Resultats de la cerca

Professor a Leipzig, a Viena 1947 i a Aquisgrà 1962, descriví l’home com a ésser instintivament incert, relacionat necessàriament amb la realització de principis espirituals i de creacions culturals Escriví Der Mensch Seine Natur und seine Stellung in der Welt ‘L’home, la seva natura i la seva posició en el món’, 1940 i Sozialpsychologische Probleme in der industriellen Gesellschaft ‘Problemes sociopsicològics en la societat industrial’, 1949

Membre de l’esquerra hegeliana l’òrgan de la qual, el Hallesches Jahrbuch —després Deutsches Jahrbuch —, fundà el 1838, a París conegué H Heine i K Marx, amb el qual publicà el primer i únic número del Deutsch-Französisches Jahrbuch 1844 i a Londres collaborà, el 1849, amb A A Ledru-Rollin, en la formació del Comitè Democràtic Europeu des del 1866 seguí Bismarck Antiidealista, criticà l’especulació romàntica i metafísica i publicà, entre altres obres, Die Platonische Ästhetik 1832, Neue Vorschule der Ästhetik ‘Nova escola preparatòria de l’estètica’, 1837 i Geschichte unserer…

Professor a Lovaina, es convertí al calvinisme i es traslladà a la Universitat de Leiden Enfront del dualisme proposat per Descartes, fou un dels principals representants de l’ ocasionalisme La seva Ethica fou publicada pòstumament 1675

Professor de dret i filosofia a les universitats de Pennsilvània 1969-74, Yale 1974-82 i Columbia 1982-87, des del 1987 és professor de dret i ciències polítiques a la Universitat de Yale Els seus camps d’estudi són el dret constitucional, la filosofia política i legal, el dret del medi ambient, el dret de la propietat i el dret tributari És considerat un dels pensadors actuals més importants en teoria política i constitucional La seva teoria parteix d’una anàlisi molt depurada de la història constitucional i política dels EUA, en què estudia els diversos moments constitucionals…

Estudià filosofia a la Universitat de Frankfurt i música a Viena 1924, amb Alban Berg, Anton Webern i Arnold Schönberg Professà filosofia a Frankfurt, fins que el 1933 li fou prohibit pel règim hitlerià l’exercici de la docència Emigrà primer a Londres, on passà quatre anys, i després als EUA, on residí fins el 1949, que retornà a Alemanya La seva orientació filosòfica és indestriable de la teoría crítica , professada pels animadors de l’Institut für Sozialforschung i de l’anomenada escola de Frankfurt M Horkheimer, W Benjamin i H Marcuse, però amb un accent més acusadament dialèctic i amb un…

Té com a objecte l’home no solament en el seu ésser natural, sinó també en el seu ésser essencial Segons Max Scheler, l’antropologia filosòfica constitueix un pont que uneix les ciències positives amb la metafísica Parteix, en efecte, de les ciències positives humanes, com l’antropologia biològica, la psicologia, la lingüística, etc, per a elaborar i interpretar filosòficament els seus resultats i cercar l’essència o estructura fonamental de l’ésser humà, que expliqui totes les funcions i obres específiques de l’home el llenguatge, la consciència moral, les arts, els mites, la religió, la…