Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
macrocosmos
Filosofia
En contraposició i, alhora, en correspondència amb el microcosmos (l’home), l’Univers considerat com un gran organisme, del qual el segon és reflex i compendi.
La doctrina d’aquesta mútua correspondència discernible ja en els Upaniṣad , on hom identifica Brahman , el cosmos, i Atman , el jo humà és pròpia de corrents filosòfics ocultistes i màgics, i es repeteix en diversos autors renaixentistes Paracels, Campanella, Giordano Bruno, Pico della Mirandola, Leonardo da Vinci, etc
Delfí Donadiu i Puignau

Delfí Donadiu i Puignau
© Fototeca.cat
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Catedràtic de llengua hebrea (1882) i de filosofia a la Universitat de Barcelona.
Publicà, entre altres obres pedagògiques, Curso de metafísica 1881, Método de enseñanza de lengua hebrea 1881 i Diccionario de la lengua castellana 1890, amb correspondència catalana
yin-yang
Filosofia
En el pensament xinès antic, parella de principis còsmics o qi.
En correspondència amb els bagua Yijing o Clàssic dels canvis confucianisme, yin és l’element fosc, femení, passiu, i yang el lluminós, masculí, actiu L’un genera l’altre alternativament tao, i així totes les coses vénen a l’existència gràcies a llurs múltiples combinacions
Miquel Joan de Padrines
Filosofia
Doctor en filosofia.
Mantingué correspondència amb Jovellanos, JVillarroya, Clemenciu i altres Deixà manuscrits, entre altres treballs, Idea histórico-artística de Sansueri, Historia eclesiástica de Felanitx , Pintura histórica de la villa de Felanitx i Diccionario de plantas medicinales que se hallan en Mallorca, con sus nombres en castellano, griego, mallorquín y latín
Joan Morell
Filosofia
Humanista.
Presentà, amb uns versos llatins, l’edició del 1502 de les obres teatrals Galathea et Zaphira de Florus Fou amic de Joan Boscà i mantingué correspondència literària amb Marineo Sículo, el qual l’inclogué en el seu panegíric dels literats hispànics Corregí en part l’edició del diccionari de Nebrija avalada per Martí Ivarra 1522
Isaac Casaubon
Filosofia
Cristianisme
Humanista protestant suís.
Fill d’un pastor, ensenyà grec a Ginebra 1582, Montpeller 1595 i Lió 1598 Enric IV el cridà a París 1599 com a bibliotecari reial El 1610 s’establí a Anglaterra, on fou protegit per Jaume I, que l’utilitzà com a pamfletari religiós, especialment contra els jesuïtes Edità autors grecs i llatins Té un gran interès la seva correspondència
Jeroni Conques i Garcia
Filosofia
Erasmista.
Fill d’una família de mercaders, estudià lleis i cànons, teologia, llengües, matemàtiques i altres disciplines, sempre a València Rebé ordes menors i un benefici a la catedral D’esperit lliure, atacà l’estil retòric de la predicació, la superficialitat d’algunes pràctiques religioses i no s’estigué d’acusar de sàtrapes els inquisidors Amic de Pere Joan Nunyes i de Gaspar de Centelles, sostingué amb aquest darrer una correspondència, entre el 1554 i el 1562, en castellà amb expressions colloquials en català i llatí, informant-lo de les novetats bibliogràfiques de París i Basilea i de les…
Pere Labèrnia i Esteller
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Gramàtica
Lexicògraf, gramàtic i humanista.
Estudià al seminari de Tortosa i al de Barcelona, on des del 1828 fou professor d’humanitats És autor de diccionaris castellans i llatins, gramàtiques Ortografía de la lengua castellana , 1849 Gramática latina , 1852, preceptives i altres obres que han romàs inèdites com Observaciones acerca del estilo y diversos géneros y también sobre el lenguaje trópico y figurado , discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, del 1837 L’Acadèmia afavorí la publicació de la seva obra més important, el Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina 1839, que…
,
Arnau Descós
Filosofia
Humanista.
Estudià humanitats a Nàpols A Mallorca fou deixeble de Pere Daguí, a qui succeí en la càtedra de filosofia lulliana el 1500 Amic de Bernat de Boïl, sostingué amb aquest, des del 1484, una activa correspondència, en llatí, sobre temes humanístics i procurà d’introduir-lo en la doctrina lulliana Defensor de la creença en la Immaculada Concepció, el 1487 participà en el certamen valencià convocat per Ferran Dies, en honor d’aquesta advocació mariana, amb poesies en llatí i en català, i escriví un opuscle teològic sobre el tema concepcionista Deixà, igualment inèdits, un tractat…
perfecció
Filosofia
Religió
Realització d’un fi, correspondència de quelcom a la norma o tipus, talment que no pot ésser millorada.