Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
probabilisme
Filosofia
Cristianisme
Doctrina moral, desenvolupada al segle XVII sobretot pels jesuïtes, tot seguint el dominicà B.Medina (1528-80), segons la qual hom pot seguir una opinió probable en qüestions ètiques malgrat que hi hagi també una altra opinió més probable.
Intent de superar els problemes que planteja una aplicació rígida dels principis i les veritats morals, el probabilisme ha d’ésser situat com a equivalent de la casuística i del probabiliorisme
restricció mental
Filosofia
Acte consistent a fer mentalment limitacions a allò que hom diu creient que això l’autoritza a eludir-ne el compliment o li permet de no dir la veritat sense, però, mentir.
Defensada absolutament per la casuística extrema —que BPascal criticà a les Provinciales i Innocenci XI condemnà expressament—, la restricció mental consistent a respondre ambiguament a una pregunta indiscreta, per tal d’evadir-se'n, pot ésser moralment justificada La possible justificació d’algunes restriccions mentals no fa, tanmateix, sinó agreujar la qüestió de què és pròpiament una mentida i fins a quin punt hom està obligat a dir sempre la veritat
ètica de situació
Filosofia
Ètica segons la qual la decisió moral depèn de cadascuna de les situacions concretes en què hom es troba, sense possibilitat de remetre’s a una norma objectiva prefixada.
Tot i algunes temptatives anteriors, l’ètica de situació sorgí amb l’existencialisme i la seva accentuació de la historicitat de l’home, que fa impossible tota generalització essencial Suposà, doncs, una reacció contra l’ètica essencialista tradicional —ajustada a unes normes concretes com, per exemple, els deu manaments o a les exigències d’unes determinades virtuts— i contra la mateixa casuística en la mesura que dóna valor universal a diferents situacions i, malgrat la seva intenció, torna a caure en el moralisme que vol defugir En considerar cada situació concreta com a…
Blaise Pascal

Blaise Pascal
Filosofia
Física
Matemàtiques
Matemàtic, físic, filòsof i escriptor francès.
La seva disposició per a les matemàtiques fructificà ja a setze anys amb una notable memòria sobre les corbes còniques, Essai pour les coniques 1640, i poc temps després amb la construcció d’una màquina de calcular que fou l’admiració dels seus contemporanis El gust per les matemàtiques, que mai no l’abandonà, el portà ja cap a la maduresa a estudiar el càlcul de probabilitats, del qual fou, juntament amb Fermat, un dels fundadors Dins el camp de la física, inspirà o bé féu directament nombrosos experiments relatius a la pressió atmosfèrica per exemple, la prova del tub de mercuri al peu i al…
ètica
Filosofia
Ciència filosòfica que determina la rectitud i el sentit del comportament humà, segons uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions.
Es distingeix de qualsevol tractat sobre la història i el valor dels costums i les idees morals de la humanitat en el sentit que aquest comprèn l’estudi històric, antropològic i social, més que no estrictament filosòfic de les normes que han ordenat el comportament dels individus i dels grups socials de tots els temps, mentre que l’ètica, com a disciplina filosòfica, cerca les raons per les quals hom ha de comportar-se d’una determinada manera, més enllà de la simple acceptació d’unes normes socials vigents o de l’autoritat externa d’un legislador, sia aquest humà o diví És més difícil, en…
Miquel dels Sants Oliver i Tolrà
Miquel dels Sants Oliver i Tolrà
© Fototeca.cat
Filosofia
Historiografia
Literatura catalana
Periodisme
Dret
Ideòleg, periodista, historiador, advocat i escriptor.
Vida i obra Especialitzat en la Revolució Francesa i la seva influència a Espanya, Catalunya i Mallorca Utilitzà el pseudònim de Clavell de Moro Estudià el batxillerat a l’Institut Balear 1876-81, on rebé la influència de Josep Lluís Pons i Gallarza, professor d’història universal i d’història d’Espanya Pons, que fou el pare de la Renaixença a Mallorca, conreà una història romàntica i fou un admirador de l’antiga Corona d’Aragó Una de les primeres obres en què Oliver s’imbuí de la teoria del caràcter nacional de Pons i Gallarza fou la “Influencia del idioma patrio en la poesía”, Almanaque…
, ,