Resultats de la cerca
Es mostren 139 resultats
Will Durant
Filosofia
Historiografia
Nom amb què és conegut l’historiador i filòsof William James Durant.
Entre les seves obres destaquen The Story of Philosophy 1926, The Story of Civilisation 1935-67, en deu volums —el desè dels quals, Rousseau and Revolution , li valgué el premi Pulitzer del 1968—, The Age of Napoleon 1975 i A Dual Autobiography 1977
Jorge Wagensberg Lubinski

Jorge Wagensberg durant la investidura com a doctor honoris causa per la Universitat de Lleida
© Hermínia Sirvent / Ajuntament de Lleida
Filosofia
Física
Físic, filòsof i divulgador científic.
Estudià física a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1976 i on fou professor de teoria dels processos irreversibles des del 1981 fins al 2016 Professor convidat a la Danube University Krems Àustria, entre el 1993 i el 1995 fou president de l’Ecsite European Collaborative for Science & Technology Molt dedicat a la divulgació científica, el 1983 impulsà a l’editorial Tusquets la collecció Metatemas , que dirigí, on publicà obres clàssiques del pensament científic, i també molts dels seus llibres Fou també un assidu collaborador amb articles científics a la premsa general i no…
Jean Buridan
Filosofia
Filòsof escolàstic francès, rector de la Universitat de París, on ensenyà durant quaranta anys.
D’orientació occamista, és considerat un dels representants principals de l’escola de París i un precursor de la nova ciència de la natura En la qüestió del moviment dels cossos defensà la doctrina de l' ímpetu , esbossada ja, entre altres, per Joan Filopon i Avempace, la qual és considerada per Duhem un antecedent de la teoria de la inèrcia En moral fou un dels primers defensors del determinisme psicològic Escriví unes Summulae logicae i una sèrie de comentaris o quaestiones a alguns llibres d’Aristòtil, especialment la Metafísica Però és conegut sobretot per la faula filosòfica, falsament…
davidisme
Filosofia
Moviment filosoficoreligiós, difós durant els s. XII i XIII, inspirat en la doctrina de David de Dinant.
Tot partint de la idea de semblança en les coses substancials, el davidisme afirmava que aquesta només és possible si existeix una única realitat substancial, comuna a tots els cossos i a totes les ànimes Déu mateix
Pere Correger
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i teòleg, destacat defensor de la tradició tomista.
Dominicà 1347, ensenyà filosofia durant tretze anys a l’estudi dominicà de Mallorca i, del 1371 al 1384, fou lector de teologia a la seu de Mallorca Fou inquisidor de Mallorca 1379 durant el Cisma d’Occident
neopitagorisme
Filosofia
Moviment filosoficoreligiós que florí a Alexandria (del sI aC al II dC).
La influència del pensament pitagòric fou notable a Roma durant el sI aC Hom pot reconèixer elements pitagòrics, barrejats amb altres tendències, a l’obra de Varró i, possiblement, a la de Nigidi Fígul Durant el sI dC el seu representant més important fou Apollini de Tíana Al s III dC hom troba l’obra del Pseudo-Hermes Trismegist hermetisme Es relacionen amb el neopitagorisme les posicions platonitzants de Plutarc de Queronea sI dC, d’Apuleu i de Numeni d’Apamea s II dC aquest últim és considerat un precursor dels neoplatònics Les característiques principals del…
psicologisme
Filosofia
Corrent o doctrina filosòfics que tendeixen a reduir els problemes ètics, lògics, estètics, metafísics, etc, a llurs factors o determinants psíquics.
El psicologisme s’estengué i dominà sobretot durant bona part del s XIX
fisicoteologia
Filosofia
Doctrina que relaciona la perfecció del món amb l’existència de Déu.
La fisicoteologia es desenvolupà principalment a França, Anglaterra i Alemanya durant el primer període de la Illustració
Imhotep

Estàtua sedent d’Imhotep (Museu del Louvre, París)
Arquitectura
Filosofia
Metge, filòsof i arquitecte egipci, l’existència del qual és documentada entre el 2778 i el 2600 aC.
Visqué durant el regnat del faraó Djoser I ~2680 aC i bastí la piràmide esglaonada de Sakkara Deïficat i venerat, després, pels egipcis com a déu de la medicina, els grecs l’identificaren amb Asclepi
Joan Ballester i Claramunt
Filosofia
Cristianisme
Canonge penitencier de Barcelona, professor de filosofia i teologia.
Professor del seminari conciliar de Barcelona durant vint-i-dos anys, fou divulgador, amb els seus escrits, de la devoció al Sagrat Cor de Jesús Escriví, per encàrrec del cardenal Casañas, una Vida de San José Oriol 1909
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina