Resultats de la cerca

Residí molts anys a Anglaterra, on es posà en contacte amb els humanistes anglesos i féu amistat, entre d’altres, amb Thomas More El 1508 fou nomenat ardiaca de Galles De les seves obres cal distingir el Proverbiorum libellus 1498, el De rerum inventoribus 1499 i, sobretot, la monumental Anglicae historiae libri XXVI 1546-51

El seu pensament, que es mou dins l’àmbit del cartesianisme i de l’empirisme anglès, és considerat com un precedent de l’ escola escocesa del sentit comú La seva obra principal és el Traité des premières vérités 1717 La seva filosofia influí l’escola escocesa té punts de contacte amb la de Thomas Reid

Entrà en contacte amb la doctrina de Saint-Simon l’any 1825 Fou redactor de Producteur 1825- 26, d' Organisateur 1828-30 i de Globe 1831 Amb B-PEnfantin fou cap del saintsimonisme , des del desembre de l’any 1829 també en fou el principal teòric gràcies a l’obra Doctrine de Saint-Simon Exposition 1829 A causa de divergències doctrinals, pel desembre del 1831 deixà el càrrec que compartia amb Enfantin

Estudià teologia a Dillingen 1692-94 i a Ingolstadt 1694 Canonge regular a l’abadia de Reichesberg, fou preceptor del comte Antoni de Würben i entrà en contacte amb la teologia lulliana El 1709, després d’un discutit viatge a Anglaterra en cerca de manuscrits, s’establí com a capellà a la cort del comte palatí Joan Guillem a Düsseldorf, el qual convencé de finançar i promoure la impressió sistemàtica de l’obra de Ramon Llull Mort aquest el 1716, el substituí en el mecenatge l’arquebisbe i elector de Magúncia Lotari Francesc de Schönborn, i passà a residir a Magúncia La notícia fou molt ben…

El 1896 publicà Recitaciones de la historia política y eclesiástica de Calaceite i el 1916 Converses sobre coses passades i presents de la vila de Calaceit Dirigí el Boletín de Historia y Geografía del Bajo Aragón 1907-09 i collaborà en els diaris i revistes del seu entorn La seva peculiar condició lingüística i el seu esperit obert el dugueren a un estret contacte amb l’Institut d’Estudis Catalans, a través de Pere Bosch i Gimpera, i amb Mossèn Alcover i Francesc de BMoll

Estudià a València i a Alcalá Successor de Cosme Damià Savalls en la càtedra de grec de la Universitat de València 1530-47, fou un dels renovadors de l’ensenyament, en contacte amb el cercle erasmista valencià de la duquessa de Calàbria, Mencía de Mendoza, a qui dedicà el compendi Graecarum institutionum 1545, i principalment amic de Joan Gelida Doctorat en medicina 1536, publicà Prima primi canonis Avicenae sectio 1547, interpretació directa del text original àrab d’Avicenna Fou elogiat per Joan Baptista Anyes

De família noble, participà com a militar en la campanya contra Pugačov, on prengué contacte amb el poble i amb els insurrectes Clar exponent de la joventut illustrada, demòcrata i revolucionària de l’època, publicà el primer poema revolucionari, Vol’nost’ ‘La llibertat’, inclòs en Putešestvije iz Peterburga v Moskvu ‘Viatge de Peterburg a Moscou’, 1790, novella inspirada en els “viatges” dels illustrats, retrat de la vida del poble rus, que li valgué la pena de mort, commutada per deu anys de deportació Davant la possibilitat d’una nova deportació, se suïcidà

Fill de sir Richard Pole Estudià a Oxford i a Pàdua 1521, on entrà en contacte amb els nuclis humanistes, sobretot amb Erasme 1525 Tornà a Londres 1527, però, arran de la controvèrsia pel matrimoni d’Enric VIII, s’exilià a Itàlia, on fou creat cardenal 1536 Legat al concili de Trento en la seva primera etapa 1545-49, formà part de la comissió de reforma 1550 Legat pontifici per a Anglaterra 1554 i arquebiste de Canterbury 1556 sota el regnat de Maria Tudor, intentà, sense èxit, de frenar la repressió i promoure una sana reacció catòlica És autor de diverses obres de controvèrsia…

Fou corrector de la Tragicomedia de Calisto y Melibea de Fde Rojas Es traslladà a València, on pronuncià una Oratio luculenta de Laudibus Valentiae a la universitat el 1505, publicada el mateix any Aquí fou guanyat per al lullisme per Jaume Gener i es dedicà a la preparació i publicació de les edicions lullianes valencianes del 1506 al 1515 quatre volums on figuren dues traduccions al català, pròlegs, cartes, dedicatòries, poesies, en part escrits per ell, així com un Index librorum Raymundi Lullii 1515, primer catàleg lullià publicat a la Península Potser Nicolau de Pacs el posà…

Estudià a Friburg de Brisgòvia, a París i a Basilea Anà a Itàlia i entrà en contacte amb Lorenzo de Mèdici, alhora que es perfeccionà en l’estudi del grec i de l’hebreu Tornat a Heidelberg 1496 fou preceptor dels fills de l’elector palatí Triumvir de la Lliga Sueca 1502, passà després a Ingolstadt i a Tübingen, on ensenyà fins a la mort Establí per al grec una pronunciació pròpia reuchlinià , diferent de l’erasmiana, i escriví Rudimenta linguae hebraicae 1518 i el tractat De accentibus et orthographia linguae hebraicae 1518 S'ocupà també de les doctrines místiques del judaisme…