Resultats de la cerca

La noció de felicitat ha desenvolupat un paper en la història de l’ètica sobretot entre les morals antigues que hom pot caracteritzar com a eudemonistes, fins al punt que les doctrines filosòfiques han estat configurades segons la manera com cadascuna creia que hom podia aconseguir la felicitat Així, segons l’hedonisme i l’epicureisme, hom l’aconsegueix mitjançant el plaer segons Sòcrates, Plató i Aristòtil, mitjançant la raó segons l’estoïcisme, mitjançant el domini del dolor i de les passions segons el cristianisme, mitjançant el sacrifici i la caritat etc

Segons la qual hom no pot considerar pròpiament com a proposicions les expressions de tipus ètic i valoratiu, per tal com únicament revelen els estats d’ànim de qui les profereix i no són verificables

Inicialment escriptor en romanès Pe culmile desperǎrii ‘Als cims de la desesperança’, 1933, el 1937 anà, becat per l’institut francès de Bucarest, a París, on residí fins a la mort, i on publicà en francès El seu pensament, asistemàtic i exposat en reculls d’aforismes, assaigs especulatius, ‘confessions’ més o menys literàries, etc, dóna lliure curs a l’expressió d’estats d’ànim com l’angoixa, el desengany o la desesperació davant l’absurd i el dolor d’haver de viure i la inutilitat de la mort com a salvació Précis de décomposition 1949, La tentation d’exister 1956, Histoire et…

Fill del gentilhome Pierre Eyquem, estudià al collegi de Guiena, on perfeccionà l’aprenentatge rebut en llatí amb la lectura dels poetes llatins i grecs A partir del 1549 estudià dret a la Universitat de Tolosa, al Llenguadoc Conseller al tribunal de Perigús 1554, passà al parlament de Bordeus Hi trobà Étienne de la Boétie, el gran amic de la seva vida, que li revelà el preu de l’amistat i el valor de l’autodomini A poc a poc, però, abandonà les seves funcions parlamentàries i començà a freqüentar la vida de la cort El seu casament amb Françoise de la Chassaigne 1565 i la mort del seu pare —…

S'oposa tant a vici com, sobretot, a pecat Bé que la virtut, com a actitud, és única, tanmateix afecta, o pot afectar, com a tal, cadascuna de les activitats humanes i cadascun dels objectes o àmbits d’aquest conjunt d’activitats Això explica el fet que ja des de l’antigor hom hagi establert diferents virtuts i que hi hagi uns intents de clarificació i àdhuc de jerarquització Plató distingí tres virtuts cardinals saviesa pràctica o prudència, valor o coratge i temprança, Aristòtil classificà les virtuts en grups diferents pràctiques i teòriques o ètiques i dianoètiques i el platonisme…