Resultats de la cerca

Collaborà en l’administració afrancesada de Josep Bonaparte i dirigí la Gazeta de Madrid s’exilià a la fi de la guerra contra Napoleó Divulgà l’obra científica de Buffon amb el seu llibre Vida del conde de Buffon 1797 i traduí al castellà Paul et Virginie de Bde Saint-Pierre 1798

Fill d’una família de l’alta burgesia, fou secretari imperial i ensenyà filosofia a la restaurada Acadèmia de Constantinoble, on excellí pel seu saber enciclopèdic Alhora, assolia els càrrecs més alts de l’administració sota el regnat de diversos emperadors des de Constantí IX fins a Miquel VII Morí gairebé en la indigència Severament jutjat pels escriptors i crítics moderns, fou, en realitat, una víctima de les contradiccions històriques de la seva època, però la seva categoria intellectual és indiscutible Ultra una sèrie d’escrits d’interès per als filòlegs, escriví els Elogis…

Dirigent trotskista als EUA 1933, arran d’una polèmica amb LTrotski el 1940 s’uní a l’esquerra no marxista representada per la revista Partisan Review El 1941 publicà The Managerial Revolution , on, a més d’exposar els fonaments de la tecnocràcia, esbossava una futura divisió geopolítica a escala mundial en part confirmada Ja convertit definitivament als postulats conservadors, amb The Machiavellians 1943, establí les bases d’una anàlisi política a partir de les aportacions de Maquiavel, GSorel, GMosca i altres El 1944, esdevingut assessor per a l’Oficina de Serveis Estratègics, oposà a les…

Residí ordinàriament a la capital del Principat, al qual se sentí vinculat afectivament Predicador del lloctinent 1534-39 Frederic de Portugal, quan era provincial dels franciscans conventuals de Catalunya-Aragó, fou nomenat bisbe titular de Constantina de Numídia 1542 El bisbe Joan de Margarit el nomenà procurador seu al segon període del concili de Trento, en el qual intervingué activament Com a auxiliar de Joan de Cardona i dels seus successors, els ajudà en les visites pastorals, en l’administració dels ordes sagrats i en la predicació A Trento, ciutat on residí des del maig del 1551 fins…

Darrer dels catorze fills d’una família selecta un seu oncle fou fautor del Brāhmo-samāj i el seu pare, conegut filantrop, creador del recés de Śantiniketan, estudià lleis, literatura i música occidentals a Anglaterra 1877-88 En tornar a l’Índia s’ocupà de l’administració de les propietats del seu pare 1891 a Shileida i Saiyadpur, on establí un contacte íntim amb les tradicions populars, així com amb la pobresa i l’endarreriment, notes dominants en molts dels seus escrits Fundà a Śantiniketan una escola 1901 basada en els postulats de la llibertat intellectual i la formació harmònica de l’…

Després de la purificació que la crítica històrica n’ha fet, són poques les dades biogràfiques de Confuci que gaudeixen de certesa Sembla, però, que, havent restat orfe de pare des d’infant, s’educà en la pobresa Tanmateix, arribà a ocupar diferents llocs en l’administració Lu Morta la seva mare, es consagrà, durant tres anys de tancament, a l’estudi de les antigues tradicions i lleis, que provà de posar novament en pràctica, començant per ell mateix Per motius desconeguts hagué de sortir de la seva terra al principi del segle V aC, acompanyat d’alguns deixebles, i visqué errant tretze anys,…

En aquesta època, el règim polític atenès facilità una lluita pel poder que sovint es basava en l’habilitat dialèctica, almenys en el període de crisi subsegüent a la mort de Pèricles En aquestes condicions, correspon als sofistes la invenció de la venda de la cultura prometent en canvi resultats pràctics Hom pot fixar dues generacions dintre la sofística la primera d’elles, que comprèn homes nascuts entre el 480 i el 460 aC, aproximadament, és integrada per quatre grans figures Protàgores, Gòrgies, Críties —que fou oncle de Plató i tragediògraf important— i Pròdic, i marca el pas d’un…

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres especialitat de filosofia l’any 1972 Obtingué els doctorats en filosofia i ciències de l’educació per les universitats de Münster 1977 i Barcelona 1985 Exercí la docència a la Universitat de Münster 1972-73, a Sant Feliu de Guíxols 1978-88, com a catedràtic d’institut, a la Universitat Politècnica de Catalunya 1983-84 i a la Universitat Autònoma de Barcelona 1985-88 El 1985 fou nomenat professor titular de la Universitat de Girona  fins el 1992 Collegi Universitari de Girona, adscrit a la UAB, on el 1989 fundà la…

El pensament enciclopedista pot ésser identificat amb el dels anomenats “filòsofs” francesos de la segona meitat del segle XVIII Fora de França, la influència de l’enciclopedisme fou força notable, especialment a Suïssa, a Polònia i a les penínsules ibèrica i italiana així, per exemple, la Junta de Comerç de Barcelona tenia l' Enciclopèdia a la seva biblioteca, malgrat que havia estat prohibida per la inquisició En rebutjar el dogmatisme i la tradició establerta, basant-se visiblement en el racionalisme i l’empirisme, els enciclopedistes pretenien d’assolir l’objectivitat crítica mitjançant…

Vida i obra Fill d’un obrer del tèxtil, feu els estudis de grau mitjà al seminari de Barcelona 1831-37 Estudià dret a la universitat i es relacionà amb elements romàntics a través de la Societat Filomàtica 1841, de la qual formà part El 1847 anà a viure a Madrid, on es doctorà Ingressà en el Partit Democràtic el mateix any de la seva fundació 1849  La seva intervenció destacada en la vida política començà durant la revolució del juliol del 1854 A través del full El Eco de la Revolución  i, posteriorment amb La Reacción y la Revolución 1854, intentà dotar el moviment revolucionari de…