Resultats de la cerca

Fou metge del califa almohade Abū Ya'qūb Yūsuf, fins que el succeí 1182 Averrois És conegut per la seva obra mèdica i per l’obra Ḥayy ibn Yaqẓan , traduïda al llatí 1671 com a Philosophus autodidactus , en la qual afirma la possibilitat de conèixer les veritats supremes amb la sola raó El protagonista, crescut sol en una illa deserta, és considerat precedent de l’Adrenio d' El criticón Hom ha demostrat que s’inspirà en un antic conte àrab, el qual devia haver estat conegut per Gracián

Residí molts anys a París, on publicà una obra de fisiognomonia Liber compilationis Physionomiae , ~1295, i el 1310 tornà a Pàdua, on ensenyà medicina i filosofia natural a la universitat Traduí al llatí diverses obres mèdiques de Galè i diversos escrits astrològics d’Abraham ibn ‘Ezra, i preparà una edició llatina, en ordre alfabètic, del De Materia Medica de Dioscòrides La seva obra més notable és, però, el Conciliator differentiarum philosophorum et precipue medicorum 1303, intent de conciliació, en una fórmula expositiva analítica en 200 differentiae , de les opinions contradictòries…

Realista extrem en el problema dels universals, el seu platonisme fou, amb tot, modificat per altres influències Sèneca, Boeci, Sant Agustí i per les conclusions de les seves anàlisis d’índole logicogramatical La seva doctrina és coneguda a través de Joan de Salisbury Entre els seus deixebles cal esmentar Gilbert de la Porrée i Thierry de Chartres

Mestre en arts, molt vinculat, a Barcelona, al cercle de l’arquebisbe Pere de Cardona i de Martí Ivarra És autor d’un pròleg i d’uns comentaris, en llatí, a una collecció d’epigrames i odes d’aquest darrer 1512 molt interessants pels detalls ambientals que dóna del món cultural barceloní de l’època

Kant entengué per coneixement a priori aquell coneixement la forma del qual no depèn de l’experiència, sinó que, al contrari, és condició que possibilita aquesta, i en aquest sentit, lògic i no cronològic, és primer que l’experiència i per això universal i necesari

La preexistència de les ànimes pot ésser entesa com a ordenada des d’un principi a una futura encarnació o com a existència originàriament espiritual pura degradada després, per una culpa, en una existència incorporada En aquest darrer sentit, de caire dualista i àdhuc pessimista, la doctrina de la preexistència de l’ànima —coneguda també com a preexistencialisme — va sovint unida a la de la transmigració o reencarnació de les ànimes

Tenia un fill i una filla casats en terres catalanes El seu comentari a Ester és datat a Mallorca, on residí sis mesos, i el seu testament moral, dedicat al seu fill, és datat a València, abans d’emprendre un viatge Escriví una trentena de llibres, entre els quals hi ha comentaris bíblics, un diccionari hebreu, un comentari al Moré Nebukim de Maimònides i un recull de sentències moralitzants

Combaté la intolerància en matèria religiosa i les disputes teològiques o filosòfiques, que veia inútils El seu Dictionnaire historique et critique 1695-97 és considerat un precedent de la crítica històrica de l' Encyclopédie El pensament de Bayle ha estat interpretat molt diversament, des d’un escepticisme pur i simple fins a un fideisme racional basat en determinades veritats fonamentals de les quals hom no podria dubtar El Dictionnaire aconseguí deu edicions abans del 1760

Deixeble d’Epicur, fou una de les personalitats més brillants del seu cercle Morí abans que el seu mestre, que l’aprecià molt i li dedicà els seus tractats Euríloc i Metrodor De la vintena d’escrits seus dels quals hom té notícia només han estat conservats fragments d’una obra titulada Contra els nous sofistes El seu retrat procedent d’un original del segle III aC fou trobat a la villa dels Pisons, a Herculà, i es conserva al Museo Nazionale de Nàpols

Com a síndic de Mallorca a la cort d’Aragó, defensà la doctrina lulliana, posada en entredit per la publicació del Directorium 1503 de Nicolau Eimeric, i Ferran II de Catalunya-Aragó el recompensà amb la concessió d’un reial privilegi Jutge en el certamen poètic celebrat a Palma el 1502 en honor de Ramon Llull, abans de ser pronunciada la sentència, hi intervingué amb dues esparses introductòries d’una llarga composició en vers en lloança de Llull “Narrar nostra vida / monarca Llull nostre”