Resultats de la cerca

Fill d’un escultor, Sofròniscos, i d’una llevadora, Fenàrete, la seva figura, difícil de precisar amb objectivitat històrica, és coneguda per pocs testimonis, sovint contraposats el més antic 423 aC és Els núvols d’Aristòfanes, sàtira burlesca després de mort, prolifera la literatura dels diàlegs socràtics , entre els quals cal destacar els Diàlegs de Plató, on és evident la idealització del mestre, les Dites memorables , l' Apologia i el Simposi de Xenofont , on apareix un Sòcrates adotzenat incompatible amb la seva immediata fecunditat, amb la proliferació d’escoles socràtiques, i alguns…

Vida i obra Del clan dels asclepíades, era fill de Nicòmac, metge i amic d’Amintes II de Macedònia A divuit anys ingressà a l’Acadèmia Els primers temps fou el deixeble predilecte de Plató, però les divergències posteriors els distanciaren A la mort del mestre 347, Aristòtil abandonà Atenes i passà tres anys a Assos, on s’uní amb Herpillis, de la qual tingué un fill, Nicòmac, al qual dedicà un dels tractats d’ètica D’Assos passà a Mitilene d’aquesta època daten molts dels seus treballs de biologia En 343-342 aC Filip de Macedònia li encarregà l’educació d’Alexandre Aristòtil, que atribuïa una…

Fou un fenomen concomitant de les unificacions polítiques de l’antiguitat, l’hellenística primer i la romana després Divinitats de distintes nacions, però amb la mateixa funció, s’integraren en un sol culte el cas més típic és la parificació dels panteons grec i romà, o bé divinitats de diferent funció constituïren una entitat divina polifacètica cas de Serapis A la darreria del paganisme el culte solar entrà com a component de moltes religions, entre elles el mitraisme i la religió oficial romana

Fill de Giovanni Antonio Battista Visconti Vernazza, Ligúria 1722 — Roma 1784, l’amic i successor de Winckelmann en la prefectura de les antiguitats de Roma i el fundador del Museo Pio-Clementino al Vaticà, aviat adquirí una fama molt notable, i pel seu consell fou l’amic d’estudiosos i literats, entre d’altres Vincenzo Monti , que reclamà el seu ajut per a la seva versió de la Ilíada Custodi de la Biblioteca Vaticana i bibliotecari del príncep Chigi, collaborà amb el seu pare en l’obra d’illustrar el Museo Pio-Clementino i portà a terme el seu acompliment total set volums, 1783-98 Cònsol de…

Exercí diversos càrrecs a la cúria romana Imità Tit Livi en les Historiarum ab inclinatione Romanorum decades Cal destacar-ne també Roma instaurata, Romae triumphantis i Italia illustrata Dedicà a Alfons IV de Catalunya-Aragó un escrit a favor de la croada contra els turcs 1453

Lluità per la República Partenopea i formà part del seu govern provisori, però amb l’ensulsiada d’aquella fou empresonat i ajusticiat Joveníssim, publicà un assaig de legislació romana, Nomotesia 1767 La seva obra cabdal és Saggi politici dei principi, progressi e decadenza della società 1785, tractat orgànic de filosofia històrica a l’estil del Vico, amb concepció cíclica del món primitiu i amb influències de l’escola escocesa i dels illustrats francesos

Fugí a Amsterdam per tal de poder practicar lliurement el judaisme Però, mal rebut pels seus correligionaris, es passà al protestantisme, religió sobre la qual escriví diverses obres, especialment la Christiana confesión de la fe Leiden, 1692, In Coena Domini la Haia, 1692 i Aviso sobre los abusos de la Iglesia romana la Haia, 1633, obres particularment dures contra la inquisició castellana El 1645 tornà parcialment al judaisme, i feu imprimir secretament a la Haia  Misericordia David fidelis , on procurà compaginar judaisme i cristianisme Fou impugnat pel protestant italià…

Després d’haver estudiat a Pàdua, ensenyà a Florència i a Bolonya, on escriví la comèdia Paulus , imitació de l’obra de Terenci Tornà a Pàdua, compongué set Orationes pro sancto Hieronymo i el tractat De arte metrica en collaboració amb Il Zabarella i publicà l’ Africa de Petrarca Però sobretot excellí amb el tractat pedagògic De igenuis moribus et liberalibus studiis , sobre el concepte de l’educació liberal i els estudis dignes d’un home lliure Treballà a la cúria romana i prengué part en el concili de Constança 1414

Era senyor de Melons Fou quatre vegades paer en cap Dotà l’hospital de Santa Maria de Lleida amb 600 ducats de renda Cooperà amb el bisbe Antoni Agustí en el redreç de la universitat Es destacà en la lluita contra el bandolerisme, contribuí a la fundació de la Taula de Canvi de la Paeria i emprengué nombroses obres d’urbanització Hom degué a les seves gestions la installació a Lleida de la Companyia de Jesús, amb el seu collegi de gramàtica i d’humanitats Encara es conserva a la façana de la seva casa una làpida romana collocada per ell

Canonge penitencier de la catedral de Mallorca El 1586 era procurador del regne a la cúria romana per la causa de Ramon Llull Escriví, per encàrrec del rei, una Vida y hechos del admirable doctor y mártir Ramon Llull , en la qual, després de seguir detalladament la vida —segurament segons la Vida coetània — del mateix Llull, féu una defensa de l’ortodòxia lulliana, citava la sentència definitiva de la causa, els privilegis favorables i els acords del concili de Trento Fou publicada el 1606, conjuntament amb la versió castellana del Desconhort feta per Nicolau de Pacs És autor…