Resultats de la cerca
Es mostren 219 resultats
Jacques Amyot
Filosofia
Humanista francès.
Ensenyà llatí i grec a la Universitat de Bourges i seguí una brillant carrera eclesiàstica arribà a bisbe d’Auxerre i a preceptor dels prínceps francesos Traduí al francès, en un prosa d’estil precís i mesurat, la Història etiòpica d’Heliodor 1548, Dafnis i Cloe de Longus 1559, les Vides paralleles 1559 i les Obres Morals 1572 de Plutarc, entre altres, amb les quals donà una empenta definitiva a la divulgació dels clàssics i de les idees renaixentistes a França
Ermolao Barbaro
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Humanista venecià.
Fou professor de filosofia i d’eloqüència a Pàdua Traduí Aristòtil i Dioscòrides al llatí i corregí la Historia naturalis de Plini Castigationes plinianae, 1492-93
Giovanni Aurispa
Literatura italiana
Filosofia
Humanista italià.
Fou un dels primers divulgadors de l’hellenisme a la Itàlia prerenaixentista, en introduir manuscrits de Plató, Xenofont i Píndar, entre d’altres que portà de Constantinoble
Bartolomeo Facio
Filosofia
Historiografia
Historiador humanista.
Ambaixador de Gènova prop d’Alfons el Magnànim 1444, fou secretari d’aquest i historiador reial És autor de De rebus gestis ab Alphonso I acabat el 1455, imprès a Lió el 1560, en deu volums, la seva obra més important, i del tractat De felicitate vitae Se l’ha considerat, erròniament, valencià i amb el cognom de Facs
Manuel Crisoloras
Filosofia
Humanista bizantí.
Ambaixador de Manuel II Paleòleg a Roma, Venècia, Anglaterra i París Establí escoles de cultura grega a Florència i a Constantinoble i ensenyà a Milà i a Pavia Convertit al catolicisme i nomenat cardenal, participà en el concili de Constança Traduí al llatí la República de Plató
Antonio De Ferrariis
Filosofia
Humanista italià.
Membre de l’Accademia Pontaniana A la cort napolitana fou metge i secretari d’Alfons, duc de Calàbria, i metge de Ferran I el Vell Fou sempre fidel a la dinastia dels Aragó de Nàpols, malgrat menysprear, per incultes, els invasors d’Itàlia, francesos, catalans i, especialment, castellans, que qualificava d’àrabs Salvava Alfons IV de Catalunya-Aragó per considerar que el seu empresonament per Filippo Maria Visconti després de la desfeta de Ponça l’havia redimit, i també alguns literats, com Enric de Villena i Juan de Mena Altrament, atacà molt durament els dos papes Borja en general fou molt…
Demetri Calcòndila
Filosofia
Literatura
Humanista grec.
Ensenyà grec a Perusa, Pàdua, Florència i Milà És autor d’una gramàtica, Erotemata Milà, 1493, i tingué cura de les primeres edicions d’Homer Florència, 1488 i d’Isòcrates Milà, 1493
Ferenc Oliver Brachfeld
Filosofia
Humanista hongarès.
Doctorat en filosofia a Budapest, fou deixeble del psiquiatre Alfred Adler a Viena i es llicencià en llengües germàniques a la Sorbona El 1930 publicà, a Budapest, la seva tesi doctoral Magyar vonatkozások a régi katalán irodalomban és a katalán népballadában ‘Referències a Hongria dins l’antiga literatura catalana i el romancer català’ També, vers el 1930, s’establí a Barcelona, on continuà interessant-se per la psicologia Los sentimientos de inferioridad , 1934 i per la literatura catalana i la història catalana Violante de Hungría , 1942 S'oposà als conceptes humanístics de Gregorio…
Pietro Paolo Vergerio
Filosofia
Humanista venecià.
Després d’haver estudiat a Pàdua, ensenyà a Florència i a Bolonya, on escriví la comèdia Paulus , imitació de l’obra de Terenci Tornà a Pàdua, compongué set Orationes pro sancto Hieronymo i el tractat De arte metrica en collaboració amb Il Zabarella i publicà l’ Africa de Petrarca Però sobretot excellí amb el tractat pedagògic De igenuis moribus et liberalibus studiis , sobre el concepte de l’educació liberal i els estudis dignes d’un home lliure Treballà a la cúria romana i prengué part en el concili de Constança 1414
Alonso de Proaza
Filosofia
Disseny i arts gràfiques
Edició
Humanista i editor.
Fou corrector de la Tragicomedia de Calisto y Melibea de Fde Rojas Es traslladà a València, on pronuncià una Oratio luculenta de Laudibus Valentiae a la universitat el 1505, publicada el mateix any Aquí fou guanyat per al lullisme per Jaume Gener i es dedicà a la preparació i publicació de les edicions lullianes valencianes del 1506 al 1515 quatre volums on figuren dues traduccions al català, pròlegs, cartes, dedicatòries, poesies, en part escrits per ell, així com un Index librorum Raymundi Lullii 1515, primer catàleg lullià publicat a la Península Potser Nicolau de Pacs el posà en contacte…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina