Resultats de la cerca

Professor a Lilla 1913, Estrasburg 1919, París 1920, Harvard 1926 i Toronto 1929 Tomista i gran coneixedor de la filosofia medieval, publicà obres sobre Abelard, Agustí, Bernat de Claravall, Bonaventura, Dant i Duns Escot, i estudià les influències de l’escolàstica en la filosofia moderna, especialment en la cartesiana Entre les seves obres cal destacar La philosophie au moyen-âge 1922, L’être et l’essence 1948, Le philosophe et la théologie 1960, Linguistique et philosophie Essai sur les constantes philosophiques du langage 1969 i D’Aristote à Darwin et retour Essai sur quelques constantes…

A Lió treballà com a impressor Acusat d’heretgia, fou condemnat i cremat a París Escriví Second enfer 1544, contra la Inquisició, i Manière de bien traduire d’une langue en l’autre 1540 La seva obra més important, però, és Comentarii linguae latinae 1536-38 És també autor de poemes Carmina 1534-38 i Cantique sur la désolation et la consolation 1546

Advocat del parlament de París, defensà la universitat contra els jesuïtes en el moment de la creació del Collège de Clarmont La seva obra, molt extensa, comprèn tractats de política Pourparler du prince , 1560 i de dret, una enciclopèdia metòdica, diversos reculls poètics i unes Lettres 1586, on reflecteix el seu ideari en un estil natural i elegant

Autor d’una concepció psicològica sensualista que exercí una gran influència sobre els “ideòlegs” Destut de Tracy, Cabanis Prolonga l’anàlisi gnoseològica de Locke i sosté que la “reflexió” no és, com aquest creia, una segona font de coneixements, sinó un efecte natural i espontani de les “sensacions”, que, combinant-se entre elles, fan sorgir des de l’exterior antiinnatisme i progressivament totes les idees i àdhuc les facultats Aquest sensualisme, que cal no confondre amb un materialisme, determina també la seva concepció de la vida social i econòmica, que es basa en la sensació de…

Fou professor a París 1276-92, i collaborà amb Étienne Tempier en la condemnació de l’averroisme 1277 Oposà l’augustinisme al tomisme, i proclamà l’absoluta superioritat de la voluntat per damunt de l’enteniment Escriví una Summa theologica , inacabada, i quinze Quodlibeta 1276-91

Format a Itàlia, professà grec i llatí a Lió Treballà com a corrector a les premses de Jean Trechsel, i vers el 1495 s’establí a París, on formà part del taller de Robert Gaguin i des del 1500 posseí impremta pròpia Formà part activa del nucli d’humanistes prereformistes de París, entorn de Lefèvre d’Étaples, i edità gairebé quatre-cents volums dels humanistes més rellevants de la seva època Erasme, Budé, Poliziano, etc Hom li deu algunes de les primeres edicions d’obres lullianes Logica brevis 1516, Proverbia 1518 i Arbor philosophia amoris París 1516, entre d’altres A part les…

Pensador autodidàctic, rebé influències dels corrents ideològics de la fi del s XVIII Rebutjà l’estructura irracional del món industrial i mercantil i propugnà un socialisme al qual hom arribaria mitjançant comunitats on la propietat fos compartida falansteri Escriví Théorie des quatre mouvements et des destinées générales 1808, Traité d’association domestique et agricole 1822, reimprès com a Théorie de l’unité universelle 1841, on es barregen consideracions estrambòtiques amb agudes observacions sobre les conseqüències del liberalisme i les virtuts de l’associació, Le nouveau monde…

La filosofia d’Averrois es presenta com un esforç per restituir a la seva puresa la doctrina d’Aristòtil, però no pogué evitar en alguns punts la influència dels comentaristes neoplàtonics Averrois donà a la filosofia una significació pròpia, no dependent de la fe, ni oposada a ella, i intentà de precisar les seves relacions amb la religió mitjançant l’afirmació de tres graus de coneixements filosofia el grau més elevat, teologia i religió, els quals representen diversos plans o perspectives que convergeixen en la mateixa veritat Amb tot, hom no veu quin és el seu pensament en cas de…

Fill del gentilhome Pierre Eyquem, estudià al collegi de Guiena, on perfeccionà l’aprenentatge rebut en llatí amb la lectura dels poetes llatins i grecs A partir del 1549 estudià dret a la Universitat de Tolosa, al Llenguadoc Conseller al tribunal de Perigús 1554, passà al parlament de Bordeus Hi trobà Étienne de la Boétie, el gran amic de la seva vida, que li revelà el preu de l’amistat i el valor de l’autodomini A poc a poc, però, abandonà les seves funcions parlamentàries i començà a freqüentar la vida de la cort El seu casament amb Françoise de la Chassaigne 1565 i la mort del seu pare —…

Com a cos filosoficoteològic, caracteritzat per una forta coherència aconseguida mitjançant la utilització de l’aristotelisme com a instrument per a la interpretació de les dades de la revelació cristiana, el tomisme estableix —a partir i més enllà d’Aristòtil— les anomenades cinc vies per a la demostració de l’existència de Déu, com a causa primera i darrer fi de la creació, les quals, però, han d’ésser compreses en llur context propi, que és teològic Entre les doctrines genuïnament tomistes —sovint rebutjades, o almenys diferentment interpretades per altres corrents escolàstics com és ara l…