Resultats de la cerca

Pensador autodidàctic, rebé influències dels corrents ideològics de la fi del s XVIII Rebutjà l’estructura irracional del món industrial i mercantil i propugnà un socialisme al qual hom arribaria mitjançant comunitats on la propietat fos compartida falansteri Escriví Théorie des quatre mouvements et des destinées générales 1808, Traité d’association domestique et agricole 1822, reimprès com a Théorie de l’unité universelle 1841, on es barregen consideracions estrambòtiques amb agudes observacions sobre les conseqüències del liberalisme i les virtuts de l’associació, Le nouveau monde…

Principal representant a França del neocriticisme que, després de Kant, defensà les tesis de la llibertat i del personalisme i negà la possibilitat de la metafísica com a ciència Desitjava una França religiosa però separada de Roma Influí sobre l’obra de Fouillée i la de Guyau Els seus últims anys els visqué prop del seu deixeble Louis Prats, a Prada Publicà, entre altres obres, Essais de critique générale 1854-64, Introduction à la philosophie analytique de l’histoire 1896, Philosophie analytique de l’histoire 1896, Histoire et solution des problèmes métaphysiques 1901

El 1740 descobrí l’existència de la partenogènesi en els animals, concretament en el pugó de l’evònim Estudià també la regeneració de l’hidra d’aigua dolça i d’altres invertebrats, com ara cucs i insectes A causa d’una malaltia de la vista hagué de renunciar a l’ús del microscopi i s’ocupà de problemes de fisiologia vegetal, especialment de les fulles i de geotropisme de les arrels Vers el 1745 abandonà tota investigació i es dedicà només a l’especulació filosòfica Afirmà la importància de la sensació com a fonament de la vida psíquica, però admeté també la intervenció activa i original de l’…

Fou professor de la Universitat de Harvard 1903 i del Lowell Institute 1903-04 Edità i amplià l’obra del seu pare Linear Associative Algebra 1882 i també Studies in logic , de diversos membres de la Johns Hopkins University Considerat com un dels fundadors del pragmatisme, influí en altres pensadors més que la seva escassa activitat publicista no permetia de preveure la seva obra ha estat recollida pòstumament en els 8 volums dels Collected Papers of Charles Sanders Peirce, 1931-58 Concep la filosofia com a ciència no sols estricta, sinó també la més difícil de les ciències, pel…

És autor d’uns Commentaria in primordiale evangelium s Joannis, seguits d’una Epistola in vitam Raymundi Lulli Eremitae 1511, primera biografia impresa de Ramon Llull, feta damunt l’anònima coetània, i que tingué diverses edicions fins al s XVIII Relacionat amb el lullista mallorquí Nicolau de Pacs, li contestà amb les Responsiones ad novem quaesita Nicolai Paxi 1521 Pertany al nucli d’humanistes francesos estudiosos de Ramon Llull, sense arribar, però, a ésser-ne adeptes

Professor a Houston, Chicago i Florida Seguidor del neopositivisme, destaquen la seva aportació a la semiòtica i la seva teoria general del discurs És autor de Logical Positivism, Pragmatism and Scientific Empiricism 1937, Signs, Language and Behavior 1946, Signification and Significance 1964 i The Pragmatic Movement in American Philosophy 1970

Fill d’una família pertanyent a l’antiga noblesa, educat a Juilly, féu estudis de dret a la Universitat de Bordeus i fou rebut com a conseller al parlament el 1714 President del parlament 1716, perdé l’entusiasme per la professió de jurista i, fill de l’esperit cartesià del segle XVII, es decantà gradualment cap al conreu de les ciències i fou rebut a l’Acadèmia bordelesa Casat el 1715 amb Jeanne de Lartigue, sis anys més tard entrà triomfalment en el món literari amb la publicació de les Lettres Persanes Sojornà a París, on fou rebut a l’Académie Française el 1728, any en què inicià un…

Deixeble de Charles Renouvier, fou professor al collegi de Perpinyà i tingué com a alumnes moltes de les personalitats rosselloneses del seu temps Acabà la Critique de la doctrine de Kant començada per Renouvier i publicà La nouvelle monadologie , Aglaophamos , Kalliklés , Contes pour les métaphysiciens , La religion de l’Harmonie , La logique de l’amour , Les noergies créatrices , De la Nature des Êtres , La fin du sage , Charles Renouvier, sa doctrine et sa vie i la novella d’idees L’initiateur

No sols les que depenen de mesures concretes sobre el real o les que enuncien hipòtesis i interpretacions que alludeixen a realitats en principi incomprovables, sinó també les mateixes proposicions matemàtiques Segons Charles SPeirce, capdavanter del fallibilisme al qual donà el nom, aquest es dedueix alhora de la limitació del coneixement humà i del creixement i l’evolució incessants de la realitat

Equivalent a l'etern retorn, la palingenèsia fou admesa pels pitagòrics i els estoics, bé que en els primers la reaparició de les ànimes fonamenta la de l’univers, mentre que en els segons és la de l’univers la que fonamenta la de les ànimes Modernament ha estat defensada, entre altres, per Charles Bonnet La palingénésie philosophique, ou Idées sur l’état passé et sur l’état futur des êtres vivants , 1769 i Pierre Simon Ballanche La palingénésie sociale , 1827