou el principal representant dels ideòlegs La seva obra principal és Les éléments d’idéologie 1804, on utilitza per primera vegada el mot ideologia i el defineix com a concepte

Centrà el seu treball en l’estètica, camp en el qual intentà d’establir un cos de principis que permetessin una anàlisi de la creació artística independent d’explicacions genètiques o històriques També féu estudis de psicologia Entre les seves obres cal esmentar Die Grundfragen der Gegenwärtigen Aesthetik ‘Les qüestions fonamentals de l’estètica actual’, 1904 i Das Ich, der Traum, der Tod ‘El jo, el somni, la mort’, 1947

Donzell i després cavaller, era fill del ciutadà de Tortosa Pere Joan Despuig i besnebot del cardenal Ausiàs Despuig i del mestre de Montesa Bernat Despuig Procurador de Tortosa el 1548, l’any següent fou procurador general de la baronia de Carles i Alfara, per la ciutat de Tortosa, per a judicar les causes de la baronia dins la ciutat Casat el 1530 amb Marianna Curto, tingué tres filles, una de les quals es casà amb Anníbal Aldana, fill de l’heroi de Pavia Joan Aldana És autor de L os colloquis de la insigne ciutat de Tortosa , que el 1557 dedicà al comte d’Aitona Francesc de Montcada, l’…

Pertanyent a una família illustre, estudià humanitats a Nàpols A Mallorca fou deixeble de Pere Daguí, a qui succeí en la càtedra de filosofia lulliana el 1500 Hom el situa a la cort de Joan II, on mantingué una notable correspondència en llatí i en català amb altres humanistes, com ara Bernat Boïl —amic seu al qual introduí en la doctrina lulliana—, Esperandéu Espanyol, regent de la càtedra lulliana de Palma des del 1481, i  Jeroni Pau  Aquest epistolari constitueix un dels corpus més reeixits quant a erudició clàssica i bíblica  Defensor de la creença en la Immaculada Concepció, el 1487…

Doctorat en dret civil i canònic, i en teologia, excellí també en els estudis matemàtics i d’astronomia Fou collaborador, de l’astrònom mallorquí Vicens Mut El 1634, durant els exàmens públics realitzats a l’església del Collegi Monti-sion, de Mallorca, pronuncià una dissertació de lloança de les matemàtiques la Oratio in laudem scientiarum matematicarum El 1625, participà en el certamen poètic amb motiu de l’inici del procés de beatificació de la monja mallorquina Caterina Tomàs, amb unes  Quartilles a Santa Catalina Tomàs,  celebrat al mateix collegi Monti-sion, que foren publicades el…