Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
natura
Filosofia
Conjunt de la realitat tal com és, independentment de la intervenció i l’acció humanes.
En aquest sentit, la natura és contraposada tant a la tècnica com a l’art i a la cultura
visió intel·lectiva
Filosofia
Psicologia
Intel·lecció, com a contraposada a la simple visió sensible
.
Alfred Fouillée
Filosofia
Filòsof francès.
Professor de l’escola normal superior de París, per raons de salut renuncià a l’ensenyament i es dedicà a la filosofia El seu pensament, monisme evolucionista, parteix de l’anàlisi psicològica per tal de superar el mecanicisme i de desembocar en una metafísica de l’experiència, contraposada al naturalisme i a l’idealisme Escriví Histoire de la philosophie 1878, L’Évolutionisme des idées-forces 1890 i La Psychologie des idées-forces 1893
per a si
Filosofia
Expressió que indica la realitat com a subjectivitat, mediació reflexiva o negació de l’en si.
Consagrada per F Hegel com a categoria dialèctica, contraposada a l’ en si del qual és l’antítesi però radicalment vinculada a ell —com a mediació i negació dialèctica en virtut de la qual l’ en si esdevé en si i per a si —, la noció del per a si ha estat reinterpretada per JP Sartre en un sentit radicalment nou el de pura intencionalitat o consciència, que en fa quelcom absolutament contradictori i no susceptible de síntesi amb l ’en si
aparença
Filosofia
Aspecte que presenta una cosa a diferència, i fins i tot en oposició, del seu ésser veritable.
La relació entre l’aparença i l’ésser veritable o essència d’una cosa ha estat considerada un dels punts principals de la teoria del coneixement i ha donat lloc a diverses respostes l’aparença oculta de l’ésser veritable de les coses Parmènides i Plató l’aparença és el punt de partida del coneixement de l’ésser veritable Aristòtil l’aparença és la cosa tal com és per a l’experiència humana, contraposada a la cosa tal com és en ella mateixa Kant l’aparença té una forma d’ésser diferent de la realitat, és a dir existeix, però no subsisteix Bradley fenomen
Anthony Ashley Cooper Shaftesbury
Filosofia
Història
Filòsof i polític anglès.
Educat en les idees de Locke, després de la revolució del 1688 fou deu anys diputat Desenvolupà el deisme i criticà els miracles els quals “insultarien”, segons ell, la regularitat de la natura i de Déu mateix elaborà una moral natural que exclou tota sanció extrínseca dels actes humans i propugnà una felicitat feta de “bon humor”, igualment contraposada a l’entusiasme i al fanatisme Influí sobre Pope, FHutcheson i JButler, i es destacà en la seva oposició a l’egoisme i absolutisme de Hobbes Entre les seves obres cal esmentar An Inquiry Concerning Virtue 1699, The Sociable…
reflexió
Filosofia
Psicologia
Operació mitjançant la qual la ment fa atenció als propis actes de coneixement, i àdhuc al jo o subjecte que els sustenta, i no al contingut d’aquests mateixos actes.
Entesa en aquest sentit general, la reflexió ha estat interpretada tradicionalment escolàstica i neoscolàstica com a peculiaritat de l’home i com a equivalent a la consciència, bé que hom no entén la reflexió com a simple consciència immediata i concomitant, que es dóna fins i tot a nivell de sensibilitat, ans com a consciència reflexa, és a dir que torna sobre la primera, tot aprofundint-la, àdhuc metafísicament re-flexio subiecti in se ipsum , i que pertany tan sols a l’àmbit de l’intellecte En la modernitat, tanmateix, hom ha especificat el sentit de la reflexió com a operació del sentit…
passió
Filosofia
Psicologia
Categoria aristotèlica, contraposada a l’acció, que expressa l’estat d’un ens afectat per l’acció d’un altre.
acció
Filosofia
Manifestació d’una capacitat activa, contraposada a passió (en el sentit de passivitat), o d’una funció o capacitat física de l’home, per oposició a idea o pensament.
hermenèutica
Filosofia
Teoria de la interpretació del discurs filosòfic.
Tot i que el sentit originari del terme podria fer pensar en una disciplina tècnica referida a la interpretació, en el context de la filosofia contemporània designa una disciplina filosòfica i, fins i tot, una manera de concebre la filosofia L’introductor de l’hermenèutica com a disciplina filosòfica fou GF Maier, però resultà més influent la tasca de Schleiermacher, el qual, amb la seva hermenèutica del Nou Testament, supera una posició merament filològica la interpretació ja no és oferta com a alguna cosa externa a allò interpretat La importància de l’hermenèutica al s XX és determinada…