Resultats de la cerca

Residí molts anys a Anglaterra, on es posà en contacte amb els humanistes anglesos i féu amistat, entre d’altres, amb Thomas More El 1508 fou nomenat ardiaca de Galles De les seves obres cal distingir el Proverbiorum libellus 1498, el De rerum inventoribus 1499 i, sobretot, la monumental Anglicae historiae libri XXVI 1546-51

De tendència positivista i espiritualista, escriví, entre altres obres, De la contingence des lois de la nature 1874 i Études d’historie de la philosophie 1897 Bergson i Blondel foren deixebles seus A partir d’una anàlisi reflexiva sobre les condicions d’intelligibilitat posà en relleu la contingència enfront del mecanicisme i de les seves lleis apuntades vers un fatalisme universal

Per a Kant, el jo és la unitat que acompanya tota representació, implicat per la síntesi de la diversitat que la institució proporciona En Fichte, el jo, transformat en jo pur , és l’acte primordial del coneixement posant-se a si mateix posa el subjecte i l’objecte del coneixement Aquest tipus d’especualció ha sofert, però, posteriorment, la crítica de diversos corrents de pensament Nietzche Marx i Freud

Exercí una gran influència en el neohegelianisme d’Oxford En The Principles of Logic 1883 continuà i perfeccionà la forma hegeliana de tractar els temes lògics propis del concepte tradicional d’aquesta disciplina, principalment les formes de judici i sillogisme S'interessà més tard per la lògica inductiva de Stuart Mill, i s’oposà, per contra, a l’utilitarisme moral, al qual contraposà la idea kantiana de bona voluntat com a principi de validesa universal En Appearance and Reality 1893 barrejà hegelianisme i spinozisme, amb un sentit místic poc hegelià, que posà la superació de les…

Té moltes semblances amb l’anomenat mètode hipoteticodeductiu , pel qual es verifica i es posa a prova una hipòtesi  sobre un determinat fenomen natural que permeti construir una teoria científica  sobre el seu funcionament i permeti predir-ne determinats efectes susceptibles de quantificació en el millor dels casos És central també en el mètode científic l’ús de la inducció  per a formular proposicions generals a partir de les dades observades, les quals, en la mesura que sigui possible, s’obtenen a través de l’ experimentació Pel que fa a la quantificació en el procés de…

Fou corrector de la Tragicomedia de Calisto y Melibea de Fde Rojas Es traslladà a València, on pronuncià una Oratio luculenta de Laudibus Valentiae a la universitat el 1505, publicada el mateix any Aquí fou guanyat per al lullisme per Jaume Gener i es dedicà a la preparació i publicació de les edicions lullianes valencianes del 1506 al 1515 quatre volums on figuren dues traduccions al català, pròlegs, cartes, dedicatòries, poesies, en part escrits per ell, així com un Index librorum Raymundi Lullii 1515, primer catàleg lullià publicat a la Península Potser Nicolau de Pacs el posà en contacte…

Fou deixeble de Kant, que l’influí Viatjà per diversos països per tal de conèixer llurs investigacions pedagògiques i es posà en relació amb Diderot, D’Alembert i els enciclopedistes A Estrasburg féu amistat amb Goethe, en el qual influí extraordinàriament Influí sobre tota la literatura i ideologia alemanyes, fou un precursor en el camp de la crítica literària i promogué el Sturm und Drang Experimentà els seus postulats pedagògics, donà impuls a la investigació filològica i fixà les bases d’un estudi comparatiu de la religió i la filosofia És autor d' Über die neuere deutsche Literatur ‘…

Ministre de l’emirat de l’Afganistan, durant la guerra per la successió de Dost Muḥammad hagué de fugir a l’Índia 1869, on inicià les campanyes antibritàniques que li comportaren constants exilis fins a la mort Al Caire es posà en contacte amb Muḥammad ‘Abdū i Sa'd Zaglūl, amb els quals forjà el nacionalisme egipci principalment des de la lògia dependent del Gran Orient francès, fundada per ell el 1878 Des d’Europa collaborà en la revista Diyā’ al-Hāfiqayn  i en el setmanari 'Urwa al-Wutqā , que, enviat clandestinament a Egipte i a l’Índia, fou portaveu del panislamisme És autor d’un tractat…

Professor a Cambridge 1911-39 i director de la revista Mind en 1921-47, s’alineà amb el corrent dels crítics de l’idealisme, entre els quals Bertrand Russell i LWittgenstein, amb els quals posà els fonaments de la filosofia analítica, posició reflectida en els articles com The Nature of Judgement 1899 i The Refutation of Idealism 1903, que posteriorment recollí en els Philosophical Studies 1922 Tractà àmpliament de problemes ètics, que abordà des de la perspectiva de l’anàlisi lingüística, i arribà a la conclusió que el terme ‘bo’ i els seus derivats i sinònims que fonamenten els sistemes…

Amic de Tales, participà en la vida pública de la ciutat i viatjà molt És autor d’un mapa del món conegut Hom li atribueix la construcció d’una esfera celeste, el descobriment de la inclinació eclíptica i la introducció, de Babilònia a Grècia, d’un gnòmon, amb el qual estudià el recorregut del Sol en l’eclíptica i fixà els solsticis i equinoccis Fou el primer grec que escriví un tractat sobre la natura Posà com a principi de tot, no pas un dels elements, sinó quelcom d’indeterminat o illimitat àpeiron , del qual sorgeixen els elements per separació dels “contraris” fred, calent, sec i humit…