Resultats de la cerca

Propugnà una metafísica espiritualista com a retorn a l’eternitat i a l’ésser Publicà, entre d’altres, Le désir d’éternité 1943 i La Philosophie du surréalisme 1955

Llicenciat en filosofia a la Sorbona 1928, amplià estudis amb Martin Heidegger A causa de la seva condició de jueu, fou internat quatre anys en un camp de concentració Posteriorment fou director de l’École Normale Israelienne de París 1945-78 i, fins el 1976, fou professor en diverses universitats franceses Poitiers, Nanterre i París-Sorbona El seu pensament —en la línia fenomenològica de Husserl i Heidegger, i en el marc de la tradició judaica— cercà d’aprofundir l’home a partir de l’"altrament que ésser” o “més enllà de l’essència” De l’existence à l’existant 1947…

Fou professor a la Universitat de Tolosa i posteriorment a la Sorbona 1903 S'ocupà sobretot dels problemes relatius a la fonamentació dels sistemes morals Escriví, entre d’altres, Essai sur le fondement métaphysique de la morale 1890, L’expérience morale 1903 i Études de morale 1922

Estudià a l’Escola Normal Superior i a la Sorbona i fou professor a la Universitat de Tolosa Racionalista crític i antidogmàtic, destacà per les anàlisis descriptives dels marcs conceptuals de teories logicoepistemològiques De les seves obres cal citar Les attitudes idéalistes 1949, Structures intellectuelles 1966, L’induction scientifique et les lois naturelles 1975

Professor a la Sorbona 1904, defensà una concepció de la realitat basada en la idea de l’assimilació i radicalment oposada a l’evolucionisme de Spencer Escriví Vocabulaire technique et critique de la philosophie 1902-23, Les théories de l’induction et de l’experimentation 1929, Les illusions évolucionnistes 1921 i La raison et les normes 1948

Professor a Lilla i a la Sorbona, i autor de treballs sobre musicologia, el seu pensament és també descriptiu i melodiós, centrat en l’home i en l’obra creadora el “quasi no-res”, o l’impossible realitzat Ha escrit L’ironie 1936, Le mal 1947, Philosophie première Introduction à une philosophie du “presque” 1954, Le pardon 1967

Estudià amb L Brunschvicg i fou professor 1941 a la Sorbona Estudià la teoria de conjunts i els problemes derivats de la seva axiomatització, i s’interessà també per la gènesi de les teories científiques Participà en la resistència i fou afusellat pels nazis Entre les seves obres cal esmentar Méthode axiomatique et formalisme 1937, Remarques sur la formation de la théorie abstraite des ensembles 1938 Pòstumament fou publicada Sur la logique et la théorie de la science 1947

Com a professor del Collège Royal de París atacà durament els aristotèlics de la Sorbona tant per llurs mètodes dialèctics, buits i retòrics, com per llurs doctrines, contràries a la fe En les Dialecticae institutiones i les Animadversiones in dialecticam Aristotelis ambdues del 1543 propugnà un nou “art de discutir”, més pròxim a la forma natural de raonar i d’expressar-se, que aixecà una forta i llarga polèmica Féu estudis de matemàtiques, òptica i geometria Edità els Elements d’Euclides Morí assassinat

Membre de la Comuna, se n'allunyà després i acabà entre els moderats i reialistes Professor a la Sorbona 1811-14, fou restaurador de la filosofia espiritualista després de la caiguda del règim napoleònic Formulador del doctrinarisme, s’oposà a la ideologia de la Illustració —sobretot del sensualisme de Condillac— i elaborà un sistema eclèctic amb elements de l’espiritualisme francès clàssic i de l’escola escocesa del sentit comú A Catalunya influí sobre RMartí i d’Eixalà i XLlorens i Barba

Professor a Lió 1945-49 i a la Sorbona 1949-52, succeí Louis Lavelle al Collège de France Dedicat de primer a la fenomenologia Structure du comportement, 1941, i Phénoménologie de la perception , 1945, participà amb JP Sartre i Simone de Beauvoir en la fundació de la revista “Les Temps Modernes” 1945 i definí la moral política de l’existencialisme a Humanisme et terreur 1947 Distanciat de Sartre 1953, cercà les vies d’una esquerra no comunista i criticà el marxisme escolàstic a Les aventures de la dialectique 1955