Resultats de la cerca

Exercí poc la carrera de medicina, que abandonà, i es lliurà a l’erudició Traduí les obres d’Hipòcrates 1839-61 i fou continuador de l’obra filosòfica d’Auguste Comte Fundà la “Revue de Philosophie Positive” 1867 i aplicà el mètode positivista a la lingüística, en el seu Dictionnaire de la langue française 1863-73 i també en la Histoire de la langue française 1862 Influí sobre Pompeu Gener i prologà el seu llibre La mort et le diable 1880

Historiador de la filosofia, escriví diverses obres sobre la filosofia grega i medieval i sobre l’idealisme alemany, i una important Histoire de la philosophie 1926-30

De tendència positivista i espiritualista, escriví, entre altres obres, De la contingence des lois de la nature 1874 i Études d’historie de la philosophie 1897 Bergson i Blondel foren deixebles seus A partir d’una anàlisi reflexiva sobre les condicions d’intelligibilitat posà en relleu la contingència enfront del mecanicisme i de les seves lleis apuntades vers un fatalisme universal

S'hagué d’exiliar a Bèlgica i a Anglaterra, a causa de les seves idees democràtiques Descobrí el collodió 1846 Escriví La morale avant les philosophes i Études sur les origines du christianisme Admirador de l’hellenisme i conreador d’un tipus de poesia pessimista, publicà Prométhée délivré 1843, Poèmes 1855 i Fleur de toutes saisons 1877, amb el pseudònim de Lde Senneville , i Rêveries d’un païen mystique 1876, recull en vers i en prosa

Professor a l’escola normal de Rouen i des del 1909 fins al 1913 al Licée Henri IV de París Defensà un humanisme individualista basat en els valors de la cultura clàssica Les seves idees influïren notablement sobre l’escola normal, que reorientà la seva pedagogia vers la formació d’un pensament lliure i moral més que no pas cap a l’acumulació de coneixements Desenvolupà una important tasca política, sobretot de caire pacifista s’oposà a la guerra perquè produïa la paralització de les responsabilitats morals Com a pensador fou famós pels seus Propos , uns 5 000 articles publicats des del 1908…

Fou exposada per Émile Boutroux

Del 1728 al 1740 visqué a Chambéry sota la protecció de la baronessa de Warens, la qual influí en la seva conversió al catolicisme, bé que el 1754 tornà amb els calvinistes Preceptor a Lió, el 1742 arribà a París, on es relacionà amb els enciclopedistes i tingué cinc fills de Thérèse Lavasseur Es donà a conèixer amb l’obtenció del premi que l’Acadèmia de Dijon atorgà, el 1750, al seu Discours sur les sciences et les arts , en què refusava l’optimisme dels enciclopedistes, confiats en la força de progrés de la cultura, i afirmava que les arts i les ciències no sols no han contribuït a la…

Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid amb la tesi  Genealogía ideal del Imperialismo Teoría del Estado Héroe 1905 El 1903 participà en el Primer Congrés Universitari Català, on intervingué amb una ponència que tractava de l’extensió dels ensenyaments especulatius, tot proposant la creació d’una facultat laica de teologia separada de la de filosofia, en una intervenció molt crítica amb la situació dels estudis filosòfics tradicionals dins l’àmbit català Abans havia collaborat publicant poemes, articles de pensament polític i de crítica literària i…