Resultats de la cerca
Es mostren 418 resultats
Zeraḥya ben Iṣḥaq ha-Leví Gerundí
Filosofia
Gramàtica
Literatura
Judaisme
Metge, poeta, gramàtic, filòsof i talmudista jueu, fill d’Iṣḥaq ben Zeraḥya.
Estudià entre els mestres de Provença i establí escola a Lunèl Escriví tres llibres de dret talmúdic en estil acurat i elegant el Sèfer ha-Ṣaba , el Sela'ha-Maḥloqet , contra Abraham ben David, i el Sefer ha-Maor , punt de referència dels talmudistes posteriors Escriví també cartes en prosa ritmada i una trentena de poesies religioses
Yeda‘ya ben Abraham ha-Peniní
Filosofia
Literatura
Poeta, metge, filòsof i moralista jueu.
Fill d’Abraham ha-Bedersí Sembla que després de l’any 1306 visqué a Barcelona Com a rèplica a l’excomunió del 1305 redactà el Ketab Hitnaṣlut defensant els savis de Provença i els estudis de la filosofia A 18 anys escriví una rèplica al Śone Našim de Yehudà ibn Šabbetay, en defensa de les dones Escriví també comentaris filosòfics a l' haggadà i al Talmud, i també a tractats d’Avicenna, Averrois, Alfarabí i Maimònides i notes al Cànon d’Avicenna Les seves obres més famoses són un poema religiós compost de mil paraules començades totes per la lletra mem i el Beḥinat ‘Olam , tractat…
logos
Filosofia
Religió
Terme d’origen grec que pot significar ‘paraula’, ‘raó’ o ‘concepte’ i que ha tingut un paper fonalmental en la filosofia d’Occident i, consegüentment, en la teologia cristiana tradicional.
Sovint ha estat interpretada l’aportació grega sobre el logos com a expressió del trànsit d’un estadi de pensament mític a un altre de veritable racionalitat Per a Heràclit, el logos és la proporció raonable que és llei del món i fa possibles l’equilibri i la justícia Represa aquesta concepció pels estoics, aquests feren del logos la divinitat que penetra l’univers com a principi vivent, i el platonisme alexandrí avançà un pas en aquesta personificació del logos, concebent-lo com un intermediari entre Déu i el món Filó d’Alexandria s I dC conjuminà aquesta idea amb la tradició…
jusnaturalisme
Filosofia
Tendència filosòfica o juridicofilosòfica que propugna l’existència d’un dret natural, amb el qual ha d’adirse i en el qual ha de fundar-se tot dret positiu.
amoralisme
Filosofia
Doctrina segons la qual no hi ha cap moral amb fonament objectiu i universal.
temporalitat
Filosofia
Amb relació a l’home, estructura ontologicoexistencial de l’ésser humà en virtut de la qual el caràcter temporal d’aquest es fa consciència del temps i, així, obre la persona al futur, per tal com la vincula a un passat; entre aquests dos moments hi ha el seu present.
Subratllada ja des de Kant, la temporalitat ha assolit el paper de gran categoria filosòfica al s XX, sobretot en l’existencialisme heideggerià
innatisme
Filosofia
Teoria segons la qual hi ha unes idees, uns principis o unes nocions universals innats, és a dir, coessencials a la natura intel·lectual humana.
Segons uns, aquestes idees són formades del tot des d’un inici segons uns altres, només els cal alguna experiència per a ésser completades Representant típic de l’innatisme és el pensament platonicoaugustinià, recollit per Descartes i Leibniz
fi darrer
Filosofia
En l’escolàstica, fi en vista del qual ha estat creat el món de l’home, i al qual és cridat l’ésser humà.
Segons una tal perspectiva, aquest fi és Déu mateix