Resultats de la cerca

Fou membre de les societats econòmiques de València i de Mallorca És autor de diverses memòries sobre l’agricultura 1797 i la ramaderia a Mallorca 1798 i els avantatges d’establir a l’illa una companyia de comerç 1798 i 1802

Nebot de Plató, el succeí en la direcció de l’ Acadèmia des del 347 aC S'oposà a la doctrina de les idees, i proposà de substituir-les pels nombres, com a entitats supremes També rebutjà la idea platònica del bé, que substituí per la raó

Vídua del ciutadà de Mallorca Nicolau de Quint, el 1481 instituí a la catedral de Mallorca l’ensenyament públic del lullisme amb un benefici de cent lliures anuals i designà com a primer titular Pere Daguí En un codicil del 1485 nomenà el seu nebot Esperandéu Espanyol, canonge de la seu, com a marmessor per a tenir cura del proveïment de l’esmentada càtedra

Segon comte de Benavente, gran de Castella, senyor de Villalón i Mayorga Fill de Juan Alonso Pimentel y Vázquez de Fonseca i nebot de la reina de Portugal Elionor Teles de Meneses El 1410 es casà amb Elionor Enríquez y de Mendoza, filla gran de l’almirall de Castella i tia de la futura reina de Catalunya-Aragó Joana Enríquez Reuní una important biblioteca al seu castell de Benavente, on figuraven almenys dotze versions castellanes de llibres de Ramon Llull que probablement ell mateix promogué Tingué relació literària amb el rei Alfons el Magnànim Amplià, d’altra banda, els seus…

De mare valenciana, anà a residir a València a setze anys, on es doctorà en medicina i filosofia El 1735 publicà Medicina vetus et nova , obra que el donà a conèixer Aviat esdevingué metge de la noblesa valenciana i es relacionà amb intellectuals com Josep Nebot i Sanç, a través del qual conegué Gregori Maians esdevingué metge de capçalera de la seva família, el qual l’influí profundament des del punt de vista de la metodologia científica i de l’afecció als clàssics, i l’ajudà decisivament a obtenir la càtedra d’anatomia de la Universitat de València 1742-51 El 1745 publicà la…

Fou deixeble de Joan Lluís Vives a Lovaina Aquest li facilità el contacte amb grans intellectuals del moment, com Iacobo Sadoleto, Reginald Pole, Diego Gracián, Pedro de Maluenda, etc Professor de llatí a la Universitat de València, fomentà l’estudi directe dels autors clàssics, posant fi a la influència d’Erasme i Poliziano en la docència de gramàtica i retòrica, encara que tenia amistat tant amb antierasmistes com amb els seus defensors Arias Montano, André de Resende o Cardillo de Villalpando Formà part del consell de Carles V 1537, i acompanyà l’emperador en la campanya d’Alger 1541 El…

Vida i obra Era fill de Joan Amat de Palou i Salvam, i Teresa Pont i Auguirot, dos representants de la petita noblesa catalana, i germà de l’economista, pintor i comerciant Jaume Amat de Palou La seva nissaga comptà amb avantpassats com el diputat Miquel Joan Amat de Palou o Joan Amat, el seu avi, que impedí que Sabadell fos saquejada durant la guerra de Successió i altres membres amb gran tradició eclesiàstica com Joan Torres i Oliva, antic preceptor dels Colonna el carmelità descalç fra Josep de Sant Tomàs d’Aquino Francesc Amat, ardiaca de Xerès a Sevilla Pere Cererols, abat del monestir…