Resultats de la cerca
Es mostren 2173 resultats
deontologia
Filosofia
Ciència dels deures.
Com a determinació empírica de les normes morals, la teoria deontològica tracta dels deures que cal acomplir a fi d’arribar a l’ideal de la felicitat més gran possible per al major nombre d’individus Jeremy Bentham en fou el màxim exponent Segons Rosmini, la deontologia ciència de l’ésser com ha d’ésser s’oposa a l’ontologia ciència de l’ésser com és
demiürg
Filosofia
En el pensament grec, l’ordenador del món, que actuava sobre la matèria primigènia, informe caos i eterna.
Plató en fonamentà l’existència partint de l’harmonia del cosmos i de les seves lleis immutables Entre els gnòstics hom en feia una emanació de l’ésser diví, independent d’ell, o bé un geni malèfic afrontat a l’ésser suprem Darrerament, el terme ha estat emprat en el sentit d’una suprema intelligència
davidisme
Filosofia
Moviment filosoficoreligiós, difós durant els s. XII i XIII, inspirat en la doctrina de David de Dinant.
Tot partint de la idea de semblança en les coses substancials, el davidisme afirmava que aquesta només és possible si existeix una única realitat substancial, comuna a tots els cossos i a totes les ànimes Déu mateix
flogist
Filosofia
Substància hipotètica postulada per Stahl a la fi del segle XVII per explicar la combustió, la calcinació dels metalls, la respiració, la fermentació i la putrefacció.
La teoria del flogist fou la reformulació científica de l’antic principi del foc Segons Stahl, el flogist formava part de totes les substàncies combustibles o transformables per la calor i es desprenia en cremar-les o en calcinar-les Una reincorporació de flogist podia, en certs casos, regenerar-les, i així s’explicava que els òxids es retransformessin en metalls en escalfar-los amb carbó, que era considerat com a flogist gairebé pur Malgrat que avui sembli absurda a la llum dels conceptes moderns de massa, de matèria i d’energia, la teoria del flogist permeté d’ordenar d’una manera lògica…
homeomeria
Filosofia
Segons la filosofia d’Anaxàgores, referida per Aristòtil, element primitiu de la matèria. Les homeomeries són infinitament divisibles i similars entre si en tant que parts constitutives del tot, però qualitativament diferenciades segons la cosa a la qual donen lloc..
estètica transcendental
Filosofia
Part de la Crítica de la raó pura en què Kant tracta de les formes a priori de la sensibilitat.
gnoseologia
Filosofia
Ciència que tracta de la possibilitat, els fonaments, la natura, el valor i els límits del coneixement.
Bé que el coneixement ha estat objecte d’estudi filosòfic ja des de temps antic, aquest estudi restava sempre subordinat al que hom anomena qüestions ontològiques El problema del coneixement esdevé central en la reflexió filosòfica a partir de la modernitat amb el plantejament de les qüestions del mètode, però només a partir de Kant assoleix la gnoseologia —coneguda també amb els noms de crítica, teoria del coneixement i epistemologia — l’estatut de veritable disciplina filosòfica La gnoseologia és difícilment separable de l’ontologia i àdhuc de la lògica, bé que cadascuna d’…
ésser suprem
Filosofia
Religió
Expressió amb què hom designa la realitat primera i última, l’ésser que fonamenta tots els éssers i la mateixa existència del món i que dóna a la història el seu sentit darrer (déu).
essencialisme
Filosofia
Actitud o corrent filosòfic caracteritzables per una comuna insistència en el factor essencial de la realitat, en la primacia —almenys lògica— de l’essència sobre l’existència (en aquest sentit, en contra de l’existencialisme) o àdhuc en la realitat i existencialitat de les essències (com és ara el cas de les idees platòniques) i de la pura accidentalitat de l’existència respecte a l’essència (Avicenna).