Resultats de la cerca

Home liberal, parlamentari i membre de l’Acadèmia Sueca 1878 En poesia, destaca Dikter ‘Poemes’, 1882, i en narrativa, Singoalla 1865, Bibelns lära om Kristus ‘Doctrina de la Bíblia sobre Crist’, 1876, Den siste Atenaren ‘L’últim atenès’, 1895 i la traducció del Faust I 1876

Membre del Cercle de Varsòvia, elaborà una lògica trivalent i, ensems amb Tarski, una lògica polivalent amb un nombre infinit de valors, alhora que estudià la història de la lògica, com és ara la dels estoics i la sillogística aristotèlica Escriví Über den Satz des Wiederspruchs bei Aristoteles ‘El principi de contradicció en Aristòtil’, 1910, Elements de lògica matemàtica 1929 i Observacions filosòfiques sobre els sistemes polivalents del càlcul proposicional 1930

Precursor del Romanticisme, s’oposà a l’Aufklärung, i féu del sentiment i de la inspiració els principals informadors de l’especulació És autor de Tagebuch eines Christen ‘Diari d’un cristià’, 1758, Sokratische Denkwürdigkeiten ‘Records socràtics’, 1759, Kreuzzüge eines Philologen ‘Croades d’un filòleg’, 1762 i de l’obra pòstuma, contra Kant, Metakritik über den Purismus der reinen Vernunft ‘Metacrítica sobre el purisme de la raó pura’, 1800

Professor a Zuric, Göttingen, Heidelberg i Berlín, el punt de partida de la seva filosofia és l’aplicació de la lògica a camps del pensament no directament relacionats amb el coneixement, com són les emocions i la voluntat Construí un sistema dualista que exposà a Psychologie des emotionalen Denkens ‘Psicologia del pensament emocional’, 1908, An den Grenzen der Philosophie ‘Als límits de la filosofia’, 1909 i Philosophie der Wirklichkeit ‘Filosofia de la realitat’, 1926-35

Deixeble de Brentano i Lotze, fou professor a Praga Interessat en l’estudi del llenguatge des d’un punt de vista psicològic, polemitzà amb Meinong i considerà els judicis existencials com a no denotatius i els judicis de valor com a emotius Entre d’altres, publicà Über den Ursprung der Sprache ‘Sobre l’origen del llenguatge’, 1875 i Untersuchungen zur Grundlegung der allgemeinen Grammatik und Sprachphilosophie ‘Investigacions sobre els fonaments de la gramàtica general i la filosofia del llenguatge’, 1908

A partir de Versuch über die Transzendentalphilosophie ‘Assaig sobre la filosofia transcendental’, 1790, qualificada per Kant com la crítica més aguda a la seva filosofia, aconseguí un gran predicament Ultra nombrosos comentaris a Aristòtil, Maimònides i Bacon, escriví Versuch einer neuen Logik oder Theorie des Denkens ‘Assaig d’una nova lògica o teoria del pensament’, 1794, intent d’exposició d’una lògica simbòlica, Kritische Untersuchungen über den menschlichen Geist ‘Investigacions crítiques sobre l’esperit humà’, 1797 i l’autobiografia Salomon Maimons eigene Lebensgeschichte…

Professor a Berlín 1893, desenvolupà el seu pensament filosòfic, fonamentat en una concepció kantiana, en el sentit d’un sistema monista idealista En el camp de la pedagogia és fonamental la seva obra en dos volums Geschichte des gelehrten Unterrichts auf den deutschen Schulen und Universitäten vom Ausgang des Mittelalters bis zur Gegenwart ‘Història de la instrucció acadèmica en les escoles i universitats alemanyes des de la fi de l’edat mitjana fins al present’, 1885, on propugnà la importància dels estudis tècnics i científics en l’ensenyament secundari, i establí les bases de…

Predicador a Berlín 1796-1802 i des del 1809, s’hi relacionà amb el grup romàntic i especialment amb F Schlegel Professor a Halle 1803-07 i a Berlín, és considerat com el teòleg del Romanticisme alemany, tant per la seva obra Der christliche Glaube nach den Grundsätzen der evangelischen Kirche ‘La fe cristiana segons els principis de l’Església evangèlica’, 1821-22, d’una gran influència sobre la moderna teologia protestant, com per la seva interpretació del fet religiós, palesa a Über die Religion ‘Sobre la religió’, 1799 i Monologen ‘Monòlegs’, 1800, on denuncià el racionalisme…

Filla d’un comerciant jueu i deixebla i assistent de Husserl, el 1922 es convertí al catolicisme, fou professora 1922-31 al convent de dominicanes d’Espira i a l’institut de pedagogia de Münster 1932 El 1933 ingressà, a Colònia, en l’orde de les carmelitanes, on adoptà el nom de Teresia Benedicta a Cruce el 1938 es traslladà al convent d’Echt Holanda, d’on el 1942 fou deportada al camp de concentració d’Auschwitz En la seva obra, pòstuma, Endliches und ewiges Sein ‘Ésser finit i etern’, 1950 cercà de fonamentar fenomenològicament la concepció tomista Altres obres seves són Eine Untersuchung…

Intentà de completar l’obra de Kant amb una gnoseologia de les ciències de l’esperit i una crítica de la raó històrica separà radicalment, per llur contingut, les ciències de l’esperit i les ciències de la natura, i instaurà el mètode de l’autognòsia Selbstbesinnung , segons el qual són determinades les condicions de la consciència que permeten, amb una validesa universal, l’elevació de l’esperit a un nivell d’autonomia Negà tant el coneixement metafísic com el naturalisme i, cercant de superar un relativisme historicista, s’orientà cap a una filosofia de la vida La seva obra fonamental és…