Resultats de la cerca
Es mostren 124 resultats
Leonardo da Vinci
Arquitectura
Escultura
Pintura
Filosofia
Disseny i arts gràfiques
Pintor, dibuixant, escultor, enginyer, arquitecte, músic, filòsof i inventor italià.
A Florència entrà al taller d’A Verrocchio 1469, on aviat excellí amb la seva participació quasi total en el Baptisme de Crist i en L’Anunciació 1474 ambdues a la Galleria degli Uffizi, Florència Des del 1478 treballà en importants encàrrecs Retrat de Ginebra dei Benci 1478-79 National Gallery, Washington, Adoració dels reis, inacabat 1481 Galleria degli Uffizi, Sant Jeroni 1482 Pinacoteca Vaticana, Roma, obres on Leonardo plasmà els seus estudis sobre els efectes de llum i manifestà una tendència vers les fantasies nòrdiques mitjançant una invenció seva el sfumato o fusió de la…
Plotí
Filosofia
Filòsof alexandrí, màxim representant del neoplatonisme
.
Visqué sobretot a Roma, on fundà un cercle de filosofia Els únics escrits conservats són notes o assaigs en grec adreçats als deixebles, de caràcter asistemàtic i exhortatiu Porfiri n'aplegà 54, que dividí en sis grups de nou Ennèades Hom el considera fundador del neoplatonisme, malgrat que les seves intuïcions fonamentals es troben ja en els platònics i neopitagòrics anteriors L Apuleu, Moderat de Gades, Numeni d’Apamea i que el seu ensenyament fou alterat pels seus seguidors amb aportacions teosòfiques i esotèriques El seu pensament s’articula entorn del concepte de la dualitat de l’ànima…
Hernán Pérez de Oliva
Filosofia
Humanista.
Educat a la Universitat de Salamanca, on fou catedràtic de teologia moral 1524 i rector 1529 Imità i adaptà obres dels clàssics antics, però, sobretot, excellí amb obres morals Diálogo de la dignidad del hombre i científiques Tratado sobre la piedra imán , etc
Pedro Ciruelo
Filosofia
Matemàtiques
Filòsof, teòleg i matemàtic aragonès.
Estudià a Salamanca i a París, on es doctorà en teologia Fou preceptor de Felip II de Castella i catedràtic de teologia a la Universitat d’Alcalá Seguidor del corrent aristotèlic, s’oposà a la metodologia lullista i al nominalisme In posteriora analitica commentarius , Alcalá 1528 Publicà prop de vint-i-cinc obres entre traduccions i opuscles, preferentment sobre física i lògica
Yosef Kaspí
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Judaisme
Filòsof, exegeta i lexicògraf jueu, exiliat de França per l’expulsió del 1306.
Tenia un fill i una filla casats en terres catalanes El seu comentari a Ester és datat a Mallorca, on residí sis mesos, i el seu testament moral, dedicat al seu fill, és datat a València, abans d’emprendre un viatge Escriví una trentena de llibres, entre els quals hi ha comentaris bíblics, un diccionari hebreu, un comentari al Moré Nebukim de Maimònides i un recull de sentències moralitzants
Quṣtā ibn Lūqā al-Ba‘albakī
Filosofia
Metge i filòsof sirià.
Cristià d’origen grec, contribuí eficaçment a la difusió de la ciència grega al món oriental amb nombroses traduccions a l’àrab Molt probablement és apòcrifa la traducció Liber Coste ben Luce de physicis ligaturis , que hom atribueix a Arnau de Vilanova
Jean Buridan
Filosofia
Filòsof escolàstic francès, rector de la Universitat de París, on ensenyà durant quaranta anys.
D’orientació occamista, és considerat un dels representants principals de l’escola de París i un precursor de la nova ciència de la natura En la qüestió del moviment dels cossos defensà la doctrina de l' ímpetu , esbossada ja, entre altres, per Joan Filopon i Avempace, la qual és considerada per Duhem un antecedent de la teoria de la inèrcia En moral fou un dels primers defensors del determinisme psicològic Escriví unes Summulae logicae i una sèrie de comentaris o quaestiones a alguns llibres d’Aristòtil, especialment la Metafísica Però és conegut sobretot per la faula filosòfica, falsament…
John Lydgate
Filosofia
Humanista anglès.
Monjo del monestir de Bury Saint Edmunds, sojornà un quant temps a París Seguint la tradició de Chaucer, la seva obra es basa, en part, en versions d’humanistes italians Fall of Princes de Boccaccio de De casibus virorum illustrium i The Troy-book d' Historia destructionis Troiae de Guido delle Colonne
Lleó Hebreu
Filosofia
Nom amb què és conegut Yěhudà Abrabanel, filòsof i metge jueu.
Fill i deixeble d' Isḥaq Abrabanel , emigrà a Toledo 1483, i residí en diverses ciutats italianes Ultra poesies en hebreu, escriví, en italià, un tractat sobre l’amor, bastit en diàlegs dels amants Filó i Sofia Els Dialoghi d’amore 1535, malgrat la traducció hebrea de Leone di Modena, foren pràcticament ignorats pel judaisme, i constitueixen la màxima influència del platonisme en el Renaixement cristià
Arnau de Segarra
Filosofia
Cristianisme
Frare dominicà, filòsof i inquisidor.
Professà al convent de Santa Caterina de Barcelona 1230 i estudià a Colònia amb Albert Magne, el qual seguí en la seva visió filosòfica Fou regent del convent de Barcelona i provincial d’Espanya fins el 1256 D’acord amb les vindicacions de Ramon de Penyafort, fundà escoles per a preparar els missioners per a polemitzar amb els àrabs i els jueus i impulsà les missions del nord d’Àfrica Després del 1256 fou prior del convent de Girona, que ell havia fundat el 1243, i substituí Miquel de Fabra en la direcció espiritual del rei Jaume I Acompanyà el rei en la conquesta de Múrcia 1265, ciutat on…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina