Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
percepció extrasensorial
Filosofia
Psicologia
Informació o coneixement suposadament adquirit per vies diferents dels sentits actualment coneguts.
escotisme
Filosofia
Doctrina filosòfica de Joan Duns Escot i els seus seguidors, representada actualment per l’escola franciscana.
En són trets característics la univocitat de l’ésser, la individualitat hecceïtat , la diferenciació formal, el realisme metafísic, el voluntarisme i l’intuïcionisme psicològic Fou declarat doctrina oficial de l’orde franciscà el 1593 En són els principals representants medievals l’aragonès Antonio Andreas ~1280-1320, que fou el més fidel, doctrinalment, dels deixebles de Duns Escot a París i l’autor de l' Expositio in metaphysicam , atribuïda durant molt de temps al mateix Duns Escot, i els anglesos Walter Burleigh -1343 i Thomas Bradwardine ~1290-1349 Als Països Catalans, l’escotisme fou…
moralitat
Filosofia
Religió
Dimensió de la conducta humana en tant que té relació amb el bé o el mal i és judicable com a bona o dolenta.
Tradicionalment han estat considerades fonts de la moralitat la intenció, el fi i les circumstàncies Actualment hom sol acceptar que els criteris que legitimen la moralitat no són únicament racionals, sinó també vivencials i culturals
reïficació
Filosofia
Acció i efecte de convertir un concepte abstracte en cosa o de concebre’l en analogia amb la natura i estructura de les coses.
Traducció del terme alemany Verdinglichung , el mot “reïficació” —com el seu sinònim “cosificació”— ha estat referit filosòficament a la tendència pròpia del fisicalisme, en oposició al fenomenisme o al processualisme Actualment hom l’empra sobretot en relació amb la tendència que redueix l’ésser humà a una simple cosa o objecte
pàtria
Filosofia
Política
Dret
Concepte de nació o unitat espiritual amb la qual se senten identificats els qui han nascut en una col·lectivitat determinada o en formen part.
El terme és confós sovint amb el d’estat nació i, utilitzat amb finalitats demagògiques, pot menar a l’exacerbació d’un sentiment de superioritat sobre altres comunitats o pobles Emprat originalment com a sinònim de nació per diversos teòrics, actualment és desacreditat políticament per les seves connotacions bèlliques, totalitàries i racistes
Friedrich Überweg
Filosofia
Filòsof alemany i historiador de la filosofia.
Professor a Bonn 1852-62 i a Königsberg, i particularment interessat per la investigació lògica, la seva aportació fonamental és l’obra —insubstituïble en l’estudi de la matèria corresponent— Grundriss der Geschichte der Philosophie ‘Compendi d’història de la filosofia’, 3 volums, 1863-66, reeditada i reelaborada diverses vegades actualment és en preparació la 13a edició, en 18 volums
axioma
Filosofia
Matemàtiques
Proposició que hom admet sense demostració com a punt de partença d’una teoria o ciència.
Per a Aristòtil i fins a l’època moderna, els axiomes eren els principis evidents i irreductibles que constituïen els fonaments d’una ciència Actualment, sota la influència de la matemàtica moderna, els axiomes són els enunciats primitius anomenats també, a vegades, postulats acceptats com a vàlids sense provar-ne la veritat, dels quals deriven d’altres proposicions que s’organitzen en un sistema
antropologia
Filosofia
Reflexió filosòfica sobre l’home.
Té com a objecte l’home no solament en el seu ésser natural, sinó també en el seu ésser essencial Segons Max Scheler, l’antropologia filosòfica constitueix un pont que uneix les ciències positives amb la metafísica Parteix, en efecte, de les ciències positives humanes, com l’antropologia biològica, la psicologia, la lingüística, etc, per a elaborar i interpretar filosòficament els seus resultats i cercar l’essència o estructura fonamental de l’ésser humà, que expliqui totes les funcions i obres específiques de l’home el llenguatge, la consciència moral, les arts, els mites, la religió, la…
Jan Baptista Helmont
Filosofia
Medicina
Metge, químic i filòsof flamenc.
Doctorat en medicina 1599, a més de la seva tasca professional i científica com a metge i químic, estudià i féu investigació en els camps del dret, la botànica, l’astronomia, la teologia i la filosofia Entre d'altres, identificà els compostos químics que actualment reben el nom de diòxid de carboni i òxid de nitrogen, i també diferencià els conceptes de gas i aire Fou el primer que aplicà principis químics en els seus estudis sobre la respiració, la digestió i la nutrició Considerat el pare de la bioquímica, és autor, entre d'altres, del llibre pòstum Ortus medicinae 1648
sistema
Filosofia
Exposició doctrinal racionalment i lògicament ordenada i les parts de la qual resten rigurosament i estrictament relacionades i conjuminades entre elles.
Talment hom pot considerar el conjunt com un tot acabat i independent, autosuficient i justificat en ell mateix i sovint amb pretensió de donar raó de tota la realitat Fins a tal punt es dóna en Hegel la realització primigènia i prototípica d’un sistema filosòfic, que hom pot dir que només a partir d’ell han pogut ésser reconeguts com a tals els sitemes anteriors Plótí, Escot Eriúgena, Tomàs d’Aquino, Suárez, Spinoza i és així mateix en ell palès de tal forma el fracàs d’un sistema tancat —pretesament axhaustiu i definitivament establert— que hom insisteix actualment en la necessitat que el…