Resultats de la cerca

La noció de felicitat ha desenvolupat un paper en la història de l’ètica sobretot entre les morals antigues que hom pot caracteritzar com a eudemonistes, fins al punt que les doctrines filosòfiques han estat configurades segons la manera com cadascuna creia que hom podia aconseguir la felicitat Així, segons l’hedonisme i l’epicureisme, hom l’aconsegueix mitjançant el plaer segons Sòcrates, Plató i Aristòtil, mitjançant la raó segons l’estoïcisme, mitjançant el domini del dolor i de les passions segons el cristianisme, mitjançant el sacrifici i la caritat etc

En la filosofia escolàstica tradicional el fantasma equival a allò que hom anomena modernament fenomen

No sols les que depenen de mesures concretes sobre el real o les que enuncien hipòtesis i interpretacions que alludeixen a realitats en principi incomprovables, sinó també les mateixes proposicions matemàtiques Segons Charles SPeirce, capdavanter del fallibilisme al qual donà el nom, aquest es dedueix alhora de la limitació del coneixement humà i del creixement i l’evolució incessants de la realitat

S'oposa a l' internalisme , que considera els mateixos avenços com un procés acumulatiu i lineal a partir d’estadis menys desenvolupats de la teoria científica, i que tendeix a contemplar la història de la ciència sota els seus aspectes més teòrics Ben al contrari, l’externalisme s’ocupa de les aplicacions més pràctiques de la ciència, i pels interessos i necessitats que les fan possibles Això no obstant, historiadors de la ciència defensen una d’aquestes posicions amb exclusió de l’altra a la pràctica es dóna una síntesi de totes dues, més o menys decantada cap a una d’elles segons el punt…