Resultats de la cerca

Propugnà una metafísica espiritualista com a retorn a l’eternitat i a l’ésser Publicà, entre d’altres, Le désir d’éternité 1943 i La Philosophie du surréalisme 1955

De família noble, fou militar fins el 1771 Conegut també com el filòsof desconegut , el seu pensament —hereu del gnosticisme, el neoplatonisme i la càbala i influït per JBöhme— és associat a la reacció espiritualista que preparà el Romanticisme a França A part la seva obra Des erreurs et de la vérité 1775, contra Condillac, cal destacar L’homme de désir 1790, la Lettre à un ami ou Considérations politiques, philosophiques et religieuses sur la Révolution française 1795, on defensà la teocràcia com a forma ideal de govern, Le nouvel homme 1796 i Le ministère de l’homme-esprit 1802

Reconegut especialista en Descartes, és expert en metafísica, ètica i estètica Ha desenvolupat una fenomenologia del desig i una ontologia del temps En 1988-89 dirigí el Centre d’Estudis Cartesians i actualment és professor emèrit de la Universitat París IV-Sorbonne, en la qual impartí història de la filosofia moderna i metafísica Entre les seves obres, algunes d’elles traduïdes al català, cal esmentar Le Désir et le temps 1971, Six études sur la volonté et la liberté chez Descartes 1988, Ambigüités de la liberté 2001, L’Homme disloqué 2001, Le livre de Judas 2006, Préjugés et paradoxes 2007…