Resultats de la cerca

Comporta una decidida oposició a reconèixer a les essències tota mena d’existència real diferenciada en el si dels individus, i, per tant, als conceptes universals els anomenats universals espècies i gèneres tota mena de valor representatiu Els universals són només paraules Roscelin o bé signes naturals mentals Occam que designen d’una manera “indistinta i confusa” una pluralitat d’éssers concrets, amb evident utilitat tant per a la vida ordinària com per al coneixement científic La garantia última, però, de la veritat radica en la sensibilitat Per això ha estat propugnat d’una manera o…

Rector de Saint Nicolas de la Taille, canonge d’Évreux i preceptor del duc d’Elbeuf, a qui dedicà tres de les seves obres lullianes Academia Artis Kabbalisticae 1611, Regina omnium scientiarum 1631 i Encyclopaedia sive artificiosa ratio et via circularis ad Artem Magnam Raymundi Lullii 1646, veritable introducció a l’art de Llull

Influït pel monisme religiós de Xenòfanes de Colofó , el seu poema Sobre la Natura ~500 aC, del qual són coneguts 154 fragments, a diferència dels físics jònics i dels pitagòrics, accedeix al nivell ‘ontològic’ tot admetent un principi constitutiu de la realitat, en defuig la caracterització com aigua o aire, etc per descriure'n els trets més generals i profunds, descoberts apriorísticament per la sola raó Influït per la Teogonia d’Hesíode, en la introducció —allegòrica— la veritat hi és encara presentada més aviat com una revelació divina que com el fruit d’un esforç personal Immediatament,…

Després de doctorar-se amb P Aubenque, s’especialitzà primer en filosofia grega especialment Plató i Aristòtil i després en filosofia medieval, matèria que imparteix a la Universitat de la Sorbona i a la càtedra Romano Guardini de la Ludwig-Maximilian Universitat de Munic A més d’especialista en l’àmbit de la filosofia grega i medieval, ha publicat també estudis sobre el pensament contemporani Les seves obres principals han aconseguit una gran difusió i han estat traduïdes a més de vint llengües, essent-ne la primera la traducció al català de la seva obra cabdal Europa, la via…

Llicenciada per la Universitat de València 1969, d’on fou docent, es doctorà el 1976 i en 1977-81 fou catedràtica d’institut Aquest darrer any es reincorporà a la Universitat de València, d’on obtingué les càtedres de filosofia del dret, moral i política 1987 i filosofia moral i política 1997 És membre de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas 2008 El seu pensament troba l’arrel en Kant i segueix la via oberta per Jürgen Habermas Defensa una ètica del deure on l’interlocutor és la clau, ja que és el diàleg entre els éssers humans i la inserció lingüística en el món del…

Pretenia d’ésser l’autèntic intèrpret de Kant, enfront dels idealistes, i sobretot de Hegel de l’èxit públic del qual restà sempre gelós Schopenhauer reprèn el concepte kantià de noümen , la situació del qual més enllà de la sensibilitat i l’enteniment no en demostra ni la inexistència ni l’accessibilitat per una altra via Per a Schopenhauer, aquest camí és el jo que, com a autopercepció i autorepresentació, és “voluntat de viure” i, tot i utilitzar les dues facultats esmentades, no hi és reductible Aquest principi és extensiu a tota la realitat que és, en ella mateixa, una…

De pares jueus, treballà en un banc mentre collaborava amb l’ala Eisenach de la socialdemocràcia assistí com a delegat al congrés de Gotha del 1875 En ésser dictades lleis antisocialistes anà a Suïssa El 1880, amb Bebel, visità Marx i Engels a Londres perquè l’acceptessin com a director de la revista “Sozialdemokrat”, òrgan del SPD a l’exili Expulsat de Suïssa el 1888, visqué fins el 1901 a Londres en contacte amb Engels, de qui fou marmessor, i amb la Fabian Society , així com amb Karl Kautsky, amb el qual collaborà en la confecció del programa d’Erfurt La sèrie d’articles Probleme des…

Estudià filosofia a la Universitat de Frankfurt i música a Viena 1924, amb Alban Berg, Anton Webern i Arnold Schönberg Visqué el final de la rica vida cultural vienesa i participà en l’efervescència del període de Berlín d’entreguerres, on trobà W Benjamin, B Brecht, H Eisler, W Gropius, etc Professà filosofia a Frankfurt, fins que el 1933 li fou prohibit pel règim hitlerià l’exercici de la docència Emigrà primer a Londres, on passà quatre anys, i després als EUA, on residí fins al 1949, que retornà a Alemanya, on ensenyà a la Universitat de Frankfurt fins que morí La seva orientació…

En la seva història hom distingeix tres èpoques la romana, representada per Plotí 204-270 i el seu deixeble i editor Porfiri la síria, a la qual pertanyen Jàmbic i Julià l’Apòstata i l’atenesa, centrada en les figures de Procle i Damasci Plotí, considerat el fundador de l’escola, presentà sempre el seu ensenyament com un comentari a la doctrina de Plató però, a través de les seves refutacions, exegesis o correccions, estructurà un pensament que era alhora una prolongació del platonisme i una creació autènticament seva La preocupació religiosa, que a partir del segle I aC es féu com més va més…

A diferència del grec, circumscrit a la filosofia antiga o a les llengües vehicles de “filosofies nacionals”, que només fan eclosió a l’època moderna, el llatí serveix com a mitjà d’expressió filosòfic tant a l’antiguitat, com a l’edat moderna i, per descomptat, a l’edat mitjana És evident que hi ha una relació entre aquest fet i l’adopció del llatí com llengua de l’Església romana, però en tot cas, l’ús del llatí en filosofia és anterior al cristianisme i és utlitzat a l’època moderna per autors amb idees i educació molt allunyades del catolicisme La primera generació important d’autors…