Resultats de la cerca

A Florència entrà al taller d’A Verrocchio 1469, on aviat excellí amb la seva participació quasi total en el Baptisme de Crist i en L’Anunciació 1474 ambdues a la Galleria degli Uffizi, Florència Des del 1478 treballà en importants encàrrecs Retrat de Ginebra dei Benci 1478-79 National Gallery, Washington, Adoració dels reis, inacabat 1481 Galleria degli Uffizi, Sant Jeroni 1482 Pinacoteca Vaticana, Roma, obres on Leonardo plasmà els seus estudis sobre els efectes de llum i manifestà una tendència vers les fantasies nòrdiques mitjançant una invenció seva el sfumato o fusió de la llum i l’…

Jesuïta 1548, fou la principal autoritat filosòfica de la seva època Escriví Institutionum dialecticarum libri octo 1567, compendi de la lògica aristotèlica, d’una àmplia difusió, i Comentarii in libros metaphysicorum Aristotelis Stagiritae 1577-1612, on intentà de presentar la doctrina metafísica d’Aristòtil dins un sistema doctrinal al màxim de complet

A Màntua creà una escola humanística, destinada primerament als Gonzaga, als fills de Joan Francesc I de Màntua, dels quals fou tutor, que aplegà després, durant uns vint anys, un nombre notable de deixebles, eclesiàstics, militars, mestres i humanistes Deixà escrit només un tractat, De orthographia , i algunes cartes

Escriví una obra de caràcter filosòfic en àrab, Al-'aqida al-rafi'a ‘La fe excelsa’, que només es conserva en la versió hebraica Emuna rama i que hom considera un precedent de Maimònides Com a historiador assolí una gran fama amb el llibre Séfer ha-Qabbalà ‘Llibre de la tradició’, en el qual, fundant-se en la Bíblia, en la Mishnà i en antigues cròniques hebraiques, defensà la tradició rabínica en contra de les doctrines de la secta caraïta Aquesta crònica fou continuada per Abraham ben Šělomó ibn Torrutiel i Yosef ben Ṣaddiq Morí penjat per ordre d’Alfons VIII de Castella

Treballà a Nàpols, Verona restauració del Ponte de Pietra, París escala exterior del Palais de la Cité i, amb Rafael, a Sant Pere del Vaticà Publicà la primera edició de Vitruvi i traduí les Cartes de Plini

Professà a l’orde dels dominicans 1223 ensenyà filosofia i teologia a Friburg, Colònia i París Bisbe de Ratisbona el 1260, renuncià el càrrec per poder-se dedicar plenament al camp intellectual Tingué un paper destacat en el concili ecumènic de Lió 1274 El 1277, a París, defensà les doctrines del seu deixeble Tomàs d’Aquino Fou el primer pensador cristià que adoptà amb èxit una actitud alhora d’assimilació i de crítica davant la filosofia grecoàrab, introduïda ja a Occident inicià la superació de les contradiccions del pensament cristià al començament del segle XIII, determinades per la…

La doctrina d’aquesta mútua correspondència discernible ja en els Upaniṣad , on hom identifica Brahman , el cosmos, i Atman , el jo humà és pròpia de corrents filosòfics ocultistes i màgics, i es repeteix en diversos autors renaixentistes Paracels, Campanella, Giordano Bruno, Pico della Mirandola, Leonardo da Vinci, etc

Suposat bisbe d’Èmesa Escriví el tractat Perì phýseōs anthrópou ‘Sobre la natura de l’home’, d’inspiració neoplatònica, però clarament orientat com a apologia del cristianisme Erròniament atribuït a Gregori de Nissa, fou traduït al llatí, al segle XI per Alfano di Salerno i al segle XII per Burgundio da Pisa

Ensenyà a les universitats de Torí i Bolonya Arran del feixisme emigrà 1938 a l’Argentina, on ensenyà a les universitats de Tucumán i Córdoba Hom no el pot adscriure a una escola determinada, ja que les seves idees parteixen de la mateixa natura canviant de la filosofia, entesa com un intent de donar resposta a uns problemes permanents Mostrà un interès especial per la filosofia grega antiga, el període modern Descartes, Hobbe, Condillac i pel marxisme, del qual destacà els aspectes més dinàmics Escriví, entre d’altres, Un psicologo associazionista EB de Condillac 1902, Saggi per la storia…

De família aristocràtica, fou un dels primers comentadors d’Aristòtil, conegué la ciència grega, persa i índia i s’esforçà al llarg de la seva obra uns 270 tractats a donar una estructura filosòfica a l’islam tradicional Fou influït pel neoplatonisme bé que en discrepà i defensà la idea de la creació ex nihilo , pel neopitagorisme necessitat de la matemàtica per a comprendre la filosofia i per Joan Filopó Convençut de l’harmonia entre revelació i ciència, derivà cap a la mística i afirmà la posició i la superioritat de la primera L’escolàstica conegué part de la seva obra a través de les…